Thursday, March 28, 2013

Sense cap mena de discussió!


SELECCIÓ DE TEXTOS D'ONOFRE MANESCAL  (Descripció breu i alabances de la vila de la Selva del Camp de Tarragona. Edita: Ajuntament de la Selva del Camp. Sant Jordi, 1999).
I si la bondat de les coses que tenim en La Selva s’havien d’encarir, ja donarien més gust les coses de La Selva, perquè, deixant apart el forment, faves i altres llegums, fruites i altres regals dels quals tenim abundància, els vins de La Selva poden competir no dic sols amb els de Mataró, Sitges, Rosselló, i Benicarló, però encara amb els vins més alabats de Castella que són vino de san Martin i vino de Yepes /.../
L’oli de La Selva és del millor que tingui Catalunya. Les avellanes poden eixir en competència amb les de l’Empordà, almenys en altres terres tenen per millors aquestes que les de l’Empordà.
No és bé passar en silenci les olles tant bones i en totes parts anomenades i estimades que es fan en la vila de La Selva i amb tanta abundància. /.../ Puix no és poca alabança d’esta vila tenir dos carrers dels quals a mes, que ens servim per a provisió de les nostres cases i sen proveeixen per moltes altres parts, no sols de Catalunya, sinó fora d’ella, puix és cosa certa que en Itàlia i Roma en particular en gusten i en fan molt de cabal i les estimen, ens poden servir per reformar la nostra vida i reparar les nostres consciències.
/.../Que, conforme sant Tomàs explica, volgué dir: que tenia fet pacte amb les pedres de sos camps, les quals fructificaven com la terra ben cultivada, gran alabança de Job; i no ho és poca de la vila de La Selva, les muntanyes de la qual fructifiquen i donen gran abundància de fruita com si fos terra molla i ben cultivada; apar que tinguin fet pacte els de La Selva amb les pedres com altre Job.
Conta la sagrada Escriptura: Havent el Senyor de cercar habitació, ara fos per sa arca, ara per ell mateix, trià una campanya a la qual anomenà Selva, que aixó volen dir aquelles paraules del psalm 131: Invenimus eam in Ephrata invenimus eam in campis Silvae. On parla David de la mateixa Arca o del mateix Crist, o de la casa i habitació on volgué el Senyor ser adorat i tenir particular assiento. Però sia una cosa o una altra gran mercè féu a la terra en la qual volgué habitar i a esta anomena camps de Selva. Perquè d’ací inferesca que terra que amb raó s’anomena Selva és de gran estima.
El temple tan famós que està principiat, que és la Iglésia Parroquial, quan el Senyor serà servit sia acabat serà un dels millors temples que tingui Catalunya, la traça del qual i majestad d’edifici denota la grandesa d’ànim dels d’esta vila amb els quals, per rematar el nostre discurs, vull acabar.
/.../ I quan el que dic no abastés, l’experiència ens amostra en esta vila no ser hereus de la ignorància els pagesos d’ella, puix en tot han sempre mostrat l’enteniment que el Senyor els ha donat i ingeni que han tingut, el que en altres coses es mostra en el Consell de la Comuna, que és un privilegi que tenen les viles del Camp de Tarragona per a poder-se juntar en un lloc i tractar de coses tocants al bé comú del Camp de Tarragona. Aquest es té sempre a La Selva i dels d’ella han d’ordinari elegit per síndics de coses d’aquell Consell, com aquells que sempre han donat mostres de entendre el que convenia per si i per als demés.
És, en resolució esta vila, on als vicis es dóna poca entrada i a  les virtuts se fa molt bon acolliment.

Follow by Email