Wednesday, February 29, 2012

Baseball (1)


(Dedicat al meu "teacher" de baseball)

El meu "teacher" és dels Yankees i n'està molt orgullós. Jo no sóc molt bona alumna perquè em penso que no m'aprendré mai el reglament, però el que m'agrada més és saber sobre els jugadors més famosos de l'època daurada del baseball. Ell explica molt bé les vides i les anècdotes.


Joe di Maggio: l'excel·lència, el compliment del deure, la dignitat fora del camp i una vida privada que va saber preservar fins l'últim moment, mai no va parlar del seu matrimoni amb una de les dones més famoses del mon... sabia callar i fer el fet.

Paul Simon ho sabia tot això i va escriure: "Where have you gone, Joe DiMaggio? A nation turns its lonely eyes to you ..." 


Sunday, February 26, 2012

@Noticias_Israel, 26/02/12 18:20

Noticias de Israel (@Noticias_Israel)
26/02/12 18:20
Cine político: los Oscar elijen entre Irán e Israel - RT en Español - Noticias internacionales goo.gl/fb/vILGP


Sent from my iPad

Henri Dès chante Le vilain crapaud

Mira't aquest vídeo al YouTube:

http://www.youtube.com/watch?v=KssX-gyiebw&feature=youtube_gdata_player


Enviat des del meu iPad

@ACAI_cat, 26/02/12 11:09

ACAI (@ACAI_cat)
26/02/12 11:09
En record de les víctimes del naufragi de l'Struma, fa 70 anys: fb.me/1yxcQXdYo


Sent from my iPad

L'Iran

Eli Cohen (@elicohen_)
26/02/12 10:17
Cuenta atrás para la ejecución de un internauta en Irán internacional.elpais.com/internacional/…


Sent from my iPad

Il.lusió òptica

Temes difícils

My guilty pleasure

Ara a la televisió

Saturday, February 25, 2012

Oh!

Una imatge no és mai la realitat

Dibuixar és fàcil

Bé, molt bé

Vaja, bo, molt bo. Ara bé, en això de l'art plàstic tinc un dubte existencial, i és el "who pays?".

Cosir a màquina

La mare diu que aprengui a cosir a màquina i jo he trobat la solució.

Preparant-nos pels néts

Merçè

I una c trencada fa català. Com una bona ela geminada: Immacul.lada, Miracul.losa...

Veure-hi

abcd xavier farré: Signes

abcd xavier farré: Signes: Vivim en un món de signes. I tot és interpretable, a cada moment, des que ens aixequem i en totes les nostres activitats quotidianes. I desx...

Wednesday, February 22, 2012

Filatèlia d'Israel (2)

- Si us plau... dibuixa'm un xai!


Monday, February 20, 2012

Saturday, February 18, 2012

La figuera


Passeig de tarda de dissabte pels volts del poble. Ens hem aturat davant d'aquesta figuera i li hem començat a trobar tots els defectes. Els defectes de les figueres. És un arbre tortuós, de branques complicades, sense ordre ni concert, que mai no saps cap on tiraran. La fusta és tova, les branques es trenquen fàcilment. No parlem de les fulles a l'estiu! Grosses i maques si les veus de lluny. Rasposes quan les toques, aspres al tacte. De petites no les podíem fer servir ni per torcar-nos. Jugar sota la figuera a l'època de les vellanes era quedar empastifat de figues seques per terra, no podies seure enlloc!, i sempre amb abelles i mosques rondant. 

Hem oblidat els fruits saborosos que dóna a l'estiu. I és que a mi no m'agraden!
I hem seguit camí comentant...

ANADA AL JORDÀ

14 d'abril

[...] No trigam a trobar al peu del camí, sota una roca tallada a escaire, lo Camp de la Figuera maleïda. Sortint de Betània, Jesús, sentint ganes de menjar, s'hi acostà, i no trobant-hi més que fulles, la maleí. L'endemà, passant-hi amb sos deixebles, Sant Pere li digué: Mestre, mirau com s'és assecada la figuera que maleíreu ahir.
A la dreta del camí es veu en una cima lo endret on David, fugitiu, fou maleït per Semei.
la Font dels Apòstols és al fons de la vall del Sol, nom que li escau molt bé, puix no recordo haver-lo sentit tan ardent en la vida.
Ací és on lo Salvador posà l'escena de la paràbola del bon samarità. En totes eixes valls i colls i muntanyes no es veu un arbre, ni una mata, ni un brot de farigola; la poca herba que hi ha està sense verdor, secardina i com socarrada pel sol.


