Friday, October 4, 2013

El rebesavi



M'ho ha explicat sempre la mare. Com que és bona explicadora i m'ho ha repetit i repetit al llarg dels anys, procuraré ser fidel al que recordo.

El rebesavi era picapedrer. Va picar tota la pedra dels ponts de la via del tren de Reus a Montblanc. Va fer dinerons amb l'empresa i va comprar uns quants trossos de terra i dues cases. El tros on visc és l'únic que ha arribat fins a mi.

Una filla es va fer monja, més tard es va desmonjar i es va casar amb un capità de barco de nom Guanyabens i se'n va anar a viure a Amèrica. Va tornar i vivia a Barcelona, li deien "La tia rica". Un fill es va fer frare de Sant Agustí. Li deia a son pare: "Pare, Déu em crida". Son pare li responia: "A tu el que et crida són els bous que entren a Sant Agustí". Evidentment, després d'un temps de ser monjo, se'n va va cansar i li dèia a son pare: "Treieu-me d'aquí!" El van treure. Un dia, mentre treballaven al tros va dir a son pare: "Si em doneu una unça d'or, marxaré i no em veureu mai més". L'home duia l'unça a la faixa i la hi va donar. El segon xic se'n va anar a viure a Barcelona. Una altra filla, la padrina de fonts de la mare, a qui va tocar el meu tros i el va deixar a la seva fillola, es va casar amb un home vint anys més jove que ella i no van tenir fills. I finalment, la besàvia Rosa, alcohòlica,  que va consumir la vida de la seva filla Roseta, que va morir jove i soltera. Sa mare li desfeia tots els casaments. 

Els meus besavis, l'Andreu i la Rosa, tenien un altre fill, el Joanet, que feia de cambrer en els barcos que anaven de Barcelona a Buenos Aires. En un dels viatges s'hi va quedar, es va casar amb una gallega i van fer nissaga a Rosario. El meu besavi se n'hi va anar i s'hi va estar dos anys; va deixar la seva dona i els seus fills, la Roseta i el padrí Andreu, sols a La Selva. Diu la mare que el besavi s'avenia molt amb el Joanet i com que casa seva era un infern... estava millor a l'Argentina.

El padrí Andreu es va casar amb una santa que va aguantar les impertinències de sa sogra i les del seu home, que era pastisser d'ofici i jugador i altres coses, a hores perdudes. Ho va perdre tot amb el joc: la casa i els trossos, i van haver d'anar a viure a Reus de lloguer i feia de pastisser en un forn del carrer de Santa Anna. 

Acabada la guerra va morir la padrina de la mare, i el seu home, "l'onclo", de qui la mare no en diu mai el nom, els va proposar que tornessin a La Selva i es posessin a viure amb ell; a canvi els deixaria la casa i els trossos. Ho van fer, i la padrina Maria va haver d'aguantar, a més a més, les impertinències de l'onclo. Mai no es queixava, la padrina. 

Follow by Email