Saturday, September 13, 2014

LES TOMBES FLAMEJANTS





Fou una pàtria. Va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar: 
damunt de cada tomba un raig d’estrella,
sota de cada estrella un català.

Tan a la vora del mar dormia 
aquella son tan dolça de la mort, 
que les sirenes dia i nit oïa 
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es féu una claror d’albada 
i del fons de la tomba més glaçada 
fremí una veu novella el cant dels cants:

- Foc nou, baixa del cel i torna a prendre. 
Ja ha sonat l’hora d’esventar la cendra, 
oh Pàtria de les tombes flamejants!

Ventura Gassol i Rovira

 


Pàtria




L'economia? La política? La història? No! Sóc jo! A hores d'ara vull que Catalunya sigui independent per un únic motiu: el sentimental. 

Sempre he envejat els americans i els israelians el dia de l'Independence Day, orgullosos de la seva bandera. He admirat els esportistes d'arreu quan amb la mà al pit entonen amb emoció el seu himne nacional. Els francesos cantant la Marsellesa em fan esborronar. He reprimit el sentiment patriòtic durant anys per no res. S'ha acabat! Tinc una bandera i un himne i els vull "amb tots els ets i els uts que marca la llei". No hi ha marxa enrerre. Endavant fins a aconseguir-ho! 

L'any passat, quan anàvem cap a la Via Catalana i teníem una corrua de cotxes a l'entrada del poble a punt per marxar cap al nostre tram, van passar uns estrangers i ens van preguntar què passava que hi havia les carreteres tallades. Amb l'eufòria del moment, els vaig respondre calmosa i segura: "We are celebrating our Independence Day!" I tan tranquils tots!

En aqueix món dels sentiments, encara em queden moltes coses per resoldre; però per això és bonic fer-se gran, per anar endreçant temes que ajuden a envellir serenament i nets de cor.

Follow by Email