Saturday, July 20, 2013

L'oncle Carles



Carles de Jesús Maria (Carles Barrufet Tost), nascut el 9/04/1888 a la Selva del Camp, mort el 12/08/1936 a La Selva del Camp.

Estudiant dels claretians, des de jove ja va manifestar el seu desig de ser religiós. Era pietós, de caràcter tranquil, amable i servicial. El 13 de setembre de 1907 va prendre l’hàbit en el convent dels carmelites descalços de Tarragona. Professà el 6 de gener de 1912, i va ser destinat a la comunitat de Barcelona, on restà durant tota la seva vida religiosa, fent de cuiner, infermer i porter.
El juliol de 1936 es pogué escapar de l’assalt al convent vestit de seglar, i s’amagà a casa d’una família coneguda. Gràcies a un salconduit que li facilità una persona a qui ell havia ajudat, va tornar al seu poble natal, per visitar tres nebots dels quals era tutor. Li van aconsellar que s’amagués però no ho va fer per no comprometre la seva família. El dia 12 d’agost va ser detingut i mentre el portaven en un camió cap a Reus, a mig camí, prop del Mas Vermell (terme de La Selva), el van assassinar. Va ser recollit i enterrat en una fosa comuna del cementiri de Reus. 
_________

Una dels tres nebots de l'oncle Carles era la meva sogra. Quan van quedar orfes, l'oncle va prendre els tres germans cap a Barcelona i els va posar en convents de l'orde. El pitjor per les dues germanes va ser haver-se de separar del nen. La meva sogra em deia que el somiava a les nits. No es van poder quedar al poble; tots els familiars ja tenien prou feina a mantenir els seus fills. 

El 18 de juliol la meva sogra tenia vint-i-un anys i ja treballava de modista en un taller del carrer de Canuda. Recordava aquell dia a la Plaça de Catalunya. I explicava també com s'havien hagut d'escapar del convent. Els dos petits van anar amb l'oncle a casa d'una família amiga i ella va marxar cap a Cadaqués amb els cònsols del Panamà. Els cònsols eren benefactors del convent i la meva sogra feia la roba a la dona del cònsol i havien fet amistat. 

Era estiu i finalment tots van fer cap al poble, on els nens tenien la seva casa i els familiars. 

La meva sogra mai no va explicar res del dia que van venir a buscar l'oncle Carles, potser encara era a Cadaqués. Qui m'ho ha explicat és la cosina Concepció, que té especial devoció a la seva memòria. 

Follow by Email