"Mans polides, ungles tallades ben curtes i netes, que no portin dol". I no sabia cap cançó sobre les mans, ni cap dita, ni cap poema. Tenia sis anys i m'agradava creure el que em manaven. Em sentia a gust portant les mans tan netes i ben cuidades com la monja. Totes les monges que van ser mestres meves (les que van fer forat, dues) tenien cura de les seves mans. Jo me les mirava i m'hi embadalia. I això encara em perdura. Quan conec algú, la vista em va cap a les mans i processo la informació que m'ariba i, per desgràcia, jutjo. Sort que aquest judici que faig no passa del món dels pensaments, procuro que no afecti els sentiments i que mai no es reflecteixi en paraules ni en fets. Difícil!
Quan tinc un moment baix, em miro les mans i segur que no estan prou endreçades. Mai no em presentaria en públic amb les mans mal arreglades. M'hi notaria insegura. Poques vegades em pinto les ungles. Les veig com a sinònim de brutícia que s'hi amaga al darrere.
6 comments:
Mira tu, una altre dèria que compartim! Ara bé, això que jutges sense passar pel món dels pensaments... Amb què processes la informació? Què fas? Un judici emocional? I mirant que no afecti els sentiments?? I tant difícil! Deus ser una acròbata emocional. Diga'm que ets de les que dóna la mà amb (una certa) consistència i no una d'aquestes faves que sembla que et donin un tros de cotó fluix. Encara que sigui mentida, perquè jo, aquí, després d'una certa repulsió, tampoc reflectiré res, però el que penso i sento...
A veure si penjo la foto d'una mà meva perquè facis una acrobàcia de les teves :-))
El teu amic Noctas acaba de fer una entrada amb en Vila d'Abadal d'una frivolitat que tomba de tos; amb quina facilitat es posen segons quins bigotis i es fan segons quines comparacions...
Lior,
Llegeix bé: "sense passar del món dels pensaments", que s'hi queda, que no va més enllà!
Dono la mà efusivament.
Ara vaig a fer un toc al Noctas.
Jo encara em menjo les ungles...
Ohhhh!!!
Ara bé, no cal que the les tallis ;-))
Ho veus com necessito guiatge!
Ara ho puc entomar a la calor, sóc rata d'hivern, però de cara a la tardor me n'hauré hagut d'empescar alguna altre.
Aquests que es mosseguen les ungles, les monges i els capellans els fèien passar per l'adreçador per la via ràpida |-)
Una encaixada efusiva!
Post a Comment