Saturday, March 31, 2012

Sentits i sensacions



Posar-hi els cinc sentits, això vull fer cada vegada que aterro a Israel. Sobretot, però, posar-hi enteniment. I no és fàcil. Posar-hi voluntat d'entendre des del primer dia. I preguntar, "per no ser ignorant tota la vida".

Jo deia que Israel fa una olor especial. Tot era aterrar i pujar al cotxe que ens venia a buscar, com sentir aquella olor que m'estirava, i respirava fondo perquè m'omplís els pulmons. Van passar els anys i es va esvair l'olor que encara busco quan arribo, com l'olor de llapis i goma d'esborrar que ans feien els col·legis i que ara ja no fan. I he concluït que aquella olor era del cotxe de l'amic que ens esperava i que dintre hi havia de tot: bosses d'espècies comprades al mercat i no descarregades a casa, tovalloles resseques d'un dia de bany al Iam HaMelah, sorra del desert de l'Aravà, sabates de muntanya d'un passeig pel Golan... I sempre em quedaran a la memòria les sentors del "tot Israel" concentrades en una capsa que ara deu jaure en qualsevol cemetiri de cotxes.

Sortir de l'aeroport de Tel Aviv i sentir com la calor del sol t'acarona cara i braços, perquè t'has hagut de treure la jaqueta que encara duies a casa, que hi feia fred, és tot un plaer per a la pell. 

El menjar és bo. Els gustos són diferents i no m'agrada comparar. Miro d'assaborir-los. Només trobo a faltar el pa cruixent del pastisser del poble, el de ca les Hostaleres! "Ja m'hi quedaria aquí a viure, només enyoro el pa!" (beneiteries de moments d'eufòria).

Sorolls i silencis contrasten pertot. Mercarts sorollosos al matí i platja salvatge només amb el soroll de les ones a la tarda. Barris tranquils i silenciosos a Jerusalem, de passeig lent i agradable, que desemboquen en el "balagan" del Kòtel en dies de festa... Contrastos a tocar, no només en l'oïda...

El sol enlluernador, la claror especial i el blau intens del cel a l'estiu fan que necessitis un filtre als ulls per no enlluernar-te; com enlluernat quedes pels mil colors del desert, pels contrastos d'alçada en els edificis de Tel Aviv, pel contrast de colors  de la pell de la gent i de la vestimenta, i pels contrastos d'idees i de pensaments que hi conviuen.

Tuesday, March 27, 2012

Hag Pèssakh Sameakh




 

Èxode, 20
Déu va donar al poble d'Israel aquests manaments:
--Jo sóc el Senyor, el teu Déu, que t'he fet sortir del país d'Egipte, la terra on eres esclau.
»No tinguis cap altre déu fora de mi.
»No et fabriquis ídols; no et facis cap imatge del que hi ha dalt al cel, aquí baix a la terra o en les aigües d'aquí baix. No els adoris ni els donis culte, perquè jo, el Senyor, el teu Déu, sóc el Déu-gelós: demano comptes als fills de les culpes dels pares fins a la tercera i la quarta generació dels qui no m'estimen. Però, per als qui m'estimen i guarden els meus preceptes, mantinc el meu amor durant un miler de generacions.
»No juris en fals pel nom del Senyor, el teu Déu, perquè jo, el Senyor, no tinc per innocent el qui jura en fals pel meu nom.
»Recorda't de consagrar-me el repòs del dissabte. Tens sis dies per a treballar i fer totes les feines que calgui, 10 però el dia setè és el dia de repòs, dedicat al Senyor, el teu Déu. No facis cap treball ni tu, ni el teu fill, ni la teva filla, ni el teu esclau, ni la teva esclava, ni cap dels teus animals, ni l'immigrant que resideix a la teva ciutat. 11 Perquè en sis dies el Senyor va fer el cel, la terra, el mar i tot el que s'hi mou, però el dia setè va reposar: per això el Senyor ha beneït el dissabte i l'ha consagrat.
12 »Honra el pare i la mare. Així tindràs llarga vida en el país que et dóna el Senyor, el teu Déu.
13 »No matis.
14 »No cometis adulteri.
15 »No robis.
16 »No acusis ningú falsament.
17 »No desitgis la casa d'un altre. No desitgis la seva dona, ni el seu esclau, ni la seva esclava, ni el seu bou, ni el seu ase, ni res del que li pertany.

