Tuesday, December 25, 2012

Els núvols de Nadal no sé què tenen



Els núvols de Nadal no sé què tenen
que són manyacs: no posen
gens de malícia al cel:
pel blau puríssim dolçament s'estenen,
a la llum de la posta suaus s'encenen
i de nit deixen veure algun estel.

És una de les coses més alegres
veure entre núvols els estels brillar.
Tenebres de Nadal, no sou tenebres;
més hi veig en vosaltres
que no en el dia clar.

Ai, nit que vas passant silenciosa;
ai, núvols blancs que pels estels passeu;
ai, llum que no ets enlloc misteriosa;
ai, portal de Betlem, que ets tot arreu!
Quan me vulgueu donar més alegria
parleu-me dels Nadals ennuvolats,
i em veureu com infant que somnia,
que riu a lo que veu amb els ulls aclucats.

Joan Maragall

Monday, December 24, 2012

És Nadal!

El somnide sant Josep, Rembrandt

“El naixement de Jesús, el Messies, fou d'aquesta manera: Maria, la seva mare, estava unida amb Josep per acord matrimonial i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l'Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l'acord matrimonial. Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué: 

-Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de l'Esperit Sant. Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble. 
Tot això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d'Emmanuel , que vol dir «Déu amb nosaltres». 
Quan Josep es despertà, va fer el que l'àngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seva esposa. No hi havia tingut relacions conjugals quan ella tingué el fill. I Josep li va posar el nom de Jesús.”

Sunday, December 23, 2012

I si féssim el pessebre?


“Per què estaven tan immòbils, dintre la capsa, les figuretes de pessebre? 
Es passaven tot l’any oblidades, quietes, plenes de fred i de tedi. Però arribava el dia, i elles saltaven amb pressa, àvides d’establir contacte amb les muntanyes de suro i de trepitjar la sorra i la flaire íntima de la molsa. Les arrengleraven segons categories, i les jerarquies eren reestablertes, i la barreja anàrquica de dintre la capsa era esmenada.”

Salvador Espriu. Les figuretes del pessebre.

Gràcies, Marta!

Saturday, December 22, 2012

I si féssim cagar el tió?


Tió urbà dels anys 80. De la família Crespo-Palomar, de Reus

Aquella nena que va venir de Madrid:
“Vaig tenir la sort de conèixer el Tió quan ja no em quedava cap heroi nadalenc en qui es pogués continuar creient.

Recordo com si fos ara aquell sopar a casa d’uns amics dels meus pares en què una dona m’explicava allò d’un tronc que cagava regals a cops de bastó; i recordo clarament el primer dia en què la pell de taronja l’endemà ja no hi era… i com la meva imaginació desitjava volar de nou tot just després d’haver hagut de renunciar als Reis Mags.
El Tió m’oferia una oportunitat única de tornar a creure que totes les meves fantasies contingudes podien ser alliberades de nou i ser correspostes!
Ara caga bicicletes i videoconsoles i mòbils i de tot! Però suposo que la màgia continua existint en la imaginació dels qui encara s’ho creuen, s’ho poden creure!

Perquè per a aquells que encara s’ho creuen, és precisament aquest el millor regal: creure!” 