(Mn. Cinto Verdaguer, Dietari d'un pelegrí a Terra Santa)

Friday, February 17, 2012

Filatèlia d'Israel (1)

Segell del 1990 sobre el correu electrònic

Thursday, February 16, 2012

Per què et glories, valent, de fer el mal?


Per què et glories, valent, de fer el mal?
52 (51)

Per què et glories, valent, de fer el mal?
Déu és bo a cada moment!
Ordeixes intrigues,
tens la llengua esmolada,
home impostor!
Estimes el mal i no el bé,
la mentida i no la veritat; 
prefereixes paraules destructives,
llengua impostora!

Wednesday, February 15, 2012

No som res...

(Via)

Semblem qui-sap-lo i només tenim una connexió a internet. Ara bé, trobo que hem millorat molt! 

Monday, February 13, 2012

Ho sabíeu? (2)



Moriah o Salvia palestina, l'arbust en  flames que va veure Moisès al Sinaí


L'escut de l'Estat d'Israel

L'emblema official de l'Estat d'Israel és un canelobre (menorà) la forma del qual estaria inspirada en una planta de set branques coneguda a l'antigor amb el nom de morià (moriah). Les branques d'oliver que rodegen la menorà simbolitzen l'aspiració del poble jueu a la pau.

Tuesday, February 7, 2012

despropòsit

despropòsit
m. [LC] Paraula o acte fora de lloc, sense sentit, inconvenient.




Saturday, February 4, 2012

Aparicions

devots
Després de l'èxit amb els signes de puntuació, val més que em dediqui a les aparicions.

Què caram devia buscar per la xara que em va sortir la paraula "Garabandal"? Em vaig sentir transportada al parvulari. Em va crear inquietud. Volia recordar i no sabia què. Aparicions en ple Concili Vaticà Segon! I la Mare de Déu ho va deixar clar: "Muchos cardenales, obispos y sacerdotes van por el camino de la perdición y con ellos llevan a muchas más almas."

Una companya del parvulari m'ha recordat un documental que en van fer al Casal Selvatà i que, evidentment, les monges ens van portar a veure. 
En fi...

Les aparicions mai no passen de moda. N'hi ha una de la que tinc coneixement de primera mà. És la de Medjugorje, a Bòsnia i Hercegovina. 

Uns amics del poble són fervents devots de la Mare de Déu de Medjugorje. Així com també ho és una exalumna d'un poble de la vora. Es veu que a Tarragona aquesta devoció ha fet forat.

Tota una tarda el meu home i jo vam escoltar amb atenció el relat dels nostres amics sobre la seva devoció i els viatges diversos que han fet a Medjugorje:

