Sunday, January 29, 2012

Comprensió i expressió

Jo sóc responsable del que dic; no, del que tu entens.

Thursday, January 26, 2012

Si això és un home

Si Això és un home (Primo Levi)


Els que viviu segurs
a les vostres cases escalfades;
els que trobeu, en tornar al vespre, 
el sopar calent i cares amigues:


Considereu si això és un home;
qui treballa al fang,
qui no coneix la pau,
qui lluita per un tros de pa,
qui mor per un sí o per un no.
Considereu si això és una dona; 
sense cabells i sensé nom, 
sense forces per recordar;
els ulls buits i el ventre fred
com una granota a l'hivern.


Penseu que això ja ha estat:
Us encomano aqueixes paraules;
graveu-les als vostres cors,
quan sigueu a casa o aneu pel carrer,
quan us poseu al llit o us aixequeu;
repetiu-les als vostres fills.


O que s'ensorri casa vostra, 
la malaltia us impossibiliti,
els vostres descendents us girin la cara.


Primo Levi

Tuesday, January 24, 2012

Jo també dic allavòrens


Allavòrens, ni més ni menys! Sí, i no ho puc dir de cap altra manera. Així ho vaig aprendre quan vaig aprendre a parlar. I com que fins que no ho vaig veure escrit d'alguna manera, van passar molts anys, ara no em surt de dir ni "aleshores" ni "llavors", o tot junt, com deia l'alcalde d'un poble veí,  fent gala de parlar un català ben normatiu: "Aleshoresllavors".

Sunday, January 22, 2012

quitar?




Volia escriure i ja ho vaig trobar fet:

Anem a fer el vermut

"No neu a fer el vermut ans de dinar, que quita la gana." Deien abans les dones a les cases els diumenges i festes de guardar. És que elles es quedaven a casa a fer el dinar i la canalla i els homens sortien a passejar i a fer el vermut.

quitar 

1 v. tr. [LC] [AD] Fer quiti d’una obligació pecuniària. Em va prometre que em quitaria de tots els meus deutes.

2 intr. pron. [LC] Esdevenir quiti. Endeutat i sense esperança de quitar-se.

3 v. tr. [AD] Rescabalar, pagar prou per a compensar una despesa feta.

4 v. tr. [AD] Desempenyorar o recobrar (una cosa empenyorada) pagant la quantitat estipulada per a redimir-la.

5 v. tr. [AD] Redimir, posar en llibertat (algú) pagant per ell.

Friday, January 20, 2012

"daliquetepegu"


Catalunya Informació. De 9 a 10 del matí. Una notícia sobre Israel: "Com de dolents són els colons dolents (es veu que n'hi ha de les dues maneres) que porten armes i que compren un munt de terrenys on no els han de comprar i es volen fer amos de terrenys que no són seus i que això està molt malament...". Jo, dalt del cotxe, amb només un cop de dit, els he fet callar. 

Entre dos quarts de tres i les tres de la tarda, sant tornem-hi! Israel una altra vegada. Un grup de dones se n'ha anat a ballar (un flashmob) a Jerusalem davant dels "ultrareligiosos" per protestar per la discriminació que fan de les dones. La corresponsal de Catalunya Informació (de la que no recordo el nom) s'hi ha abonat, no devia tenir altres notícies que li permetessin justificar el sou: "El país està ple d'ultraortodoxos, són una plaga, si les coses segueixen així, el país se n'anirà a la ruïna (així, literalment)". Vaja, que el dit índex de la meva ma dreta ha tornat a fer callar la noia. 

No s'ha acabat aquí la cosa. A mitja tarda a l'escola, el meu company de feina em diu: "Ostres, està malament Israel, no? perquè venint cap a la feina he sentit per Catalunya Informació..." No l'he deixat seguir, m'he enfurismat. He mirat de relaxar-me i he intentat explicar-li-ho de la manera més objectiva possible. 