Saturday, March 24, 2012

Neguev & Me: Eshet Jail

Neguev & Me: Eshet Jail

"Dona virtuosa" és el poema de lloança a la dona recollit en el llibre dels Proverbis. Representa els valors de la dona tradicional, mare de família i esposa, i així ho entén el judaisme, quan en la litúrgia sabàtica abans de la benedicció del vi i del pa, obliga el pare de família a cantar-li a l'esposa i mare la cançó en agraïment per haver fet possible la taula sabàtica. Així figura en un gran nombre de làpides de dones jueves, en què la família lloa les virtuts de la mare i àvia morta.
POEMA DE LA DONA FORTA (31,10-31)

Àlef
10 Una dona forta, qui la trobarà?
És més preciosa que les perles.
Bet
11 El seu marit confia en ella:
no enyorarà cap més tresor;
Guímel
12 en rebrà benestar i no malestar
tots els dies de la vida.
Dàlet
13 Ella es procura llana i lli,
i les seves mans treballen amb delit.
He
14 Com les naus d'un mercader,
porta de lluny les provisions.
Vau
15 És de nit i ja es lleva;
prepara el menjar per als de casa
i la feina a les criades.
Zain
16 Es mira un camp i el compra,
amb el fruit del seu treball planta una vinya.
Het
17 Es posa amb energia a la feina,
fa anar els braços amb vigor.
Tet
18 Comprova que els negocis marxen bé:
en plena nit encara té encesa la llàntia.
Iod
19 Les seves mans agafen el fus,
buida que buida la filosa.
Caf
20 Obre la mà als pobres,
l'allarga als necessitats.
Làmed
21 Si neva no pateix pels de casa:
doble abric porten tots ells.
Mem
22 Ella mateixa es teixeix les flassades,
es vesteix de porpra i de roba de fil.
Nun
23 El seu marit és respectat en l'assemblea,
quan té sessió amb els notables del país.
Sàmec
24 Teixeix teles per a vendre,
proveeix de cenyidors els marxants.
Ain
25 Va vestida amb honor i dignitat,
es riu del dia de demà.
Pe
26 Parla amb sensatesa,
els seus llavis instrueixen dolçament.
Sade
27 Vetlla per la marxa de la casa,
no menja el pa sense guanyar-se'l.
Cof
28 Els fills van a felicitar-la,
el marit en canta les lloances:
Reix
29 «Hi ha moltes dones fortes,
però tu les guanyes totes!»
Xin
30 L'encís és enganyós, la bellesa s'esvaeix;
la dona que venera el Senyor mereix de ser lloada.
Tau
31 Reconeixeu-li el fruit del seu treball:
per tot el que fa, rebrà pública lloança.



"Vi iz dus geseleh?" - yiddish song- The Barry Sisters



Monday, March 19, 2012

Tolosa de Llenguadoc

Una biblioteca ambulant a Vic-sur-Aisne (França)
després de la Primera Guerra Mundial. Foto arxiu Vicent Olmos

No valen altres paraules. Moren en un tiroteig? És que hi havia dues bandes que es barallaven i han sortit malparats mestres i alumnes? O hi hagut tiroteig entre els mestres i el que passava amb la moto? "L'assassí ha disparat contra tot el que tenia al davant, nens i adults, i ha perseguit els alumnes fins a dins l'escola", ha declarat el fiscal. 

Emmascarar els fets amb el vocabulari és, simplement, mala intenció. És no voler dir que ha estat un atemptat i que han estat assassinats per un ANTISEMITA.

La nostra TV3, al telenotícies del migdia, ho ha donat com a quarta notícia,  al cap de dotze minuts d'haver començat, rellotge en mà. 

Tolosa del Lleguadoc és molt a prop. Un fet com aquest no mereix ser la primera notícia? La campanya electoral francesa aturada, el President de la República a l'escola...  

El que ha dit Netanyahu sobre la prevista intervenció del dirigent del Hamas al Consell de Drets Humans de l'ONU i l'atac a Tolosa: 
"Encara no he sentit cap condemna de l'ONU sobre aquest atac vomitiu. El que sí que he sentit és que la Comissió de drets humans de l'ONU acull avui un representant de l'organització que s'ocupa d'assassinar jueus tot l'any [...]A la Comissió de l'ONU només us dic una cosa: ¿Què tenen a veure els drets humans amb vosaltres? Un n'hauríeu de donar vergonya."


Sunday, March 18, 2012

La noia del país del nord


Si viatges pel bell nord glaçat
on el vent bat el cel fronterer
dona'n records a una noia d'allà
ja fa temps que l'havia estimat.

Si hi ets quan hi ha tempestes de neu
quan el riu gela i l'estiu se'n va
mira'm si té un jersei prou calent
que l'abrigui dels crits que fa el vent.

Mira'm si els seus cabells són tan llargs
si fan rius juganers sobre els pits
mira'm si els seus cabells són tan llargs
si els du com sempre els he recordat.

No sé si encara em guarda un record
jo per ella he pregat molt sovint
tan de nit en la meva foscor
com de dia en la meva claror.

