Saturday, February 23, 2013

PLEDEJAR PER LA MEVA TERRA

Ahir era al metro i escoltava dues senyores dient:
"Has vist a aquests jueus encara amb les seves històries davant les Nacions Unides?
Quins empudegadors!"
És cert.
Som uns empudegadors.
Des de fa segles empudeguem el món.
És la nostra naturalesa, què hi voleu fer!
Abraham amb el seu únic D’u,
Moisès amb les Taules de la Llei,
Jesús amb la seva altra galta sempre llest per a la segona bufetada.
A continuació, Freud, Marx, Einstein,
tots eren intrusos, revolucionaris i enemics de l'Ordre.


Per què?

Perquè cap ordre, qualsevol que fos el segle, no podia satisfer-los,
Doncs ells sempre n’estaven exclosos.
Qüestionar, veure més enllà,
canviar el món per canviar-ne el destí,
aquest va ser el destí dels meus avantpassats.
És per això que són odiats per tots els defensors dels ordres establerts.

L’antisemitisme de dretes culpa els jueus per haver fet la Revolució Bolxevic.
És veritat, n’hi havia molts el 1917.
L'esquerra antisemita culpa els jueus de ser els amos de Manhattan.
És cert, hi ha molts capitalistes jueus.
La raó és simple:
la religió, la cultura, els ideals revolucionaris, d'una banda,
carteres i bancs, de l'altra,
són els únics valors transportables,
les úniques pàtries possibles pels que no tenen pàtria.
I ara que n’existeix una,
l'antisemitisme reneix de les seves cendres...
- perdó! de les nostres cendres -
i es diu antisionisme.
S'aplica als individus, s'aplica a una nació.




Israel és un gueto
Jerusalem és Varsòvia...
Els nazis que ens assetgen parlen àrab.
I si de vegades la seva mitja lluna es disfressa de falç,
és per atrapar millor l'esquerra a tot el món.
Jo, que sóc un jueu d’esquerres, no tinc res a veure amb certa esquerra
que vol alliberar tots els homes del món a costa d'alguns d'entre ells, perquè jo en sóc un d'entre ells.


D'acord amb la lluita de classes,
però també amb el dret a la diferència.
Si l'esquerra vol comptar-me entre els seus,
no ho pot fer sense el meu problema.
I el meu problema és que des de les deportacions romanes
del primer segle després de Crist,
hem estat menyspreats a tot arreu, marginats, perseguits, denunciats, aixafats, saquejats, cremats i convertits per la força.


Per què?

Perquè la nostra religió,
és a dir, la nostra cultura era perillosa.
Sí!

Alguns exemples...
El judaisme va ser el primer en crear el dissabte, el dia del Senyor,
és a dir, el dia de descans setmanal requerit.
Imagineu-vos l'alegria dels faraons, sempre amb una piràmide per acabar!

El judaisme prohibeix l'esclavitud.
Imagineu-vos la simpatia dels romans,
els principals majoristes de mà d’obra gratuïta de l'antiguitat!
Es diu a la Bíblia:
"La terra no pertany a l'home, sinó a D’u".
D’aquesta frase se’n desprèn una llei,
la de qüestionar automàticament
la propietat hipotecada
de la terra cada 49 anys.
Imagineu l'efecte de semblant llei sobre els papes de l'edat mitjana
i els constructors d’imperis del Renaixement!

Calia que els pobles no sapiguessin res.


Van començar amb la prohibició de la Bíblia,
després van venir les maledicències,
parets de calúmnies es van convertir en murs de pedra
i es van anomenar guetos.
De seguida fou la Inquisició, les fogueres, i més tard les estrelles grogues.
Auschwitz només és un exemple de genocidi industrial,
però hi hagué genocidis artesanals a milers.
N’hi hauria per tres dies anomenant tots els progroms
d’Espanya, de Rússia, de Polònia i del nord d'Àfrica.


A força de fugir, de moure’s, el Jueu anà pertot.
Extrapolem-ho i heus ací: No és d’enlloc.
Som entremig dels pobles com l’infant de la beneficència.
No vull ser adoptat.
Ja no vull que la meva vida depengui de l’estat d’ànim dels meus amos.
No vull ser un ciutadà-llogater.
Estic cansat de trucar a les portes de la història i esperant que sem digui: "Entra".
Torno a casa i m’esgargamello!

Sóc a casa meva sobre la terra i sobre la terra tinc la meva terra:
em fou promesa i serà mantinguda.


Què és el sionisme?
Es redueix a una sola frase:
"L'any que ve a Jerusalem".
No, això no és un lema del "Club Méditerranée".
Està escrit a la Bíblia,
el llibre més venut i el més mal llegit del món.
I aquesta oració es va convertir en un crit,
un crit que té més de 2000 anys,
i el pare de Cristòfor Colom,
Kafka
Proust,
Chagall,
Marx,
Einstein
i fins i tot del senyor Kissinger,
han repetit aquesta frase, aquest crit,
almenys un cop l'any, el dia de Pasqua.

Llavors, el sionisme és racisme?
No em feu riure!
És que "Dolça França, estimat país de la meva infància" és un himne racista?
El sionisme és el nom d’una lluita d'alliberament.

Al món, cadascú té els seus jueus.
Els francesos tenen els seus:
són els bretons, els occitans, els corsos, els treballadors immigrants.
Els italians tenen els sicilians.
Els Yankees tenen els seus negres.
Els espanyols, els seus bascos.

Nosaltres som els jueus de tothom.