Els medis de comunicació públics catalans, per ara i tant, no tenen solució en aquest tema. De quin altre país donen dues notícies al dia d'aquesta mena? Seguint la seva tria de temes, pel que fa a la discriminació de la dona, no haurien de parar durant el dia de donar notícies dels països musulmans. Allí sí que hi ha discriminació de les dones, oficialitzada. A Israel, no. Com a casa nostra, aquestes actituds són delictives i es paguen!

Sunday, January 15, 2012

Oriflama

(De Jacques Brel a l'eixtràimel passant per l'oriflama. Divertimento d'un matí de diumenge) 



Escoltava Dans le port d'Amsterdam, del Jacqes Brel i anava llegint la lletra per fer-me'n a la idea i saber-ne tot el significat, quan m'he encallat amb la paraula oriflama. I, com que ara el saber és tan a prop, he anat fent...

Sabia, només, que a la nostra ensenya li diem, a vegades, oriflama. Doncs... l'origen de l'oriflama és l'estendart que feien servir els monjos francesos de l'abadia de Saint-Denis (parlem dels primers segles de l'era comuna) i que més tard va passar a ser l'ensenya dels reis de França. 

El nom d'oriflama ve de la forma i el color de l'estendard. La seva forma primitiva era la dels penons que feia servir l'església, quadrats i acabats en puntes i fixats a un travesser col·locat al capdamunt d'un asta daurada. Acostumava a ser de color vermell i quan l'onejaven semblava una flama.

Més tard (segle XIII), en els exèrcits francesos, el càrrec de portaoriflama fou un dels més importants a la corona. El cavaller que ostentava el càrrec la portava lligada al coll fins el moment del combat; llavors, l'enarborava al capdamunt de la llança.

M'he anat embolicant... i he llegit: "L'escurt de Catalunya són quatre barres de gules en un camp d'or. Gules? doncs, sí! paraula nova per a mi. Aixi, com si fos en plural: "En heràldica, color vermell".

I d'on ve això de "gules"? docs del francès gueule, que vol dir gola. Que segons alguns, s'associa al color vermell de la gola de la marta gibelina, la pell de la qual és molt preuada per posar al voltant del coll.

I, com és la pell de la marta gibelina? Doncs... per fer-nos-en una idea, com la de l'eixtraimel, lligadura de pell que duen molts jueus haredins al cap (pot valdre uns 6.000 $!)


Monday, January 9, 2012

Crisi


La crisi econòmica pot portar crisi lingüística.

Sunday, January 8, 2012

Reis de tota mena

La fireta
"Aquell any, l'any que va començar la guerra, quan jo en tenia cinc, vaig demanar als reis un cotxe. Un cotxe d'aquells de pedals. I anàvem passejant per Reus i el papa em deia que sí, que me'l portarien. Va arribar la matinada del dia de Reis, i a l'obrir el balcó hi vaig trobar una bossa de caramels; una trista bosseta de caramels. Vaig agafar una enrabiada molt grossa. Almenys, les veïnes de baix em van fer portar quatre cosetes de fireta. 

Ja ho sé què va passar, el papa pensava guanyar els diners en alguna partida de cartes i els va perdre tots. La mama no deia res. 

L'altre any em van portar un cotxet molt maco i una nina grossota. Mai no en vaig fer cas. La meva nina preferida era la "nina guerxa"; petitona, a la meva mida i sense un ull, l'havia perdut en un accident darere d'una porta. Si el papa guanyava a les cartes, llavòrens comprava de tot... A la mama no li feia cap gràcia."

Friday, January 6, 2012

L'endemà de Reis


Les ninOnes meves a cals avis i besavis la nit de reis

Com que també m'agrada compartir, aquí us deixo dos poemes que m'ha enviat una bona amiga. M'han fet il·lusió: 

Com que sé que t'agrada la poesia i ets de la llagrimeta fàcil, aprofito l'ocasió per compartir dos poemes, propis de la diada d'avui. El primer, em sembla, amb rerefons selvatà; el segon d'un gran poeta universal...


