Friday, April 20, 2012

Deures

Tinc deures, de bon fer i absolutament recomanables (ja he fet un tastet de cadascun). També he pensat a qui he de regalar cadascun d'ells. A una amiga el dia del seu aniversari, a la meva filla que ha fet canvis en la seva vida, als mestres de l'escola amb motiu dels 30 anys i els que sortiran... Gràcies als que me'ls heu recomanat. I si no trenquéssim la cadena? (No llenceu el missatge). 




Wednesday, April 18, 2012

Seder (Ordre) per a Iom HaShoà ve HaGvurà


Iom HaShoà ve HaGuevurà a Israel, 27 de Nissan,
les banderes a mitja asta durant tot el dia
La paraula Shoà (assolament, devastació, catàstrofe, ruïna, hecatombe, destrucció, eixorcament) és la paraula en hebreu que traduïm al català com a l'Holocaust. És el nom que li hem donat a la denigració, persecució, eliminació i matança soferta pel poble jueu durant el nazisme a Europa. El Tanakh esmenta sis vegades aquesta paraula (en la seva grafia completa). Aquestes cites ens serveixen per donar una visió del que va succeir a Europa des de l’ascens de la barbàrie fins el 1945.

Al començament de les restriccions legals anti-jueves; les democràcies i els països que es definien com a “neutrals” de tot el món van tancar les seves portes per al rescat dels jueus:

"Què fareu el dia del càstig i de la devastació (Shoà) que vindrà des de lluny? On fugireu a demanar auxili, i on deixareu la vostra glòria?" (Ieshaiau / Isaïes 10:3)

S'encen la primera llumenera.
Un milió de jueus quedaven compromesos amb l’horror de la mort. Era el futur i, amb ell, el milió i mig llarg de nenes i nens que serien morts en la barbàrie.
Quan començaven les persecucions; hi ha qui ens explica que res no es va poder fer o procurar per a escapar-se de la maldat nazi; de la devastació que era impensable als ulls del món i que per més que els jueus ja patien, s’escapava, doncs es considerava Hitler com un boig solitari, un xarlatà de fira... Gran error que podem cometre altra vegada!:

"Vindrà damunt teu un mal que no sabràs com allunyar . Caurà damunt teu una ruïna que no podràs evitar amb rescat. De cop i volta esdevindrà damunt teu una devastació (Shoà) que no t'imagines." (Ieshaiau / Isaïes 47:11)

S'encen la segona llumenera.
Dos milions de jueus quedaven presos en la barbàrie. De res no servia el que tenien. La seva vida quedava ennegrida per la desconsideració del Món davant tota la por del nazisme.
I amb la mirada perduda del Món i l’oblit dels jueus, malgrat les creixents veus de les Comunitats arreu del Món; arriba l'amuntegament en guetos; els camps de la mort; l’anul·lació total i absoluta de la persona:

"Aquell serà dia d’ira, dia d’angoixa i d'aflicció, dia de desolació (Shoà) i de devastació (meShoà), dia de tenebres i de foscor, dia de núvols i de densa boira" (Zefonià / Sefonïes 1,15 )

Encenem la tercera llumenera.
El rostre de HaShem s’oculta al Món. El mal campa arreu i la mort s'estén. Hi ha persones que ja entenen que el Món està malalt mentre la ruïna del nazisme destrueix inexorablement el poble jueu: Tres milions de jueus tenen ja compromesa la seva existència. Els justos de les nacions fan veure també la seva llum.

"Per la misèria i la fam estan anèmics; roseguen el desert, la terra erma (Shoà) i desolada (meShoà)." (Iov / Job 30,3)

Encenem la quarta llumenera.
Com Iov pregunten per què? I la resposta no arriba. Com renyar aquells d’aquella generació que salvant-se del desastre, havent-ho pedut tot, digueren: “Ja no creiem en res.” Què els podem dir? Son ja quatre milions els qui fumegen davant la desesperació dels qui quedaren morts en vida.
I malgrat tot, midà kenegued midà (la resposta correspon a l’acte, en justícia plena), la justa retribució d’Hashem caurà sobre els perseguidors però més sobre els qui s’hi oposaren, i els Justos de les Nacions alenen sobre la barbàrie:

"Arribi la destrucció damunt qui no s’ho imagina, i caigui en la xarxa que ell mateix va amagar. Caigui ell mateix en la destrucció (Shoà)." (Tehilim / Salm 35:8)

Encenem la cinquena llumenera.

I de l’ombra a la llum. I en la llum, ni en aquest Món ni en el següent, se salven els maleïts assassins de la justícia d’HaShem. Són cinc els milions que cauen mentre el món no reacciona, però la llum és cada vegada més gran.

"Els qui busquen la meva ànima per a destruir-la (Shoà) cauran a les profunditats de la terra."

(Tehilim / Salm 63:10)

Encenem la sisena llumenera.
I quan la persona coneix la possibilitat de ser ja un no res, de ser anul·lada, solament llavors s’adona que aquest dia, Iom HaShoà veHaGevurà es un día commemoratiu de la memòria d’aquells que van ser assassinats i torturats en la Shoà. Per això diem “HaGevurà”, i de l’heroisme, de la força. Malgrat tot, de la força de ser, de seguir sent. La força de tornar a creure que quan HaShem amaga el seu rostre, som nosaltres com part de la seva creació els qui en fem llum. Com les sis llumeneres que hem encès. Sis que són set, quan es fan una. Set per a tots els no jueus que patiren també el nazisme, una per a la unitat de tots nosaltres que recordem amb voluntat de ser.

