Wednesday, October 17, 2012

La Sereníssima Venècia (2)

Li havíen de fer un regal i ella va dir: "Vull un quadre de la Belis".

Les dugues amigues es van passar una tarda remenant els quadres de la Isabel Saludes: de grossos, de petits, dibuixos... Dominaven els tons blaus.

L'altra ja en tenia un de triat i a ella li costava decidir-se. Aquell regal havia de ser especial.

Feia estona que passava pel davant d'un quadre sense gosar mirar-se'l massa. Li produia una sensació que la deixava sense paraules:
- I d'aqueix d'aquí a terra, Belis, què me'n dius?
- El vaig fer per una exposició sobre peŀícules de cinema.
- Mort a Venècia! -va exclamar al moment- Me'l quedo!

 I així fou com aquell regal la va acompanyar tots els dies de la seva vida.

Mort a Venècia (2005) Isabel Saludes, la Belis

(...) El sol desvia la nostra atenció de les coses intel·lectuals vers les coses sensibles (...) És a dir, atueix i fascina la intel·ligència i la memòria fins a tal punt que l'ànima, davant el plaer, oblida completament la seva veritable natura i, embadalida d'admiració, resta captivada per l'objecte més bell que el sol il·lumina (...)

(fragment) La mort a Venècia - Thomas Mann

Follow by Email