Monday, May 28, 2012

RHS Chelsea Flower Show 2012


Tinc una amiga que va marxar del poble vora els quaranta anys per anar a fer de pagesa a Barcelona. I li va resultar. Ara fa de pagesa i ensenya a fer de jardiner. Li agrada. Poc es podia pensar que es relacionaria amb el milloret del món de la jardineria i aniria al RHS Chelsea Flower Show 2012. Vaja, jo, no!, fins que no hi va anar ella i em va enviar les fotografies no sabia res d'aital esdeveniment. 

Ara bé, el millor de la mostra, el barret. Diu la meva amiga que me'l va retratar per a mi, que sap que això de dur barret m'agrada. Jo li vaig respondre que bé me n'hauria pogut portar un de Londres, que m'hi passejaria pel poble en dies de sol i que l'estrenaria ara que ve la Festa Major d'estiu. El color és el meu preferit. Ara fa molts anys vaig tenir un anorac d'aquest color que em venia que ni pintat i m'hi sentia molt a gust. Un bon dia, va desaparèixer. Sempre he pensat que me'l van amagar les meves companyes de feina, bones amigues. Es veu que el conjunt de l'anorac amb mitges blaves, sabates amb cordons, de pell girada, i una faldilla vermella de quadres escocesos no els feia el pes. Encara ara els ho retrec.

Seguim amb els jardins de Chelsea (on jo em pensava que només estaven pel futbol). L'altra fotografia que va fer exprés per a mi és la del xinès que ho retratava tot amb l'iPad. Ja m'hi veig jo telefonant i retratant amb el meu petit matxambrat ara a l'orella ara a l'ull.


I finalment, una petita mostra de l'esdeveniment VIP:



"La RHS Chelsea Flower Show és un dels espectacles més famosos de jardineria al món, una celebració d'horticultura d'alta qualitat i una festa per a la imaginacióTambé conegut com el Gran Saló de Primaverase celebra cada any al maig, dura cinc dies i rep més de 157.000 visitantsL'esdeveniment està a càrrec de la Royal Horticultural Societyi es fa als terrenys (11 acres) de l'Hospital Reial de ChelseaLondres."

Sunday, May 27, 2012

Rut


La família d'Elimèlec emigra a Moab
En l'època que els jutges governaven els israelites, hi hagué fam al país. Per això, un home de Betlem de Judà va emigrar, amb la dona i els dos fills, als camps de Moab. L'home es deia Elimèlec, la seva dona Noemí i els dos fills Mahlon i Quilion. Eren efratites, de Betlem de Judà. Elimèlec, marit de Noemí, va morir. Ella es quedà sola amb els dos fills, que es van casar amb dones moabites; l'una es deia Orpà, i l'altra, Rut. Uns deu anys més tard, també van morir Mahlon i Quilion, i Noemí es va quedar tota sola, sense fills i sense marit.

Noemí retorna a Betlem acompanyada de Rut
Quan Noemí va saber que el Senyor havia concedit al seu poble una bona collita de blat, es preparà per a deixar els camps de Moab amb les seves nores. Se'n van anar, doncs, del lloc on vivien per retornar a Judà. Però, mentre feien camí, Noemí va dir a les seves nores:
--Aneu, torneu cada una a casa de la mare! Que el Senyor sigui tan bo amb vosaltres com vosaltres ho heu estat amb els marits difunts i amb mi mateixa! Que el Senyor us concedeixi la felicitat a casa d'un nou marit!
Llavors Noemí les va besar. Elles van esclatar en plors i li deien:
--No! Volem venir amb tu i unir-nos al teu poble!
Noemí insistia:
--Torneu-vos-en, filles meves! Per què voleu venir amb mi? Jo ja no puc tenir més fills perquè us hi pugueu casar. Aneu, torneu-vos-en, filles meves! Sóc massa gran per a casar-me. I ni que pensés que encara puc tenir fills, em casés aquesta mateixa nit i n'arribés a tenir, ¿esperaríeu fins que fossin grans? ¿Per ells renunciaríeu a casar-vos? No, filles meves! El meu destí és més amarg que el vostre: la mà del Senyor s'ha girat contra mi.
De bell nou esclataren en plors. Orpà va besar la sogra per acomiadar-se'n, però Rut no se'n volgué separar.
Noemí li va dir:
--Mira, la teva cunyada ha tornat al seu poble i als seus déus. Fes com ella, torna-te'n a casa!
Però Rut contestà:
--No insisteixis que et deixi, que em separi de tu i me'n torni! On vagis tu, vull venir-hi jo; on visquis tu, vull viure-hi jo. El teu poble serà el meu poble, el teu Déu serà el meu Déu. On moris tu, allí moriré jo i allí seré enterrada. Només la mort ens podrà separar; i si no és així, que el Senyor em faci caure al damunt tota mena de mals!
En veure Noemí que Rut s'entossudia a anar amb ella, no va insistir més.
I se n'anaren plegades fins que van fer cap a Betlem. La seva arribada va commoure tot el poble, i les dones exclamaven:
--Però, no és Noemí?
Ella els responia:
--No em digueu Noemí; digueu-me Marà, perquè el Totpoderós m'ha omplert d'amargor. Me'n vaig anar d'aquí amb les mans plenes i el Senyor m'hi ha fet tornar amb les mans buides. Per què, doncs, em dieu Noemí si el Senyor m'ha afligit, si el Totpoderós m'ha humiliat?
Així fou com Noemí, amb la seva nora Rut, la moabita, retornà dels camps de Moab. Van arribar a Betlem quan tot just començava la sega de l'ordi.

