Sunday, May 27, 2012

Rut


La família d'Elimèlec emigra a Moab
En l'època que els jutges governaven els israelites, hi hagué fam al país. Per això, un home de Betlem de Judà va emigrar, amb la dona i els dos fills, als camps de Moab. L'home es deia Elimèlec, la seva dona Noemí i els dos fills Mahlon i Quilion. Eren efratites, de Betlem de Judà. Elimèlec, marit de Noemí, va morir. Ella es quedà sola amb els dos fills, que es van casar amb dones moabites; l'una es deia Orpà, i l'altra, Rut. Uns deu anys més tard, també van morir Mahlon i Quilion, i Noemí es va quedar tota sola, sense fills i sense marit.

Noemí retorna a Betlem acompanyada de Rut
Quan Noemí va saber que el Senyor havia concedit al seu poble una bona collita de blat, es preparà per a deixar els camps de Moab amb les seves nores. Se'n van anar, doncs, del lloc on vivien per retornar a Judà. Però, mentre feien camí, Noemí va dir a les seves nores:
--Aneu, torneu cada una a casa de la mare! Que el Senyor sigui tan bo amb vosaltres com vosaltres ho heu estat amb els marits difunts i amb mi mateixa! Que el Senyor us concedeixi la felicitat a casa d'un nou marit!
Llavors Noemí les va besar. Elles van esclatar en plors i li deien:
--No! Volem venir amb tu i unir-nos al teu poble!
Noemí insistia:
--Torneu-vos-en, filles meves! Per què voleu venir amb mi? Jo ja no puc tenir més fills perquè us hi pugueu casar. Aneu, torneu-vos-en, filles meves! Sóc massa gran per a casar-me. I ni que pensés que encara puc tenir fills, em casés aquesta mateixa nit i n'arribés a tenir, ¿esperaríeu fins que fossin grans? ¿Per ells renunciaríeu a casar-vos? No, filles meves! El meu destí és més amarg que el vostre: la mà del Senyor s'ha girat contra mi.
De bell nou esclataren en plors. Orpà va besar la sogra per acomiadar-se'n, però Rut no se'n volgué separar.
Noemí li va dir:
--Mira, la teva cunyada ha tornat al seu poble i als seus déus. Fes com ella, torna-te'n a casa!
Però Rut contestà:
--No insisteixis que et deixi, que em separi de tu i me'n torni! On vagis tu, vull venir-hi jo; on visquis tu, vull viure-hi jo. El teu poble serà el meu poble, el teu Déu serà el meu Déu. On moris tu, allí moriré jo i allí seré enterrada. Només la mort ens podrà separar; i si no és així, que el Senyor em faci caure al damunt tota mena de mals!
En veure Noemí que Rut s'entossudia a anar amb ella, no va insistir més.
I se n'anaren plegades fins que van fer cap a Betlem. La seva arribada va commoure tot el poble, i les dones exclamaven:
--Però, no és Noemí?
Ella els responia:
--No em digueu Noemí; digueu-me Marà, perquè el Totpoderós m'ha omplert d'amargor. Me'n vaig anar d'aquí amb les mans plenes i el Senyor m'hi ha fet tornar amb les mans buides. Per què, doncs, em dieu Noemí si el Senyor m'ha afligit, si el Totpoderós m'ha humiliat?
Així fou com Noemí, amb la seva nora Rut, la moabita, retornà dels camps de Moab. Van arribar a Betlem quan tot just començava la sega de l'ordi.

