Saturday, September 13, 2014

Pàtria




L'economia? La política? La història? No! Sóc jo! A hores d'ara vull que Catalunya sigui independent per un únic motiu: el sentimental. 

Sempre he envejat els americans i els israelians el dia de l'Independence Day, orgullosos de la seva bandera. He admirat els esportistes d'arreu quan amb la mà al pit entonen amb emoció el seu himne nacional. Els francesos cantant la Marsellesa em fan esborronar. He reprimit el sentiment patriòtic durant anys per no res. S'ha acabat! Tinc una bandera i un himne i els vull "amb tots els ets i els uts que marca la llei". No hi ha marxa enrerre. Endavant fins a aconseguir-ho! 

L'any passat, quan anàvem cap a la Via Catalana i teníem una corrua de cotxes a l'entrada del poble a punt per marxar cap al nostre tram, van passar uns estrangers i ens van preguntar què passava que hi havia les carreteres tallades. Amb l'eufòria del moment, els vaig respondre calmosa i segura: "We are celebrating our Independence Day!" I tan tranquils tots!

En aqueix món dels sentiments, encara em queden moltes coses per resoldre; però per això és bonic fer-se gran, per anar endreçant temes que ajuden a envellir serenament i nets de cor.

Follow by Email