Saturday, September 13, 2014

LES TOMBES FLAMEJANTS





Fou una pàtria. Va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar: 
damunt de cada tomba un raig d’estrella,
sota de cada estrella un català.

Tan a la vora del mar dormia 
aquella son tan dolça de la mort, 
que les sirenes dia i nit oïa 
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es féu una claror d’albada 
i del fons de la tomba més glaçada 
fremí una veu novella el cant dels cants:

- Foc nou, baixa del cel i torna a prendre. 
Ja ha sonat l’hora d’esventar la cendra, 
oh Pàtria de les tombes flamejants!

Ventura Gassol i Rovira

 


Follow by Email