Rut espigola en el camp de Booz
Noemí tenia un parent de la banda del seu marit, un home ric i considerat, de la família d'Elimèlec, anomenat Booz.
Rut, la moabita, digué a Noemí:
--Deixa'm anar al camp d'algú que em miri amb bons ulls i espigolaré allò que no recullin els segadors.
Noemí li respongué:
--Vés-hi, filla meva.
Rut se'n va anar al camp i espigolava darrere els segadors. Per atzar anà a parar en un tros de terra que era de Booz, de la família d'Elimèlec. Quan Booz va arribar de Betlem, saludà els segadors:
--El Senyor sigui amb vosaltres!
Ells van respondre:
--Que el Senyor et beneeixi!
Booz va preguntar al majoral:
--De qui és aquesta noia?
El majoral respongué:
--És una noia moabita, la que vingué amb Noemí dels camps de Moab. M'ha demanat per a espigolar entre les garbes darrere els segadors. D'ençà que ha arribat, aquest matí, que no ha parat ni un moment. Ha estat ben poca estona asseguda a la cabana.
Llavors Booz va dir a Rut:
--Escolta, filla meva! No vagis a espigolar en un altre camp; queda't aquí i uneix-te a la colla de les meves serventes. Fixa't en l'indret on els segadors treballen i vés amb elles. He manat als meus homes que no et molestin. I si tens set, vés on hi ha els càntirs i beu el que hagin pouat els segadors.
Rut es va prosternar fins a tocar a terra amb el front i digué a Booz:
--Per què em mires amb bons ulls i t'interesses per mi que sóc estrangera?
Booz li va respondre:
--M'han contat tot el que has fet amb la teva sogra després de la mort del teu marit; has deixat els teus pares i la terra on vas néixer i has vingut a viure enmig d'un poble que abans no coneixies. Que el Senyor, Déu d'Israel, sota les ales del qual has trobat refugi, et recompensi amb escreix tot el bé que has fet!
Ella va dir:
--Veig que em mires amb bons ulls. M'has omplert de confiança i has parlat al cor de la teva serventa, tot i que jo no sóc ni tan sols una de les teves criades.
Després, a l'hora de dinar, Booz li digué:
--Acosta't, pren un mos de pa i suca'l al vinagre.
Rut s'assegué al costat dels segadors i Booz li va torrar gra. Ella en va menjar tant com en volgué i encara li'n va sobrar. Quan Rut s'aixecà per continuar la feina d'espigolar, Booz va dir als seus homes:
--Deixeu-la espigolar també entre les garbes. No la renyeu. Mireu fins i tot que s'esmunyin algunes espigues dels manats perquè les pugui recollir. I no l'escridasseu.
Rut va anar espigolant en aquell camp fins al vespre. Acabat va batre el que havia espigolat i en sortí mig sac d'ordi.
Després s'ho va carregar al coll i se n'anà al poble. La seva sogra va veure el que Rut havia espigolat; Rut tragué el menjar que li havia sobrat i el donà a la seva sogra. Noemí li va preguntar:
--On has estat espigolant tot avui? On has treballat? Beneït sigui el qui ha estat tan bo amb tu!
Rut va explicar a la seva sogra amb qui havia treballat, i va afegir:
--L'home amb qui avui he treballat es diu Booz.
Llavors Noemí va dir a la seva nora:
--Que el Senyor el beneeixi, el Senyor que sempre és bondadós amb vius i morts!
I afegí:
--Aquest home és un parent nostre, un dels qui ha de vetllar per nosaltres.
Llavors Rut, la moabita, va continuar:
--Fins i tot m'ha dit que no em separi dels seus homes fins que no acabin tota la sega.
Noemí va dir a la seva nora:
--Sí, filla meva, val més que continuïs sortint amb les serventes de Booz, que així evitaràs que et maltractin en un altre camp.
Rut, doncs, va continuar espigolant amb les serventes de Booz fins que s'acabà la sega de l'ordi i del blat. Però continuava vivint amb la seva sogra.

Rut passa la nit al costat de Booz
Un dia, Noemí, la seva sogra, li va dir:
--Filla meva, t'haig de cercar una llar on puguis ser feliç. Mira, tu has estat treballant amb les serventes de Booz, i ell és parent nostre. Aquesta nit Booz sortirà a ventar a l'era de l'ordi. Renta't, doncs, perfuma't, posa't el vestit bo i baixa a l'era. Però no et deixis veure fins que ell haurà menjat i begut. Llavors, quan ell es posi a jeure, et fixes on dorm; vés-hi, li destapes els peus i t'hi ajeus. Ell mateix et dirà què has de fer.
Rut respongué a Noemí:
--Faré tal com em dius.
Rut va baixar a l'era i va fer tal com li havia manat la seva sogra. Booz va menjar i beure i es posà de bon humor; després se'n va anar a jeure vora la pila de gra. Rut s'hi va atansar de puntetes, li destapà els peus i s'hi va ajeure. A mitjanit, Booz va tenir una esgarrifança i es va tombar; llavors veié una dona ajaguda als seus peus. Booz preguntà:
--Qui ets?
Ella va respondre:
--Sóc Rut, la teva serventa. Estén el teu mantell sobre la teva serventa, perquè a tu et toca vetllar per mi.
Booz li va dir:
--Que el Senyor et beneeixi, filla meva! Aquesta segona prova de fidelitat que acabes de donar és millor que la primera, perquè no t'has buscat cap pretendent jove, ni pobre ni ric. Ara, doncs, filla meva, no tinguis por! Faré per tu tot el que em demanis, perquè tots els prohoms del poble saben que ets una dona de vàlua. És cert que jo haig de vetllar per tu, però encara hi ha un altre parent més pròxim que no pas jo. Aquesta nit passa-la aquí, i demà al matí, si ell vol fer ús del seu dret, que ho faci, però si no ho vol, ho faré jo: t'ho juro per la vida del Senyor. Ara descansa fins al matí.
Rut va jeure, doncs, als peus de Booz fins a la matinada i es llevà abans que la llum del dia permetés de reconèixer-la. Booz no volia que se sabés que la dona havia anat a l'era. Llavors li va dir:
--Treu-te el mantell que portes i aguanta'l fort.
Ella l'hi va parar, i Booz l'hi va omplir de sis mesures d'ordi i l'ajudà a carregar-se-les. Tot seguit, Booz se n'anà al poble.
Rut, per la seva banda, va arribar a casa la sogra, i aquesta li va preguntar:
--Com t'ha anat, filla meva?
Rut li va contar tot el que Booz havia fet per ella. I afegí:
--Fins i tot m'ha donat aquestes sis mesures d'ordi tot dient: "No vull que tornis a casa la sogra amb les mans buides."
Noemí li digué:
--Queda't aquí, filla meva, fins que sàpigues com aniran les coses. Certament que Booz no descansarà fins que ho deixarà tot resolt avui mateix.