Rut espigola en el camp de Booz
Noemí tenia un parent de la banda del seu marit, un home ric i considerat, de la família d'Elimèlec, anomenat Booz.
Rut, la moabita, digué a Noemí:
--Deixa'm anar al camp d'algú que em miri amb bons ulls i espigolaré allò que no recullin els segadors.
Noemí li respongué:
--Vés-hi, filla meva.
Rut se'n va anar al camp i espigolava darrere els segadors. Per atzar anà a parar en un tros de terra que era de Booz, de la família d'Elimèlec. Quan Booz va arribar de Betlem, saludà els segadors:
--El Senyor sigui amb vosaltres!
Ells van respondre:
--Que el Senyor et beneeixi!
Booz va preguntar al majoral:
--De qui és aquesta noia?
El majoral respongué:
--És una noia moabita, la que vingué amb Noemí dels camps de Moab. M'ha demanat per a espigolar entre les garbes darrere els segadors. D'ençà que ha arribat, aquest matí, que no ha parat ni un moment. Ha estat ben poca estona asseguda a la cabana.
Llavors Booz va dir a Rut:
--Escolta, filla meva! No vagis a espigolar en un altre camp; queda't aquí i uneix-te a la colla de les meves serventes. Fixa't en l'indret on els segadors treballen i vés amb elles. He manat als meus homes que no et molestin. I si tens set, vés on hi ha els càntirs i beu el que hagin pouat els segadors.
Rut es va prosternar fins a tocar a terra amb el front i digué a Booz:
--Per què em mires amb bons ulls i t'interesses per mi que sóc estrangera?
Booz li va respondre:
--M'han contat tot el que has fet amb la teva sogra després de la mort del teu marit; has deixat els teus pares i la terra on vas néixer i has vingut a viure enmig d'un poble que abans no coneixies. Que el Senyor, Déu d'Israel, sota les ales del qual has trobat refugi, et recompensi amb escreix tot el bé que has fet!
Ella va dir:
--Veig que em mires amb bons ulls. M'has omplert de confiança i has parlat al cor de la teva serventa, tot i que jo no sóc ni tan sols una de les teves criades.
Després, a l'hora de dinar, Booz li digué:
--Acosta't, pren un mos de pa i suca'l al vinagre.
Rut s'assegué al costat dels segadors i Booz li va torrar gra. Ella en va menjar tant com en volgué i encara li'n va sobrar. Quan Rut s'aixecà per continuar la feina d'espigolar, Booz va dir als seus homes:
--Deixeu-la espigolar també entre les garbes. No la renyeu. Mireu fins i tot que s'esmunyin algunes espigues dels manats perquè les pugui recollir. I no l'escridasseu.
Rut va anar espigolant en aquell camp fins al vespre. Acabat va batre el que havia espigolat i en sortí mig sac d'ordi.
Després s'ho va carregar al coll i se n'anà al poble. La seva sogra va veure el que Rut havia espigolat; Rut tragué el menjar que li havia sobrat i el donà a la seva sogra. Noemí li va preguntar:
--On has estat espigolant tot avui? On has treballat? Beneït sigui el qui ha estat tan bo amb tu!
Rut va explicar a la seva sogra amb qui havia treballat, i va afegir:
--L'home amb qui avui he treballat es diu Booz.
Llavors Noemí va dir a la seva nora:
--Que el Senyor el beneeixi, el Senyor que sempre és bondadós amb vius i morts!
I afegí:
--Aquest home és un parent nostre, un dels qui ha de vetllar per nosaltres.
Llavors Rut, la moabita, va continuar:
--Fins i tot m'ha dit que no em separi dels seus homes fins que no acabin tota la sega.
Noemí va dir a la seva nora:
--Sí, filla meva, val més que continuïs sortint amb les serventes de Booz, que així evitaràs que et maltractin en un altre camp.
Rut, doncs, va continuar espigolant amb les serventes de Booz fins que s'acabà la sega de l'ordi i del blat. Però continuava vivint amb la seva sogra.

