Wednesday, June 27, 2012

Les mans són el reflex de l'ànima?


"Mans polides, ungles tallades ben curtes i netes, que no portin dol". I no sabia cap cançó sobre les mans, ni cap dita, ni cap poema. Tenia sis anys i m'agradava creure el que em manaven. Em sentia a gust portant les mans tan netes i ben cuidades com la monja. Totes les monges que van ser mestres meves (les que van fer forat, dues) tenien cura de les seves mans. Jo me les mirava i m'hi embadalia. I això encara em perdura. Quan conec algú, la vista em va cap a les mans i processo la informació que m'ariba i, per desgràcia, jutjo. Sort que aquest judici que faig no passa del món dels pensaments, procuro que no afecti els sentiments i que mai no es reflecteixi en paraules ni en fets. Difícil!

Quan tinc un moment baix, em miro les mans i segur que no estan prou endreçades. Mai no em presentaria en públic amb les mans mal arreglades. M'hi notaria insegura. Poques vegades em pinto les ungles. Les veig com a sinònim de brutícia que s'hi amaga al darrere.


Sunday, June 24, 2012

El Carall d'Andares

Uns que van fer la mili als anys 60 al Carall d'Andares
A finals del segle XIX, es va instaurar com a obligatori el servei militar. A Arbeca, com a molts altres llocs,  alguns nois havien d'anar a fer la mili a Alcalà d'Henares. Els arbequins, poc familiaritzats amb el castellà i amb la geografia enllà de les Espanyes, van interpretar el topònim com "El Carall d'Andares". Encara ara, quan una cosa o un lloc és molt distant, quasibé inabastable, a Arbeca diuen: "és al Carall d'Andares".

Thursday, June 21, 2012

Friday, June 15, 2012

Ciutadania


Les sessions d'avaluació m'exasperen. Es nota que mai no n'havia fet. En fèiem fa anys i només havíem de posar-nos d'acord tres persones. No sé treballar en equip. Ara tot és diferent. Més mestres i de diferents edats i condicions. 

Un xicot d'uns 30 anys va guanyar el concurs literari anual de Sant Jordi a l'escola. Un "xivato" de la classe li va dir al professor que el treball era copiat. Sí, un senzill google ho va confirmar. El premi va quedar desert i es va informar al xicot del motiu pel qual havia quedat desert el premi. No es va afectar gaire i no va fer cap gest de demanar excuses ni de tornar el premi. Aquesta persona és major d'edat i responsable dels seus actes. Ara bé, tal com diuen els evangelis: "Pels fets els coneixereu" (Mt 7, 20).

Arriba la sessió d'avaluació i el xicot en qüestió treu un 8 d'Educació per a la Ciutadania. He cregut oportú de treure el cas a la reunió d'avaluació i expressar la meva opinió: "Aquest xicot no té pas una actitud cívica davant la vida; no es mereix aquesta nota". S'ha dit que si el cas s'exposa a l'inspector d'Ensenyament dirà que una cosa no té res a veure amb l'altra, que si coneix bé el currículum i aprova l'examen, no hi ha res a dir. Que em vingui a veure a mi, l'inspector! 

I, si no, què és la ditxosa transversalitat? Aquí s'ha de demostrar, i no anant a reunions per a professionals de l'agenda, lliurant hores, fent memòries, projectes d'educació en valors... tàctiques dissuasòries per distreure del que toca! 

Saturday, June 9, 2012

Digital i tàctil


Hi ha qui confon digital amb tàctil. Es compren un telèfon nou digital, dels que es fan anar tocant la pantalla amb el dit.
Com aquell que tenia dos rellotges, el "gigital" (llegeixi's en castellà) i el normal.

Sunday, June 3, 2012

Plujós

He sortit a primera hora al carrer i he enganxat l'ull a la càmera. És Festa Major i plou. La Festa de la Vellesa i plou. I hem d'estar contents perquè plou. I ho estic. 





Follow by Email