A la Trobada d'Internautes d'ahir al vespre, vam fer la cerimònia del record, que consisteix en l'encesa de 6 llumeneres, una per cada milió de morts... habitualment dita en hebreu però que ahir es va dir en català amb les paraules portades de l'hebreu per Jaim Grau i llegides per tot un munt de gent en representació de tots els que hi erem i els que hi haurien volgut ser, i que reprodueixo aquí:
La paraula Shoà (assolament, devastació, catàstrofe, ruïna, hecatombe, destrucció, eixorcament) és la paraula en hebreu que traduïm al català com a l'Holocaust. És el nom que li hem donat a la denigració, persecució, eliminació i matança soferta pel poble jueu durant el nazisme a Europa. El Tanakh esmenta sis vegades aquesta paraula (en la seva grafia completa). Aquestes cites ens serveixen per donar una visió del que va succeir a Europa des de l’ascens de la barbàrie fins el 1945.
Al començament de les restriccions legals anti-jueves; les democràcies i els països que es definien com a “neutrals” de tot el món van tancar les seves portes per al rescat dels jueus:
"Què fareu el dia del càstig i de la devastació (Shoà) que vindrà des de lluny? On fugireu a demanar auxili, i on deixareu la vostra glòria?" (Ieshaiau / Isaïes 10:3)
S'encen la primera llumenera.
Un milió de jueus quedaven compromesos amb l’horror de la mort. Era el futur i, amb ell, el milió i mig llarg de nenes i nens que serien morts en la barbàrie.
Quan començaven les persecucions; hi ha qui ens explica que res no es va poder fer o procurar per a escapar-se de la maldat nazi; de la devastació que era impensable als ulls del món i que per més que els jueus ja patien, s’escapava, doncs es considerava Hitler com un boig solitari, un xarlatà de fira... Gran error que podem cometre altra vegada!:
"Vindrà damunt teu un mal que no sabràs com allunyar . Caurà damunt teu una ruïna que no podràs evitar amb rescat. De cop i volta esdevindrà damunt teu una devastació (Shoà) que no t'imagines." (Ieshaiau / Isaïes 47:11)
S'encen la segona llumenera.
Dos milions de jueus quedaven presos en la barbàrie. De res no servia el que tenien. La seva vida quedava ennegrida per la desconsideració del Món davant tota la por del nazisme.
I amb la mirada perduda del Món i l’oblit dels jueus, malgrat les creixents veus de les Comunitats arreu del Món; arriba l'amuntegament en guetos; els camps de la mort; l’anul·lació total i absoluta de la persona:
"Aquell serà dia d’ira, dia d’angoixa i d'aflicció, dia de desolació (Shoà) i de devastació (meShoà), dia de tenebres i de foscor, dia de núvols i de densa boira" (Zefonià / Sefonïes 1,15 )
Encenem la tercera llumenera.
El rostre de HaShem s’oculta al Món. El mal campa arreu i la mort s'estén. Hi ha persones que ja entenen que el Món està malalt mentre la ruïna del nazisme destrueix inexorablement el poble jueu: Tres milions de jueus tenen ja compromesa la seva existència. Els justos de les nacions fan veure també la seva llum.
"Per la misèria i la fam estan anèmics; roseguen el desert, la terra erma (Shoà) i desolada (meShoà)." (Iov / Job 30,3)
Encenem la quarta llumenera.
Com Iov pregunten per què? I la resposta no arriba. Com renyar aquells d’aquella generació que salvant-se del desastre, havent-ho pedut tot, digueren: “Ja no creiem en res.” Què els podem dir? Son ja quatre milions els qui fumegen davant la desesperació dels qui quedaren morts en vida.
I malgrat tot, midà kenegued midà (la resposta correspon a l’acte, en justícia plena), la justa retribució d’Hashem caurà sobre els perseguidors però més sobre els qui s’hi oposaren, i els Justos de les Nacions alenen sobre la barbàrie:
"Arribi la destrucció damunt qui no s’ho imagina, i caigui en la xarxa que ell mateix va amagar. Caigui ell mateix en la destrucció (Shoà)." (Tehilim / Salm 35:8)
Encenem la cinquena llumenera.
I de l’ombra a la llum. I en la llum, ni en aquest Món ni en el següent, se salven els maleïts assassins de la justícia d’HaShem. Són cinc els milions que cauen mentre el món no reacciona, però la llum és cada vegada més gran.
"Els qui busquen la meva ànima per a destruir-la (Shoà) cauran a les profunditats de la terra."
(Tehilim / Salm 63:10)
Encenem la sisena llumenera.
I quan la persona coneix la possibilitat de ser ja un no res, de ser anul·lada, solament llavors s’adona que aquest dia, Iom HaShoà veHaGevurà es un día commemoratiu de la memòria d’aquells que van ser assassinats i torturats en la Shoà. Per això diem “HaGevurà”, i de l’heroisme, de la força. Malgrat tot, de la força de ser, de seguir sent. La força de tornar a creure que quan HaShem amaga el seu rostre, som nosaltres com part de la seva creació els qui en fem llum. Com les sis llumeneres que hem encès. Sis que són set, quan es fan una. Set per a tots els no jueus que patiren també el nazisme, una per a la unitat de tots nosaltres que recordem amb voluntat de ser.
Avui és potser el dia de l’any per a enfortir la confiança en què solament ens queda actuar correctament, en què l’exemple de la conducta elevada pot arrelar en tota la humanitat. Si no ho fem nosaltres qui ho farà? I les sis llumeneres que són set, esdevenen unitat foragitant del Món qualsevol possibilitat de noves matances i discriminacions.
És el moment de prendre consciència , i d’actuar amb lògica, amb fermesa contra tot totalitarisme, contra tota ideologia i pràctica que vindica la humiliació (eliminació) d’aquells que són diferents.
De poc serveix repetir l’eslògan: "Mai més", si no sabem fer-lo realitat. Com hem dit, per alguna cosa el nom sencer d’aquesta commemoració inclou la "Guevurà", l’heroisme. Un heroisme, una força B”H necessària per a superar-se i seguir sent “llum per a les nacions”. AMEN SELÀ .
El Rabi David Libersohn va recitar “El Malé Merrakhamim...”
Barcelona, 26 de Nissan de 5768. 30-1 Abril/Maig de 2008