Mónica

Thursday, December 20, 2012

YES VIRGINIA, A THOUSAND TIMES YES



DEAR EDITOR: I am 8 years old. "Some of my little friends say there is no Santa Claus. "Papa says, 'If you see it in THE SUN it's so.' "Please tell me the truth; is there a Santa Claus?" Virginia O'Hanlon."115 West Ninety-Fiht Street.
En 1897 una niña de ocho años de edad, Virginia O'Hanlon, preguntó a su padre si Santa Claus existía. El padre le contestó que escribiera al entonces prominente The New York Sun, asegurándole que el periódico respondería a sus dudas. Virginia dirigió una carta a su editor, en la que rogaba que le dijeran la verdad. La respuesta del periódico apareció en un editorial realizado por el veterano periodista Francis Pharcellus Church.
“Yes Virginia, There is a Santa Claus” fue una sensación en la época y se ha convertido en uno de los editoriales más famosos jamás escritos. Fue publicado por primera vez el 21 de septiembre de 1897, y lo hizo año tras año hasta 1949, cuando The New York Sundespareció.
"Virginia, tus amigos estan equivocados. Les afecta el escepticismo de nuestra época. No creen en aquello que no ven. Nada existe si sus pequeñas mentes no pueden entenderlo... Si Virginia. Santa Claus existe. Su existencia es tan cierta como la del amor, la de la generosidad y la devoción.. Que triste sería el mundo sin Santa Claus. Tan triste como si no hubiera Virginias. No habría esperanza en los niños, ni poesía, ni amor con el que hacer tolerable nuestra existencia....No creer en Santa Claus es como no creer en las hadas. Podrías vigilar todas las chimeneas de la ciudad en la noche de Navidad , pero aunque incluso no le vieras bajar por ninguna de ellas, ¿qué demostraría eso? Nadie ha visto a Santa Claus, pero eso no significa que no exista. Las cosas más reales del mundo son aquellas que ni los niños ni los hombres pueden ver . ¿Has visto alguna vez a las hadas bailando en el bosque? Por supuesto que no, pero eso no prueba que no estén allí. ... Hay un velo que cubre un mundo jamás visto y que no podrían correr ni el hombre más poderoso ni la fuerza unida de todos los hombres más fuertes . Solo la fe, la poesía y el amor pueden hacerlo, para así poder ver la divina belleza y la gloria que allí se esconde. ¿Eso es real? Ah, Virginia, en este mundo no hay nada tan real y duradero. Santa Claus vive y vivirá para siempre. Dentro de miles de años, dentro de 10 veces diez mil años, continuará alegrando el corazón de los niños.
''Yes, Virginia, there is a Santa Claus'' es para muchos la única posible respuesta a la pregunta de la pequeña. El 21 de septiembre de 1897 el mundo aprendió algo sobre el poder del periodismo y sobre la capacidad humana para creer.


Sunday, December 16, 2012

Bon Nadal, senyor Scrooge

Scrooge i el fantasma de Jacob Marley. l·lustració de John Leech de 1843
Avui al vespre, a la Defensa Agrària:
Un relat de Charles Dickens contat per Enric Majó i Jaume Comas, 
direcció i versió de Francesc Cerro-Ferran
La narració i interpretació impecable del conte de Nadal per part dels actors ens ha fet disfrutar de la vetllada. Atents, amb uns ulls oberts com a taronges, hem seguit un relat que s'anava fent més i més interessant, emotiu i sensitiu a mesura que avançava. Vèiem i sentíem els canvis que s'anaven operant en el senyor Scrooge. Realment acabaria bé, sí! Però no les tenia totes. Evidentment s'ha acabat bé, amb el cor eixamplat i les llàgrimes als ulls, pensant que l'esperit del Nadal ens pot fer més bons. Desitgem-ho!

Thursday, December 13, 2012

S'ha de ser dolent!



Així estic jo amb el català i el castellà i que si nazis que sí jueus.

Aquest matí m'he exasperat, a punt de caure'm la llagrima. Jo nazi? I, a més a més, ¿a qui dels catalans interessa el que fan a Galícia amb el gallec? A mi no. No em passa pel cap de posar-m'hi. Tampoc no he sentit mai que cap polític català prediqui sobre com han de tractar les llengües a Galícia. Però a aquest home sí que li interessa el que passa a Catalunya: 

El exalcalde socialista de La Coruña, Francisco Vázquez, afirma que «no hay diferencia entre un judío perseguido por los nazis y un niño catalán castigado por hablar español»

(S'ha de ser, simplement i senzillament, mala persona per pensar i dir això. Ruc, boig, imbècil i, el pitjor de tot, dolent.
I jo que em pensava que per ser un personatge públic s'havia de ser mesurat en les paraules, que no es podia anar insultant impunement la gent i que s'havia de tenir un missatge seriós i contrastat!)