Avui és potser el dia de l’any per a enfortir la confiança en què solament ens queda actuar correctament, en què l’exemple de la conducta elevada pot arrelar en tota la humanitat. Si no ho fem nosaltres qui ho farà? I les sis llumeneres que són set, esdevenen unitat foragitant del Món qualsevol possibilitat de noves matances i discriminacions.

És el moment de prendre consciència , i d’actuar amb lògica, amb fermesa contra tot totalitarisme, contra tota ideologia i pràctica que vindica la humiliació (eliminació) d’aquells que són diferents.
De poc serveix repetir l’eslògan: "Mai més", si no sabem fer-lo realitat. Com hem dit, per alguna cosa el nom sencer d’aquesta commemoració inclou la "Guevurà", l’heroisme. Un heroisme, una força B”H necessària per a superar-se i seguir sent “llum per a les nacions”. AMEN SELÀ .

Es recita “El Malé Merrakhamim...” 

(Traducció de l'hebreu del Jaim Grau)

Thursday, April 12, 2012

Tuesday, April 10, 2012

Homes de confiança, assessors, Spin Doctors


Descobrir que aquesta mena de faramalla existia va suposar per a mi un trauma semblant al que vaig passar al saber amb certesa que el tió no cagava. No tothom sap de l'existència i de la influència d'aquests personatges en la vida política o, més ben dit, en la vida i en l'actuació dels dirigents polítics. Hom pensa que són una exageració desmesurada pel·lícules com "La cortina de humo" i els procediments que s'hi fan servir; però la pel·lícula és més a prop de la realitat que del sarcasme. 

"En un gran comienzo se ataca directamente a la política mediática y tramposa a través de unos personajes caraduras capaces de cualquier cosa con tal de desviar la atención sobre un escándalo sexual que amenaza con desbancar al actual presidente en las inminentes elecciones; y de refilón, al no menos jeta mundo del merchandising y del espectáculo." (comentari a FilmAffinity)


Qui tingui orelles que escolti... :

"Los dirigentes están muy expuestos y a veces tienen la impresión que van a caer de un momento a otro. Por eso siempre quieren rodearse de personas de confianza que amortigüen los golpes. El problema es que las personas de confianza no son siempre inteligentes y viceversa. Prácticamente no hay personas inteligentes que no sean ambiciosas y conscientes, a menudo acertadamente, del potencial que atesoran. Piensan que no deben estar eternamente bajo las alas del líder [...] Los escalones superiores viven constantemente esta rivalidad entre los "hombres de confianza", que les dan su apoyo, y los "inteligentes", que les prestan su talento [...] Los "hombres de confianza" alimentan el clima de sospecha que existe en prácticamente cada organización. A menudo ocurre que se presta más atención a aquel que advierte de los posibles peligros. Y uno se fía entonces de la experiencia acumulada.
Cuanto más se ama el poder, más se rodea uno de hombres de confianza, más se protege contra la ambición de los inteligentes [...] Los inteligentes proponen nuevas ideas que pasan a ser calificadas de prematuras, de peligrosas. Pocas veces superan los filtros erigidos por los hombres de confianza. Y sin embargo es inteligente rodearse de hombres con talento, incluso si un día nos dan la espalda. Uno no puede contar únicamente con "hombres de confianza".

Simon Peres, Que salga el sol. Seix Barral 1999

Sunday, April 8, 2012

Friday, April 6, 2012

In Exitu Israel De Aegypto

Avui  a La Selva es cantarà l'In Exitu a la processó del Sant Enterrament. Mentrestant, a les llars jueves celebraran també la sortida d'Egipte. Dues maneres molt diferents d'entendre el mateix salm. 

Per al judaïsme, la Pasqua, l'In Exitu, és la festa de l'alliberament en record de la sortida d'Egipte. Es recorda l'origen humil, l'obligació moral cap als dèbils i els estrangers i les amenaces d'opressió dels faraons que encara estan a l'esguard. "En cada generació, l'individu ha de veure's a si mateix com si ell personalment hagués sortit d'Egipte".

Per al catolicisme, l'In Exitu es veu com el cant de l'espera i de l'esperança per als que, després de la purificació de tot pecat, s'orienten cap a la darrera fita de la comunió amb Déu al Paradís. Per això és un càntic propi dels enterraments. 


In Exitu a La Selva del Camp

Quan els fills d'Israel sortiren d'Egipte
114 (113 A)
Quan els fills d'Israel sortiren d'Egipte,
la casa de Jacob, d'aquell poble estranger,
la terra de Judà fou el seu santuari,
el país d'Israel, la seva heretat.
El mar, en veure'ls, va fugir
i el Jordà se'n tornà riu amunt;
les muntanyes saltaren com anyells,
i els turons, com petits de la ramada.
Què tenies, mar, que vas fugir,
i tu, Jordà, per a tornar riu amunt?
Per què saltàveu, muntanyes, com anyells,
i els turons, com petits de la ramada?
Estremeix-te, terra, davant el Senyor,
davant el Déu de Jacob,
que converteix les roques en estanys,
la pedra dura en dolls d'aigua viva.

Jo he triat la taula del Seder:
Pèssakh 2011 a Israel

A primera hora, l'Stabat

Fotografia de la projecció del Quim Masdéu
"Els darrers 45 anys de Setmana Santa a La Selva del Camp"
Els selvatans tenim les notes del nostre Stabat gravades i no se n'aniran per diverses que siguin les circumstàncies que ens toquin viure o en les que decidim fer-ho. Esborronen més d'un i són un dolç record per a d'altres. 

Per lluny que siguis, les notes et segueixen i et sonen al fons del cor. Notes que hem rebut i que hem donat. Anar al camí de la Verònica cada Divendres Sant a primera hora a sentir el primer Stabat del dia és fer poble i sentir-se arrelat a la tradició.

L'Stabat Mater de La Selva


Follow by Email