Thursday, August 30, 2012

Posar-se obligacions


"Centra't, estigues per tu i tot t'anirà bé. No tens massa temps davant teu [...]"

[...] la turista que té fal·lera per col·locar tots els paperts d'encàrrec mentre l'amiga li fa la foto discretament amb el telèfon. La turista escèptica i agnòstica que arriba a un pam del mur i no gosa tocar-lo. La jueva que prega davant del mur amb el sidur obert, com de rutina. L'adolescent que plora a llàgrima viva amb els braços i el cap arrepenjats al mur. La jueva gran, silenciosa, cap i mans sobre el mur, sembla la primera vegada que hi accedeix, és sola, i ningú no gosa ni tocar-la. La mare observant amb tota la rècula de fills petits que només té temps d'arribar, tocar pedra i marxar. Aquella joveneta de catotze anys, alta, rossa, d'ulls blaus i amb ulleres, vestida completament de negre, talment una novícia catòlica d'anys enrere, que arriba i s'asseu i comença la pregària amb devoció i els ulls se li van humitejant. La dona etíop que té el dia de festa i aprofita la tarda per seure davant del mur i resar amb l'únic llibre que té per llegir. La jueva isreliana progre de la meva edat que va esdevenir observant de cop i volta i ara ve amb la filla adolescent; la seva vestimenta actual no difereix de la dels anys 70. La turista irreverent de torn que dalt de la cadira retrata la part reservada als homens. La mare que mentre prega i llegeix ensenya les oracions a la seva filla petita que té a la falda i que tot just comença a parlar [...] 

I molt més si estigués tota una tarda observant [...] 

"I què hi fas aquí al bell mig de tal balagan amb un sorollam d'obres al darrere que no et deix concentrar? I els cants dels homens que arriben fins aquí i una calor que t'atordeix."

Decididament, és aquesta paret alta, altíssima, que no sé si em veig amb cor de saltar.

Follow by Email