Rut passa la nit al costat de Booz
Un dia, Noemí, la seva sogra, li va dir:
--Filla meva, t'haig de cercar una llar on puguis ser feliç. Mira, tu has estat treballant amb les serventes de Booz, i ell és parent nostre. Aquesta nit Booz sortirà a ventar a l'era de l'ordi. Renta't, doncs, perfuma't, posa't el vestit bo i baixa a l'era. Però no et deixis veure fins que ell haurà menjat i begut. Llavors, quan ell es posi a jeure, et fixes on dorm; vés-hi, li destapes els peus i t'hi ajeus. Ell mateix et dirà què has de fer.
Rut respongué a Noemí:
--Faré tal com em dius.
Rut va baixar a l'era i va fer tal com li havia manat la seva sogra. Booz va menjar i beure i es posà de bon humor; després se'n va anar a jeure vora la pila de gra. Rut s'hi va atansar de puntetes, li destapà els peus i s'hi va ajeure. A mitjanit, Booz va tenir una esgarrifança i es va tombar; llavors veié una dona ajaguda als seus peus. Booz preguntà:
--Qui ets?
Ella va respondre:
--Sóc Rut, la teva serventa. Estén el teu mantell sobre la teva serventa, perquè a tu et toca vetllar per mi.
Booz li va dir:
--Que el Senyor et beneeixi, filla meva! Aquesta segona prova de fidelitat que acabes de donar és millor que la primera, perquè no t'has buscat cap pretendent jove, ni pobre ni ric. Ara, doncs, filla meva, no tinguis por! Faré per tu tot el que em demanis, perquè tots els prohoms del poble saben que ets una dona de vàlua. És cert que jo haig de vetllar per tu, però encara hi ha un altre parent més pròxim que no pas jo. Aquesta nit passa-la aquí, i demà al matí, si ell vol fer ús del seu dret, que ho faci, però si no ho vol, ho faré jo: t'ho juro per la vida del Senyor. Ara descansa fins al matí.
Rut va jeure, doncs, als peus de Booz fins a la matinada i es llevà abans que la llum del dia permetés de reconèixer-la. Booz no volia que se sabés que la dona havia anat a l'era. Llavors li va dir:
--Treu-te el mantell que portes i aguanta'l fort.
Ella l'hi va parar, i Booz l'hi va omplir de sis mesures d'ordi i l'ajudà a carregar-se-les. Tot seguit, Booz se n'anà al poble.
Rut, per la seva banda, va arribar a casa la sogra, i aquesta li va preguntar:
--Com t'ha anat, filla meva?
Rut li va contar tot el que Booz havia fet per ella. I afegí:
--Fins i tot m'ha donat aquestes sis mesures d'ordi tot dient: "No vull que tornis a casa la sogra amb les mans buides."
Noemí li digué:
--Queda't aquí, filla meva, fins que sàpigues com aniran les coses. Certament que Booz no descansarà fins que ho deixarà tot resolt avui mateix.

