Sunday, July 28, 2013

Saturday, July 20, 2013

L'oncle Carles



Carles de Jesús Maria (Carles Barrufet Tost), nascut el 9/04/1888 a la Selva del Camp, mort el 12/08/1936 a La Selva del Camp.

Estudiant dels claretians, des de jove ja va manifestar el seu desig de ser religiós. Era pietós, de caràcter tranquil, amable i servicial. El 13 de setembre de 1907 va prendre l’hàbit en el convent dels carmelites descalços de Tarragona. Professà el 6 de gener de 1912, i va ser destinat a la comunitat de Barcelona, on restà durant tota la seva vida religiosa, fent de cuiner, infermer i porter.
El juliol de 1936 es pogué escapar de l’assalt al convent vestit de seglar, i s’amagà a casa d’una família coneguda. Gràcies a un salconduit que li facilità una persona a qui ell havia ajudat, va tornar al seu poble natal, per visitar tres nebots dels quals era tutor. Li van aconsellar que s’amagués però no ho va fer per no comprometre la seva família. El dia 12 d’agost va ser detingut i mentre el portaven en un camió cap a Reus, a mig camí, prop del Mas Vermell (terme de La Selva), el van assassinar. Va ser recollit i enterrat en una fosa comuna del cementiri de Reus. 
_________

Una dels tres nebots de l'oncle Carles era la meva sogra. Quan van quedar orfes, l'oncle va prendre els tres germans cap a Barcelona i els va posar en convents de l'orde. El pitjor per les dues germanes va ser haver-se de separar del nen. La meva sogra em deia que el somiava a les nits. No es van poder quedar al poble; tots els familiars ja tenien prou feina a mantenir els seus fills. 

El 18 de juliol la meva sogra tenia vint-i-un anys i ja treballava de modista en un taller del carrer de Canuda. Recordava aquell dia a la Plaça de Catalunya. I explicava també com s'havien hagut d'escapar del convent. Els dos petits van anar amb l'oncle a casa d'una família amiga i ella va marxar cap a Cadaqués amb els cònsols del Panamà. Els cònsols eren benefactors del convent i la meva sogra feia la roba a la dona del cònsol i havien fet amistat. 

Era estiu i finalment tots van fer cap al poble, on els nens tenien la seva casa i els familiars. 

La meva sogra mai no va explicar res del dia que van venir a buscar l'oncle Carles, potser encara era a Cadaqués. Qui m'ho ha explicat és la cosina Concepció, que té especial devoció a la seva memòria. 

Friday, July 5, 2013

Qui seràs aquesta nit?


EL SUEÑO
Si el sueño fuera (como dicen) una
tregua, un puro reposo de la mente,
¿por qué, si te despiertan bruscamente,
sientes que te han robado una fortuna?
¿Por qué es tan triste madrugar? La hora
nos despoja de un don inconcebible,
tan íntimo que solo es traducible
en un sopor que la vigilia dora
de sueños, que bien pueden ser reflejos
truncos de los tesoros de la sombra,
de un orbe intemporal que no se nombra
y que el día deforma en sus espejos.
¿Quíen serás esta noche en el oscuro
sueño, del otro lado de su muro?

Jorge Luis Borges

Monday, July 1, 2013

Bon estiu!


La bicicleta 

 Jo tinc una “bici”
pintada de nou.
Quan vull s'està quieta
i quan vull es mou.
 Avui no vol córrer
i no sé per què;
l'he greixada amb oli
d'un setrill sencer!
Amb draps de camussa
tota l'he eixugat,
i ja un cop polida
així ha rondinat:
M'ha dit: - Estic prima;
no em tractes prou bé.
- Si tu ets la més ferma
de tot el carrer!
- Mira quines rodes
té aquella d'allà!
- Parles d'una moto!
No et pots comparar!

Joana Raspall

Follow by Email