«No hay ninguna diferencia» entre «un judío con estrella amarilla perseguido por los nazis» y «un niño catalán castigado por hablar castellano en el patio del colegio». Son palabras del que fuera alcalde socialista de La Coruña, Francisco Vázquez, que ayer advirtió que ambos comportamientos responden a formas de «opresión» y, con la Constitución en la mano, sentenció que con su política lingüística, en Cataluña «se vulneran derechos ciudadanos».

(Aquesta desferra humana no sap que a la majoria de patis de les escoles de Catalunya la llengua majoritària és el castellà, en detriment de la parla dels nens que tenen el català com a llengua materna i que, com que els castellans no els entenen arriben a casa amb una expressió nova en castellà cada dia i que la seva llengua va perdent.)

Vázquez, que el miércoles por la noche participó en el programa «Foro Aberto» de la televisión gallega, insistió en que «es inconcebible en una sociedad democrática» que un niño sea castigado por «utilizar su lengua materna». (Senyor, que aquí no hem castigat mai ningú per parlar en castellà! Escolti-ho bé!) La Carta Magna, defendió, determina que «todos los españoles tienen el derecho y el deber de usar y conocer la lengua española» (I és que resulta que tots la coneixem i la sabem, però el que l'afecta deu ser que molts catalans NO ENS SENTIM ESPANYOLS NI ENS HI HEM SENTIT MAI, sap, senyor? Això de ser espanyol, per la majoria de naltros, només és una cosa de "CARTA MAGNA" I DNI, mai no ho hem dut al cor, ni l'himne ni la bandera, ni mai no ha pogut sortir de la nostra boca.) y que otorga a aquellas comunidades con lengua propia el «derecho» a hacer lo mismo. En consecuencia, concluyó que existe vulneración de derechos en Cataluña, a diferencia de lo que ocurre en otras regiones como Galicia, donde «nunca hubo conflicto» por cuestiones de idioma. (I naltros tampoc no hem tingut mai cap conflicte. Ans al contrari, hem parlat en castellà per educació, per deferència davant de gent que no ens entenia. I així ens ha anat!)

«Deriva radical» en el PSOE. (La deriva del PSOE no m'interessa gens.)


Monday, December 10, 2012

Del cel estant

Here's what the Start-up Nation looks like at night from above.
This is thanks to a new project by Google: 

Earth at Night 2012 http://bit.ly/TZpKre

     Nits d'Israel,
     mirant des del cel.
     Llums de la festa.
Khag Khanukà Sameakh!

Tuesday, December 4, 2012

Ja en tenim prou d'aquest coll!

Aquesta és la situació general
El ministre Wert ha començat la seva creuada espanyolitzadora dels catalans. Com un bon mestre, ara ens vol castigar, ens vol fer passar per l'adreçador. Ha fet una llei disbaratada que no porta enlloc i que mai no podrà aplicar. Hem arribat al cap del camí. Ja en tenim prou d'aquest coll!

Com que d'opinar en sabem tots i opinar sobre el despropòsit wertià regira els bodells i és esforç inútil, val més una reflexió a temps, com la que feu el General Prim en un discurs a les Corts Espanyoles:

"¿Los catalanes, son o no son españoles? (…) ¿Son nuestros colonos o nuestros esclavos? Si no los queréis como españoles, levantad de allí vuestras tiendas, dejadlos, que no os necesitan para nada. Pero si siendo españoles los queréis esclavos, si queréis continuar la política de Felipe V, de ominosa memoria, que sea en hora buena, y que lo sea totalmente, amarradles el cuchillo a la mesa como hizo aquel rey, encerradlos en un círculo de bronce, y si eso no basta, que Catalunya sea talada y destruida, y sembrada de sal como ciudad maldita, porque así y sólo así doblaréis nuestro cuello, porque así y sólo así venceréis nuestra altivez”.

Discurs del General Prim a les Corts Espanyoles (de l'article de l'Hilari Raguer "Les arrels del nacionalisme català")  (Via Toni Florido)

Monday, December 3, 2012

Difícil

Matí plujós de tardor a l'Albiol
És molt més difícil descriure que opinar. Infinitament més. A la vista de la qual cosa, tothom opina. Josep Pla

Follow by Email