Als que em diuen: "I els palestins?"
Jo responc: "Jo sóc un palestí de fa 2000 anys.
Sóc el més antic dels oprimits del món ".
Discutiria amb ells, però no els cediria el meu lloc.
Allà baix hi ha lloc per a dos pobles i dues nacions.
Les fronteres les hem de determinar junts.
Però l'existència d'un país no pot, en cap cas, excloure l'existència de l’altre,
i les opcions polítiques d’un govern mai no han posat en dubte l'existència d'una nació, la que sigui.

I per què Israel?


Quan Israel serà fora de perill,
triaré d'entre els jueus i els meus veïns àrabs
aquells que em siguin germans amb les idees.
Avui dia, he d'estar en solidaritat amb tots els meus,
fins i tot els que m'odien, en nom d'aquest enemic insuperable,
el RACISME.

Descartes estava equivocat:
Penso, per tant sóc jo, no vol dir res.
Nosaltres, fa 5000 anys que pensem, i encara no existim.
Em defenso, per tant existeixo.

Herbert Pagani

Text escrit l’11 novembre de 1975, en resposta a l'aprovació per l'ONU d'una resolució que equiparava el sionisme amb una forma de racisme.
Herbert Pagani va llegir-lo en viu a Europa 1, en el famós programa de televisió dels anys 70: "Le Grand Échiquier".

Traducció: M. Miró

Monday, February 18, 2013

Desolador i trist

Desolador i trist és l'espectacle que ens ofereix dia rere dia la política. Hem fet el cim dels despropòsits. Res no s'aguanta dret i, malgrat tot, el país tira endavant. I he decidit que amb mi no podran. Cal fer el que calgui per veure la política i la cosa pública amb iŀusió pel futur, per deixar un món millor als nostres fills.

Mentrestant, no em queda altra cosa que oferir-vos el meu arbre, el meu arbre d'hivern, que en aquests dies de desori i desconcert es vesteix de color de rosa per donar la nota d'optimisme i d'esperança que ens falta; d'esperança en un demà molt millor.

L'arbre diumenge. Feia un dia gris i trist.

I les flors, amb el sol i el bon temps s'obriran i tot l'arbre estarà ufanós i clamarà per l'arribada de la primavera. Fins que vingui de nou una ventada i el deixi sense flors i a punt per treure les noves fulles.

Saturday, February 16, 2013

L'espiritualitat del judaisme



Pregunta a un Rabino y su respuesta

Pregunta

Estimado Rab:
¿Por qué la religión judía parece estar obsesionada por detalles insignificantes?
¿Cuánta matzá tenemos que comer, qué cuchara usamos para la leche y cuál para la carne, cuál es el horario de encendido de las velas? Me parece que esto hace perder el "gran cuadro" enfocando las minucias.
¿Estas trivialidades son lo que los judíos llaman "espiritualidad"?
(En realidad, le envié esta pregunta en un mail hace varios días y no he recibido aun su respuesta.)

Respuesta

Nunca dije tener todas las respuestas. Hay muchas preguntas que están más allá de mí. Pero en este caso, contesté su pregunta, y usted tuvo la respuesta.
Le envié una contestación inmediatamente.
El hecho que usted no la recibió es justamente la respuesta a su pregunta.
Verá, le envié una contestación, pero escribí su dirección de e-mail omitiendo el "punto" antes del "com". De todas maneras pensé que recibiría el e-mail porque, después de todo, es sólo un punto pequeño.
Quiero decir que no fue algo como si hubiese escrito mal su nombre o algo así de drástico. ¿Quién sería tan puntual como para diferenciar entre "yahoocom" y " yahoo.com"? ¿No es un poco ridículo que no haya recibido mi e-mail sólo debido a un pequeño punto? No, no es ridículo. Porque el punto no es sólo un punto. Representa algo. Ese punto tiene un significado que va mucho más allá de los píxeles que lo forman en la pantalla. A mí puede parecerme insignificante, pero eso es, absolutamente, debido a mi ignorancia de los procesos del internet. Todo lo que sé es que con ese punto, el mensaje llega al destino correcto; sin él, el mensaje se pierde en el olvido.
Las costumbres y preceptos judíos tienen una profundidad infinita. Cada matiz y cada detalle contiene un mundo de simbolismos, y cada punto es importante. Cuando se realizan con precisión, una vibración espiritual es enviada a lo largo del Universo, al igual que un e-mail, que llega directo a la "bandeja de entrada" de Di-s.
Cuando yo quiera entender el simbolismo del punto, estudiaré Internet.
Si Usted quiere entender el simbolismo del Judaísmo, estúdielo.

(Gràcies al Miquel Segura i al Rav Nissan Ben-Avraham)


Tuesday, February 5, 2013

EN TANT QUE PUGUIS


I si, doncs, no pots fer la teva vida com la vols,
això almenys procura
en tant que puguis: no l'abarateixis
amb massa contacte del món,
amb molts moviments i converses.
No, no l'abarateixis agafant-la,
rodant sovint amb ella i exposant-la
a la diària bajania
de les relacions i els intercanvis
fins que es torni com una forastera enfadosa.

Konstantinos P. Kavafis

versió catalana per Carles Riba


Saturday, February 2, 2013

Riu i l'hivern és viu

I la mare va anar al temple al cap de...

"Si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu, l'hivern és viu; però tant si plora com si deixa de plorar la meitat de l'hivern encara ha de passar".

Però ja li tenim el peu al coll. Els ametllets ja han florit.


Follow by Email