L’ENDEMÀ  DE  REIS

Són una nosa trista
els ornaments.
La campana de vidre
de la bombeta freda
guarda una cuca de llum morta
- íntim sepulcre
de la llum que t’ha quedat a les mans.
La butxaca plena de caramels
amb l’anagrama de La Caixa.
Els ulls dels nens
avui s’han fet més vells.
Cartró i avets a les escombraries;
tota fusta de Nadal, feta llenya.
S’ha fos la nostra estrella.
                                               JORDI LLAVINA (Diari d’un setembrista)
                       

Las abarcas desiertas
(Miguel Hernández)

Por el cinco de enero,
cada enero ponía
mi calzado cabrero
a la ventana fría.

Y encontraba los días
que derriban las puertas,
mis abarcas vacías,
mis abarcas desiertas.

Nunca tuve zapatos,
ni trajes, ni palabras:
siempre tuve regatos,
siempre penas y cabras.

Me vistió la pobreza,
me lamió el cuerpo el río
y del pie a la cabeza
pasto fui del rocío.

Por el cinco de enero,
para el seis, yo quería
que fuera el mundo entero
una juguetería.

Y al andar la alborada
removiendo las huertas,
mis abarcas sin nada,
mis abarcas desiertas.

Ningún rey coronado
tuvo pie, tuvo gana
para ver el calzado
de mi pobre ventana.

Toda gente de trono,
toda gente de botas
se rió con encono
de mis abarcas rotas.

Rabié de llanto, hasta
cubrir de sal mi piel,
por un mundo de pasta
y unos hombres de miel.

Por el cinco de enero
de la majada mía
mi calzado cabrero
a la escarcha salía.

Y hacia el seis, mis miradas
hallaban en sus puertas
mis abarcas heladas,
mis abarcas desiertas.

Tuesday, January 3, 2012

Roques volcàniques de la Galilea


Ruïnes de Cafarnaüm fora de l'entrada a la Sinagoga.
Les roques volcàniques negres daten de l'època de Jesús.
Tiberiades, 11 de maig


De la veïna Cafarnaüm no en resta més que una torre, la meitat de grossos marbres i els fonaments, també de marbre, d'una gran basílica, que Lievin diu que estava en lo mateix lloc que la casa de la sogra de Sant Pere .../...
(Mn. Cinto Verdaguer, Dietari d'un pelegrí a Terra Santa)

Sunday, January 1, 2012

Jerusalem, Jerusalem




Des del cim del Mont Scopus,
pau sobre tu, Jerusalem.
Des del cim del Mont Scopus,
em prostraré als teus peus.

Durant cent generacions he somiat
que un dia podria contemplar
la teva llum, Jerusalem, Jerusalem,
acull els teus fills,
jo t'aixecaré de les teves runes.

Des del cim del Mont Scopus,
pau sobre tu, Jerusalem;
milers d'exiliats, des dels confins de l'univers,
aixequen els seus ulls cap a tu,
cap a la teva llum.

Sigues beneïda, beneïda mil vegades,
vila reial, Santuari del Rei,
Jerusalem, Jerusalem,
no em mouré d'aquí
Jerusalem, Jerusalem,
que no vingui el Messies.

(Traducció del francès meva)


Avigdor Haméiri (1890-1970) nasqué a Carpatho, Ucraïna (llavors Hongria). Publicà el seu primer poema en hebreu l'any 1907 i el seu primer llibre de poesia cinc anys més tard. El 1916 fou capturat pels russos mentre servia com a oficial austríac al front rus. Va ser empresonat a Sibèria i posat en llibertat el 1917 després de la Revolució d'Octubre. Haméiri emigrà a Palestina el 1921, es va unir al personal del diari Haaretz, i va ser editor de diverses revistes literàries i culturals. El 1932, va fundar el primer teatre de sàtira social en hebreu a Tel Aviv. Hameiri va escriure més de 30 llibres, entre poesia, novel·les, contes curts, de no-ficció i llibres per a nens. Va ser guardonat amb el Premi Israel. El seu treball ha estat publicat en 12 idiomes.

Follow by Email