Saturday, September 15, 2012

I van quedar astorats!



Al primer claustre del curs, no sé què va ser que em va desllenguar i vaig fer un discurs sobre la diferència entre nois i noies a l'escola, l'evidència que elles tenen més èxit en les notes, que a primària hem tingut una educació molt feminitzada, que falten homes a l'ensenyament i els nois no tenen referents, que no poden jugar a pilota al pati perquè les mestres s'enfaden i són antifutbol i ho escampen al vent amb orgull, i que els nens tenen jocs diferents al pati de les nenes, que això és així i que encara sort que el sou de mestre els darrers anys dóna per mantenir una família i en molts casos ja no és segon sou i hi ha més homes als centres de primària...

El discurs era matusser, ja ho sé, gens organitzat i improvitzat. Els mestres i professors van quedar astorats, esmaperduts, espaordits. Jo diria que molts no s'havien plantejat mai aquest tema i els va sonar a retrògrad i "de dretes". Ara bé, em vaig despatxar a gust! 

I... ve-t'ho aquí que avui veig l'article del Gregorio Luri que m'ha fet somriure:


Diferents o diferenciats?

Torben Drewes és un economista de la canadenca Trent University partidari de l'educació diferenciada. Sosté que, ja que s'està ampliant la diferència acadèmica ("the performance gap") entre nois i noies a favor d'elles, hem de començar a veure els nois com un grup desfavorit ("a disavantaged group"). D'acord amb les seves dades, les noies de secundària estudien setmanalment dues hores més que els nois, però si estudiessin el mateix temps, només reduirien a la meitat la seva diferència acadèmica. En cap cas l'eliminarien, perquè l'altra meitat tindria a veure amb el que els pedagogs anomenen "el currículum ocult" (organització, feminització de l'ensenyament, etc.) que, a hores d'ara, afavoriria clarament les noies. El resultat, conclou Drewes, és que, al Canadà, els homes estan abandonant la universitat.
Vaig començar a interessar-me per les diferències acadèmiques entre nois i noies en descobrir que, mentre a Catalunya pensem la coeducació com un dogma d'immaculada concepció, a Alemanya les dones socialistes el van posar en qüestió amb criteris estrictament feministes compartits immediatament per moltes dones d'Europa i dels Estats Units. Com que hi ha estudis de tota mena, a favor i en contra, no sempre és fàcil treure'n l'aigua clara, però sembla evident l'expansió de l'educació diferenciada a tot arreu. I, com que al segle XXI les possibilitats d'interacció entre els sexes són molt grans fora de l'escola, els resultats ens suggereixen que no convé confondre mecànicament els fins (la noble aspiració a la igualtat d'oportunitats) amb els mitjans (la coeducació).

Follow by Email