Bé, si viatges pel bell nord glaçat
on el vent bat el cel fronterer
dóna'n records a una noia d'allà
ja fa temps l'havia estimat.


(en la versió de Gerard Quintana i Jordi Batiste)

Wednesday, March 14, 2012

Analfabeta!


La setmana passada vaig anar a Barcelona. Havia de fer un trajecte llarg i vaig agafar el transport públic. Li vaig preguntar a ma filla com ho havia de fer i em va assessorar: "La línea vermella fins a A, i després el Tram Besòs fins a B." Entesos! 

M'ha costat, però a hores d'ara ja sé com comprar un bitllet pel metro en una màquina i amb targeta de crèdit. Ara bé, l'altre dia vaig haver d'agafar el tramvia sola, i era la primera vegada que ho feia. Aquest transport no és el meu fort. Els meus records són encara de quan el conductor cobrava els bitllets i et renyava si no tenies l'import exacte!

Vaig arribar a la parada del Tram Besòs i em vaig assessorar de nou preguntant als que esperaven si aquella era la parada adequada per anar a B. Fins i tot vaig pujar al Tram per preguntar al conductor. Vaig veure que no se'l podia molestar. Estava tancat en una cabina de vidre! Vaig mirar i remirar i vaig esperar el següent Tram per anar on calia. Vaig pujar-hi. Tenia el moneder a la mà per pagar... Engega el tramvia i jo, mira que miraràs buscant on podia fer-ho. Va venir cap a mi una noia que em va veure amoïnada i em va preguntar si no tenia bitllet. Li vaig respondre que no, que ara el compraria. La noia, tot mirant-me perplexa,  em va dir que l'havia d'haver comprat a la parada i que si ara passava el revisor em posaria una multa molt grossa. 
- I, doncs, què faig jo ara?
- No es preocupi, jo tinc aquesta targeta que només em queda un viatge, li passo per la màquina i vostè se la queda.
- Bé, gràcies... quant val el bitllet, doncs? És que a més a més, només tinc un bitllet de 5 euros! Té!
- No gràcies, no cal que em doni res. Jo li faig aquest favor i ja està. És una bona obra i només demano a Déu que m'ajudi a trobar feina. 
Jo, suada, vermella com un tomacot, encorreguda, sense saber què dir... Li vaig dir gràcies diverses vegades i així va quedar.

Al cap d'un moment, la noia se'm va acostar de nou i em va dir:
- Me permite que le haga una pregunta? -No he explicat que la noia parlava en castellà i se li notava que era estrangera.
- Digues.
- Es usted española? 
Uns ulls com a taronges, vaig obrir! Com gosava? De què devia fer cara jo? No me'n podia avenir. Potser volia que li ensenyés el carnet d'identitat? Per què m'ho preguntava?
- Sóc catalana. Sóc d'aquí, jo! - vaig respondre mig entrebancant-me.
- Perdone, pero es que no encuentro normal que una persona de aquí no sepa sacar un billete de transporte público. - ho va dir molt educadament, la noia.
"I ara què li dic jo?", vaig pensar. "Tampoc no m'he de justificar, però m'ha pagat el bitllet, la noia pateix de veure un desastre com jo. Per on començo?"
- Es que, sabe, yo soy de pueblo... - així, en un castellà amb el meu accent català, amb una veu que jo mateixa em sentia i em feia pena i a la vegada m'agafaven ganes de riure - y voy a trabajar cada dia con mi coche... 

Llavors ho va mig entendre i vam començar a parlar i em va explicar que era marroquina, de Larache. I jo, que era que era mestra i que tenia molts alumnes marroquins... Va arribar la seva parada i ens vam dir adéu. Li vaig dir que pregaria perquè Déu l'ajudés a trobar feina. Em va sortir de l'ànima. Jo dient que pregaria a Déu? He canviat molt darrerament!

Vaig sentir-me tan analfabeta! M'hauria agradat veure'm per un forat. La situació era entre patètica i hilarant.

Sunday, March 11, 2012

Friday, March 9, 2012

Canvi data conferècia

 Com que ho vaig publicar aquí, també cal que rectifiqui:


Monday, March 5, 2012

LLIÇÓ DE COSES




Llarg aprenentatge,
el del cinisme.

    
 Qualsevol fe
et pagarà amb fred,
i l'hivern és llarg,
dura massa.

    
 Viuràs tot el que cal
per veure
coincidir contraris.

    
 I si ets poeta
t'embolicaràs
en petites coses,

    
 cridaràs per minses
injustícies i et bandejaran
tots els partits polítics.

     
La censura seran els amics,
tu mateix,
impàvid de contemplar,
per primera vegada,
que la terra gira,
i que res
res no ho detura. 



Marta Pessarrodona

Sunday, March 4, 2012

Follow by Email