Saturday, December 22, 2012

I si féssim cagar el tió?


Tió urbà dels anys 80. De la família Crespo-Palomar, de Reus

Aquella nena que va venir de Madrid:
“Vaig tenir la sort de conèixer el Tió quan ja no em quedava cap heroi nadalenc en qui es pogués continuar creient.

Recordo com si fos ara aquell sopar a casa d’uns amics dels meus pares en què una dona m’explicava allò d’un tronc que cagava regals a cops de bastó; i recordo clarament el primer dia en què la pell de taronja l’endemà ja no hi era… i com la meva imaginació desitjava volar de nou tot just després d’haver hagut de renunciar als Reis Mags.
El Tió m’oferia una oportunitat única de tornar a creure que totes les meves fantasies contingudes podien ser alliberades de nou i ser correspostes!
Ara caga bicicletes i videoconsoles i mòbils i de tot! Però suposo que la màgia continua existint en la imaginació dels qui encara s’ho creuen, s’ho poden creure!

Perquè per a aquells que encara s’ho creuen, és precisament aquest el millor regal: creure!” 

Mónica

Follow by Email