Wednesday, May 1, 2013

El sacrifici d'Isaac

El sacrifici d'Isaac i la prova d'Abraham ha commogut molts artistes al llarg de la història. He recollit obres de tres artistes contemporanis tocats per la història d'Abraham i Isaac.

Menashe Kadishman

Els bens que pinta i esculpeix Menashe Kadishman (nascut el 1932 a Tel Aviv), i que pots trobar pertot a Israel, li vénen tant d'haver fet de pastor quan era jove al quibuts Ma'ayan Barukh com de la seva obsessió pel capítol del Gènesi on s'explica el sacrifici d'Isaac.

Com a curiositat, la primera gran aparició de bens en la seva obra va ser al 1978 a la Biennal de Venècia, on Kadishman es va presentar amb un ramat de bens de colors llampants com a mostra de l'art en viu. El 1995, va començar a pintar retrats de bens per centenars, i fins i tot milers, cadascun diferent de l'altre.

Bens
El sacrificid'Isaac

Amir Gilboa

Amir Gilboa, Israel, nascut a Ucraïna, 1917-1984. 

"Isaac"

El sol es va passejar pel bosc, de matí,
amb mi i amb el pare,
la mà dreta a la seva esquerra.

Com un llampec, s’abrandà el ganivet entre els arbres.
I tinc tanta por a la por dels meus ulls en les fulles sagnants.

Pare, pare, córre a salvar l'Isaac
i que no falti ningú a taula.

És a mi qui degollen, fill meu,
i la meva sang és ja sobre les fulles.
I la veu del meu pare es va trencar,
va empal·lidir la seva cara.

Vaig voler cridar, regirar-me negant a creure,
esgarrapant-me els ulls.
Em vaig despertar.

I la mà dreta estava exhausta.


Woody Allen

Relat inclòs al llibre "Without Feathers"

I Abraham es despertà enmig de la nit i digué al seu únic fill, Isaac: "He tingut un somni en el qual la veu del Senyor em deia que he de sacrificar el meu únic fill, així que posa't els pantalons."

I Isaac s'estremí i li digué: "I què Li has dit? Vull dir, quan se Li ha acudit aquesta bajanada?"

"Què vols que li hagi dit?" Va dir Abraham. "Allí dret, a les dues de la matinada, en roba interior amb el Creador de l’Univers. Havia de discutir?"

"Bé, t’ha dit per què vol que jo sigui sacificat?" preguntà Isaac al seu pare.

Però Abraham li digué: "Els creients no qüestionen. Anem-hi ara perquè demà tinc un dia dur.”

I Sara, que escoltava el pla d'Abraham es va esverar i digué: "Com carall saps que era el Senyor, i no, per exemple, el teu amic que li agraden les bromes pesades, perquè el Senyor detesta les bromes pesades i tot aquell que en faci una serà entregat en mans dels seus enemics,  paguin o no les despeses d'enviament ".

I respongué Abraham: "Perquè jo sé que era el Senyor. Era una veu profunda i ressonant, ben modulada, i ningú al desert no pot produir un bramul així.”

I Sara digué: "I estàs disposat a dur a terme un acte tan eixelebrat?" Però Abraham li digué: "Francament, sí. Qüestionar la paraula del Senyor és una de les pitjors coses que una persona pot fer, sobretot en l'estat en que està l’economia."

I així que prengué Isaac a un lloc determinat i es disposava a sacrificar-lo, però a l'últim moment el Senyor aturà la mà d'Abraham i li digué: "Com pots fer una cosa així?"

I respongué Abraham: "Però Vós no m’heu dit..."

"No importa el que jo t’he dit." I el Senyor digué. "Per ventura tu escoltes cada idea boja que se’t creua pel camí?" I Abraham restà avergonyit. "No, en realitat, no..."

"Parlava de broma quan et vaig suggerir el sacrifici d'Isaac i tu has corregut a fer-ho."

I Abraham es va agenollar, "Mireu, jo no sé quan em preneu el pèl.”

I el Senyor hi va tornar: "No tens sentit de l'humor. No m'ho puc creure."

"Però això no prova que jo Us estimo, que estava disposat a donar el meu fill pel vostre caprici?"

I el Senyor digué: "Això demostra que alguns homes segueixen qualsevol ordre no importa com sigui d’estúpida, sempre que es tracti d'una veu ressonant i ben modulada."

I amb això, el Senyor permeté un descans a Abraham per poder-lo posar a prova l’endemà.

(Culpeu-me'n a mi, de les traduccions.)

Leonard Cohen  (sugerència del David)

The door it opened slowly,
my father he came in,
I was nine years old.
And he stood so tall above me,
his blue eyes they were shining
and his voice was very cold.
He said, "I've had a vision
and you know I'm strong and holy,
I must do what I've been told."
So he started up the mountain,
I was running, he was walking,
and his axe was made of gold.

Well, the trees they got much smaller,
the lake a lady's mirror,
we stopped to drink some wine.
Then he threw the bottle over.
Broke a minute later
and he put his hand on mine.
Thought I saw an eagle
but it might have been a vulture,
I never could decide.
Then my father built an altar,
he looked once behind his shoulder,
he knew I would not hide.

You who build these altars now
to sacrifice these children,
you must not do it anymore.
A scheme is not a vision
and you never have been tempted
by a demon or a god.
You who stand above them now,
your hatchets blunt and bloody,
you were not there before,
when I lay upon a mountain
and my father's hand was trembling
with the beauty of the word.

And if you call me brother now,
forgive me if I inquire,
"Just according to whose plan?"
When it all comes down to dust
I will kill you if I must,
I will help you if I can.
When it all comes down to dust
I will help you if I must,
I will kill you if I can.
And mercy on our uniform,
man of peace or man of war,
the peacock spreads his fan.

Follow by Email