Thursday, March 13, 2014

Comiat


Quan vaig néixer, a casa érem sis: el pare, la mare, el padrí Andreu, la padrina Maria, el tiet Andreu, germà de la mare, i jo. 

Els anys van anar passant i quan en tenia setze el padrí ja no hi era, la padrina havia envellit molt i el tiet tenia nòvia. La Maricarmen era una navarresa molt eixerida i, tal com havia de ser, venia de tant en tant a casa a veure'ns. No articulava ni una paraula en català i la padrina Maria no n'articulava ni una en castellà, justet s'entenien. La Maricarmen s'acomiadava sempre amb un: "Hasta luego!". Quan era fora, la padrina deia: "Deurà tornar d'aquí un rato aqueixa xica." I no tornava. La mare i jo tampoc no ho enteníem massa això del "Hasta luego!" en realitat, mai no ho havíem sentit; al cinema no ho devien dir, ja que aquest era dels pocs llocs on sentíem parlar en castellà. 

Cert és que jo tenia l'escolarització en castellà però de llenguatge coŀoquial, res de res. El comiat en castellà, per a nosaltres, era només "Adiós!". En la nostra manera de parlar català, això del "Adéu!" vingué tard. Les fórmules de comiat eren: "Adeu siau!, avant! o avant va! Diria jo.


Follow by Email