Friday, June 15, 2012

Ciutadania


Les sessions d'avaluació m'exasperen. Es nota que mai no n'havia fet. En fèiem fa anys i només havíem de posar-nos d'acord tres persones. No sé treballar en equip. Ara tot és diferent. Més mestres i de diferents edats i condicions. 

Un xicot d'uns 30 anys va guanyar el concurs literari anual de Sant Jordi a l'escola. Un "xivato" de la classe li va dir al professor que el treball era copiat. Sí, un senzill google ho va confirmar. El premi va quedar desert i es va informar al xicot del motiu pel qual havia quedat desert el premi. No es va afectar gaire i no va fer cap gest de demanar excuses ni de tornar el premi. Aquesta persona és major d'edat i responsable dels seus actes. Ara bé, tal com diuen els evangelis: "Pels fets els coneixereu" (Mt 7, 20).

Arriba la sessió d'avaluació i el xicot en qüestió treu un 8 d'Educació per a la Ciutadania. He cregut oportú de treure el cas a la reunió d'avaluació i expressar la meva opinió: "Aquest xicot no té pas una actitud cívica davant la vida; no es mereix aquesta nota". S'ha dit que si el cas s'exposa a l'inspector d'Ensenyament dirà que una cosa no té res a veure amb l'altra, que si coneix bé el currículum i aprova l'examen, no hi ha res a dir. Que em vingui a veure a mi, l'inspector! 

I, si no, què és la ditxosa transversalitat? Aquí s'ha de demostrar, i no anant a reunions per a professionals de l'agenda, lliurant hores, fent memòries, projectes d'educació en valors... tàctiques dissuasòries per distreure del que toca! 

Follow by Email