Booz es casa amb Rut
Booz se'n va anar a la plaça de davant el portal de la vila i s'hi assegué. En aquell instant passava el parent de qui ell havia parlat. Booz el cridà:
--Tu, noi, acosta't i seu aquí.
Ell es va acostar i s'assegué. Llavors Booz va fer venir deu ancians del poble i els va dir:
--Seieu aquí.
I ells es van asseure. Aleshores Booz va dir a aquell parent:
--Noemí ha tornat dels camps de Moab i posa en venda el camp que havia estat propietat del nostre germà Elimèlec. Ara, davant els testimonis aquí presents i els ancians del poble, vull fer-t'ho saber i proposar-te que el compris. Exerceix, doncs, si vols, el teu dret de rescat. Però si no ho vols fer, m'ho dius. Aquest dret et toca a tu primer; jo vinc darrere teu.
L'altre va respondre:
--Compraré el camp.
Booz va continuar:
--Si compres aquest camp a Noemí, l'adquireixes també amb Rut, la moabita, muller del difunt. Així l'heretat del difunt conservarà el seu nom.
Llavors l'altre va dir:
--No ho puc fer. En aquestes condicions perjudicaria la meva pròpia heretat. Val més que et quedis amb el meu dret; jo no en vull fer ús.
Antigament, a Israel, quan es tractava d'un rescat o d'una permuta, per donar valor a la transacció hi havia el costum de treure's les sandàlies i donar-les a l'altre. Això a Israel autentificava la transacció. Per això, quan l'altre va dir a Booz: «Compra'l tu», es va treure les sandàlies i les hi va donar.
Booz digué als ancians i a tots els allí presents:
--Avui vosaltres sou testimonis que compro a Noemí tot allò que pertanyia a Elimèlec i als seus fills Quilion i Mahlon i que adquireixo com a esposa Rut, la moabita, dona de Mahlon. Així la propietat restarà dins la família del difunt i no serà esborrat el nom del difunt d'entre els seus germans i de la memòria del seu poble. Avui vosaltres en sou testimonis!
Tots els presents i els ancians que eren a la plaça de davant el portal de la vila van respondre:
--En som testimonis! Que el Senyor beneeixi la dona que entra a casa teva; que la faci semblant a Raquel i Lia, que bastiren totes dues el casal d'Israel. Sigues ric a Efrata, famós a Betlem. Que per la fillada que el Senyor et vulgui donar d'aquesta noia, la teva casa sigui com la de Peres, el fill que Tamar va infantar a Judà!

Neix Obed, fill de Booz i Rut
Aleshores Booz va prendre Rut per muller. El Senyor va beneir aquesta unió fent que Rut tingués un fill. Les veïnes deien a Noemí:
--Beneït sigui el Senyor, que no t'ha deixat avui sense ningú que vetlli per tu. El nom del difunt es mantindrà a Israel. El nen et serà conhort i protecció en la vellesa, perquè l'ha infantat la teva nora que tant t'estima, ella que per a tu val més que set fills.
Noemí prenia el nadó, se'l posava a la falda i li feia de mainadera. Les veïnes deien:
--Noemí ha tingut un fill!
I foren elles qui l'anomenaren Obed. Obed va ser el pare de Jessè, i Jessè, el pare de David.

Thursday, May 24, 2012

Toc de ruralia

Em va agradar tant l'escrit de l'Enric que l'he fet meu i el completo amb el toc de món rural que els nens i jovent de ciutat desconeixien.

Tardes del bon temps tombant pel terme
Jugar a fer de pagès, per fer "com el pare".
Les nenes fèiem menjarets amb la fireta al maset.
Anar a la muntanya requeria fer-ho amb el ruc i les sàrries.
Els camins de muntanya no eren "camí de carro".
Carrrers sense asfaltar.
Els pocs dies que plovia podíem jugar a fer pastetes.
Anar i venir del tros amb carro.
"Torna aviat cap a casa, abans de l'hora dels carros", deia la mare.
Cap al tard, els carrers s'omplien de carros que venien del tros.
(Fotografies arxiu Josep M. Ràfols Cabrisses)

Tuesday, May 15, 2012

Mn. Eugeni

M'acaben de dir pel carrer que és mort Mossèn Eugeni. Que la seva saviesa i la seva bondat quedin entre naltros. Al cel sigui.



Paretdelgada

Orient de La Selva!
el terme és jardí...
jardí que a Maria,
donà Jesucrist.

