Tuesday, March 5, 2013

Dies de pluja

De Barcelon a La Selva tot plovent
I jo cantant al ritme del netejaparabrises:

Quin dolç cant, 
tot plovent, 
pel terra i els teulats, 
per un cant enyorat. 
Quin dolç cant tot plovent!

I avui la Marta Canyelles m'ha fet arribar aquesta:

La pluja és una bruixa
amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
tota la trena avall.

A la nit, si venia,
ho fa sense avisar,
estalzim a la cara
i el vestit estripat.


Si fa córrer l'escombra
conillets, a amagar!
Amagats que seríem
que no ens atraparà.

Darrere la cortina
fem-li adéu amb la mà.


Maria Mercè Marçal, «Cançó de saltar a corda»


Follow by Email