Thursday, December 13, 2012

S'ha de ser dolent!



Així estic jo amb el català i el castellà i que si nazis que sí jueus.

Aquest matí m'he exasperat, a punt de caure'm la llagrima. Jo nazi? I, a més a més, ¿a qui dels catalans interessa el que fan a Galícia amb el gallec? A mi no. No em passa pel cap de posar-m'hi. Tampoc no he sentit mai que cap polític català prediqui sobre com han de tractar les llengües a Galícia. Però a aquest home sí que li interessa el que passa a Catalunya: 

El exalcalde socialista de La Coruña, Francisco Vázquez, afirma que «no hay diferencia entre un judío perseguido por los nazis y un niño catalán castigado por hablar español»

(S'ha de ser, simplement i senzillament, mala persona per pensar i dir això. Ruc, boig, imbècil i, el pitjor de tot, dolent.
I jo que em pensava que per ser un personatge públic s'havia de ser mesurat en les paraules, que no es podia anar insultant impunement la gent i que s'havia de tenir un missatge seriós i contrastat!)

«No hay ninguna diferencia» entre «un judío con estrella amarilla perseguido por los nazis» y «un niño catalán castigado por hablar castellano en el patio del colegio». Son palabras del que fuera alcalde socialista de La Coruña, Francisco Vázquez, que ayer advirtió que ambos comportamientos responden a formas de «opresión» y, con la Constitución en la mano, sentenció que con su política lingüística, en Cataluña «se vulneran derechos ciudadanos».

(Aquesta desferra humana no sap que a la majoria de patis de les escoles de Catalunya la llengua majoritària és el castellà, en detriment de la parla dels nens que tenen el català com a llengua materna i que, com que els castellans no els entenen arriben a casa amb una expressió nova en castellà cada dia i que la seva llengua va perdent.)

Vázquez, que el miércoles por la noche participó en el programa «Foro Aberto» de la televisión gallega, insistió en que «es inconcebible en una sociedad democrática» que un niño sea castigado por «utilizar su lengua materna». (Senyor, que aquí no hem castigat mai ningú per parlar en castellà! Escolti-ho bé!) La Carta Magna, defendió, determina que «todos los españoles tienen el derecho y el deber de usar y conocer la lengua española» (I és que resulta que tots la coneixem i la sabem, però el que l'afecta deu ser que molts catalans NO ENS SENTIM ESPANYOLS NI ENS HI HEM SENTIT MAI, sap, senyor? Això de ser espanyol, per la majoria de naltros, només és una cosa de "CARTA MAGNA" I DNI, mai no ho hem dut al cor, ni l'himne ni la bandera, ni mai no ha pogut sortir de la nostra boca.) y que otorga a aquellas comunidades con lengua propia el «derecho» a hacer lo mismo. En consecuencia, concluyó que existe vulneración de derechos en Cataluña, a diferencia de lo que ocurre en otras regiones como Galicia, donde «nunca hubo conflicto» por cuestiones de idioma. (I naltros tampoc no hem tingut mai cap conflicte. Ans al contrari, hem parlat en castellà per educació, per deferència davant de gent que no ens entenia. I així ens ha anat!)

«Deriva radical» en el PSOE. (La deriva del PSOE no m'interessa gens.)


Follow by Email