"Ara, Lourdes ja ha passat de moda, no hi va tanta gent, s'ha comercialitzat molt. Ara, la devoció de bo de bo és a Medjugorje. Allí sí que hi ha fe. Naltros ja hi hem anat dues vegades. Ens hi sentim bé. S'hi fan viatges col·lectius. Un dels viatges venia una senyora de València a qui els seus fills li van organitzar perquè es distragués. S'acabava de divorciar i estava deprimida. Allí va fer una confessió de dues hores que la va deixar com a nova. No va ser la mateixa de tornada del viatge. Perquè les confessions es fan a la plaça del Santuari. Una gran plaça plena de reclinatoris amb una cadira al costat i un rètol per saber en quin idioma et pots confessar. Milers de peregrins es confessen a la plaça. A la nit que hi ha aparició, t'avisen per SMS i a l'hora convinguda tothom va en processó cap al lloc de l'aparició. N'hi ha qiue hi van descalços. El terreny és un pedregal. Jo he vist curar endimoniats. Són moments molt emotius. L'estada a Medjugorje és molt agradable. Un dia, una senyora catalana, passejant pel poble, va passar pel davant d'una botiga que tenien una estàtua de la Mare de Déu i va veure com li somreia. No va gosar dir res a ningú de la peregrinació perquè no la prenguessin per boja però, finalment, no va poder-se'n estar i ho va comentar a una altra senyora. Aquesta va confessar que també havia estat corresposta amb un somriure de la mateixa imatge. Van fer córrer la veu i tots els catalans van decidir posar 50.000 pessetes cadascú per comprar la imatge. La van portar amb l'autocar cap a la parròquia de Santa Maria de Gràcia, a Barcelona, on la presencia de La Reina de la Paz ha transformado los corazones de sus feligreses hasta el punto de llenarse todas las tardes de los primeros domingos de mes con motivo del encuentro mensual de oración con Maria, Reina de la Paz. I s'omple de gent com van omplir Santa Maria del Mar el dia que va venir el padre Jozo. Quatre mil persones a santa Maria del Mar i els nostres serveis informatius ni se'n van fer ressò, quan per quatre que es reuneixen pel carer a dir rucades ja hi tens la TV3 filmant-ho! I és que Medjugorje era un lloc molt pobre ara fa trenta anys i ara s'ha transformat..."

Prou! Ja veieu que a casa no oblidem el relat. Ens va afectar. Això només és un tast de dues hores d'escoltar. El que ens va agradar més són els rètols dels confessonaris i els SMS d'avís. Organització!
I que... els devots catalans no es moquen amb mitja màniga, no són "de la poca roba".

Friday, February 3, 2012

De la gramàtica i els signes de puntuació



YO SOY RESPONSABLE DE LO QUE DIGO NO DE LO QUE TU ENTIENDES

La frase la vaig trobar així, tot amb majúscules, sense un trist signe de puntuació.
¿Com és que si l'hagues deixada així no hauria causat polèmica i, en canvi, escrivint-ho tot correctament, he causat malentesos? Perquè, segons el sentit comú, entrendre aquesta frase de cap altra manera que no sigui que "només ets responsable del que dius i que no ets responsable del que els altres entenguin" és un disbarat, una falsedat. 

Vaig pensar que aquesta sentència, talment escrita, no era de rebuda; que es mereixia que li dediqués una estona i que posés els punts i les comes al seu lloc. I així ho vaig fer.

Com l'escriuríem si només comstruíssim oracions simples i l'únic signe de puntuació que tinguéssim fos el punt?:
"Jo sóc responsable del que dic. Jo no sóc responsable del que tu entens."

Com que sabem de les oracions coordinades, podem escriure:
"Jo sóc responsable del que dic i no sóc responsable del que tu entens."

Com que tenim d'altres signes de puntuació per juxtaposar:
"Jo sóc responsable del que dic, no sóc responsable del que tu entens."

Com que podem posar una coma en el lloc d'un verb elidit:
"Jo sóc responsable del que dic, no, del que tu entens."

Com que les dues comes tenen usos diferents, la primera se substitueix per un punt i coma:
"Jo sóc responsable del que dic; no, del que tu entens."

Aquestes, i no d'altres, són les ordenances. (Paràfrasi d'un text que faig servir per exemplificar altres usos de la coma. )

Post scriptum

Per a aquells que van entendre tot el contrari del que hi diu, com per exemple:
"Jo sóc responsable del que dic. No, en realitat sóc responsable del que tu entens".

Aquesta coma que poseu separa l'adverbi "no", deixant-lo com un significat en sí mateix. En realitat dieu tres oracions juxtaposades (que podeu separar per una coma o per un punt):

"Jo sóc responsable del que dic, jo no vull dir això, jo sóc responsable del que tu penses."

Si l'oració del mig la volem reduir, ho podem fer deixant-la com una exclamació:

"Jo sóc responsable del que dic, no!, jo sóc responsable del que tu penses."
o bé:
"Jo sóc responsable del que dic. No!, del que tu penses."

I el que vol dir aquesta darrera oració és un disbarat; i jo no el vaig dir ni el penso.

Follow by Email