Wednesday, June 27, 2012

Les mans són el reflex de l'ànima?


"Mans polides, ungles tallades ben curtes i netes, que no portin dol". I no sabia cap cançó sobre les mans, ni cap dita, ni cap poema. Tenia sis anys i m'agradava creure el que em manaven. Em sentia a gust portant les mans tan netes i ben cuidades com la monja. Totes les monges que van ser mestres meves (les que van fer forat, dues) tenien cura de les seves mans. Jo me les mirava i m'hi embadalia. I això encara em perdura. Quan conec algú, la vista em va cap a les mans i processo la informació que m'ariba i, per desgràcia, jutjo. Sort que aquest judici que faig no passa del món dels pensaments, procuro que no afecti els sentiments i que mai no es reflecteixi en paraules ni en fets. Difícil!

Quan tinc un moment baix, em miro les mans i segur que no estan prou endreçades. Mai no em presentaria en públic amb les mans mal arreglades. M'hi notaria insegura. Poques vegades em pinto les ungles. Les veig com a sinònim de brutícia que s'hi amaga al darrere.


Follow by Email