Creient sempre roses
collir i esfollar,
Parets-Delicades
hi alçà el seny romà.

Mossèn Eugeni Ferré i Cabré

Thursday, May 10, 2012

Tuesday, May 8, 2012

Monday, May 7, 2012

La Terra Gastada

I. L’Enterrament dels Morts

Cruel arriba el mes d’abril, llevant
lilàs en terres mortes, barrejant
memòria i desig, estarrufant
amb la pluja les arrels ertes.
L’hivern ens va tenir calents, colgant
la terra sota neu d’oblit, peixant
vides somortes amb tubèrculs.
L'estiu ens va sorprendre venint damunt del Starnbergersee
amb un ram de pluja; ens vam quedar sota dels porxos
i vam seguir, amb el sol, cap al Hofgarten, 
i vam prendre cafè i parlar com una hora.
Bin gar keine Russin, stamm' aus Litauen, echt deutsch.
I quan érem petits, uns dies a casa l’arxiduc,
a casa el meu cosí, se’m va endur en un trineu,
i em vaig esgarrifar. Deia, Marie,
Marie, agafa’t fort. I ens deixàvem lliscar.
A la muntanya, és que et sents lliure.
Llegeixo, bona part de la nit, i en ser hivern vaig al sud.


T.S. Eliot
Traducció de Joan Ferraté

Sunday, May 6, 2012

Saturday, May 5, 2012

Tuesday, May 1, 2012

Les noies de Txetxènia

Adolescent txetxena, que es considera d'estil emo, es pinta els llavis de color de rosa.
Els qui es vesteixen amb estil emo s'identifiquen per l'ús de roba de color de rosa i negra,
sabates, i cabell tallat estil punk, són objectiu de les autoritats locals
(Drets d'autor Diana Markosian)


La fotoperiodista Diana Markosian s’ha passat l'últim any i mig cobrint la regió russa del Caucàs Nord. Enguany va començar un projecte personal titulat "Goodbye My Txetxènia", documentant les vides de joves txetxenes que van arribar a la majoria d'edat a les acaballes de la guerra. Escriu: "Per a les dones joves a Txetxènia els actes més innocents poden significar violar la llei. Una adolescent txetxena atrapada fumant és causa de  detenció; mentre que els rumors d'una parella de tenir relacions prematrimonials pot resultar la seva mort. Les poques joves que s'atreveixen a rebel·lar-se es converteixen en blancs dels ulls de les autoritats txetxenes. Després de gairebé dues dècades de guerra cruel i 70 anys de règim soviètic, durant el qual es va prohibir la participació religiosa, avui en dia Txetxènia viu un renaixement islàmic. El govern de Txetxènia construeix mesquites a tots els pobles, sales d'oració a les escoles públiques, i aplica un codi estricte de vestimenta islàmic, tant per als homes com per a les dones. Aquesta sèrie de fotos narra les vides de les joves musulmanes que van ser testimonis dels horrors de dues guerres i que ara passen a la majoria d'edat en una república que es redefineix com un estat musulmà". Markosian, que es basa en Grozny, informa que "Ha estat tot un repte de treball com a reporter gràfic femení a Txetxènia. La regió experimenta un canvi significatiu de com floreix l'Islam. El govern txetxè mira d'adoptar la llei islàmica i enfortir les tradicions txetxenes. L'actitud cap a les dones es torna més conservadora i basada en la tradició. Les dones són considerades submises i s'espera que actuïn amb cautela en presència dels homes. Això, naturalment, fa que sigui difícil operar amb molts funcionaris a Txetxènia, un país dominat pels homes on no prenen les dones seriosament. Tracto de no prendre-m’ho com una cosa personal i intento trobar maneres de treballar evitant-ho. També hi ha un cert nivell de por que es té en treballar i viure en una regió tan impredictible com el nord del Caucàs. Una cosa a la que encara intento acostumar-me: les meves converses telefòniques sovint són escoltades. Sovint em segueixen les forces de seguretat federals; les meves imatges han estat eliminades i he estat detinguda ja més d'una dotzena de vegades" Reunides aquí teniu imatges dels últims mesos del reportatge Markosian sobre l'estat de les dones joves a Txetxènia, una república russa de 1,3 milions d’habitants.


Follow by Email