Booz es casa amb Rut
Booz se'n va anar a la plaça de davant el portal de la vila i s'hi assegué. En aquell instant passava el parent de qui ell havia parlat. Booz el cridà:
--Tu, noi, acosta't i seu aquí.
Ell es va acostar i s'assegué. Llavors Booz va fer venir deu ancians del poble i els va dir:
--Seieu aquí.
I ells es van asseure. Aleshores Booz va dir a aquell parent:
--Noemí ha tornat dels camps de Moab i posa en venda el camp que havia estat propietat del nostre germà Elimèlec. Ara, davant els testimonis aquí presents i els ancians del poble, vull fer-t'ho saber i proposar-te que el compris. Exerceix, doncs, si vols, el teu dret de rescat. Però si no ho vols fer, m'ho dius. Aquest dret et toca a tu primer; jo vinc darrere teu.
L'altre va respondre:
--Compraré el camp.
Booz va continuar:
--Si compres aquest camp a Noemí, l'adquireixes també amb Rut, la moabita, muller del difunt. Així l'heretat del difunt conservarà el seu nom.
Llavors l'altre va dir:
--No ho puc fer. En aquestes condicions perjudicaria la meva pròpia heretat. Val més que et quedis amb el meu dret; jo no en vull fer ús.
Antigament, a Israel, quan es tractava d'un rescat o d'una permuta, per donar valor a la transacció hi havia el costum de treure's les sandàlies i donar-les a l'altre. Això a Israel autentificava la transacció. Per això, quan l'altre va dir a Booz: «Compra'l tu», es va treure les sandàlies i les hi va donar.
Booz digué als ancians i a tots els allí presents:
--Avui vosaltres sou testimonis que compro a Noemí tot allò que pertanyia a Elimèlec i als seus fills Quilion i Mahlon i que adquireixo com a esposa Rut, la moabita, dona de Mahlon. Així la propietat restarà dins la família del difunt i no serà esborrat el nom del difunt d'entre els seus germans i de la memòria del seu poble. Avui vosaltres en sou testimonis!
Tots els presents i els ancians que eren a la plaça de davant el portal de la vila van respondre:
--En som testimonis! Que el Senyor beneeixi la dona que entra a casa teva; que la faci semblant a Raquel i Lia, que bastiren totes dues el casal d'Israel. Sigues ric a Efrata, famós a Betlem. Que per la fillada que el Senyor et vulgui donar d'aquesta noia, la teva casa sigui com la de Peres, el fill que Tamar va infantar a Judà!

Neix Obed, fill de Booz i Rut
Aleshores Booz va prendre Rut per muller. El Senyor va beneir aquesta unió fent que Rut tingués un fill. Les veïnes deien a Noemí:
--Beneït sigui el Senyor, que no t'ha deixat avui sense ningú que vetlli per tu. El nom del difunt es mantindrà a Israel. El nen et serà conhort i protecció en la vellesa, perquè l'ha infantat la teva nora que tant t'estima, ella que per a tu val més que set fills.
Noemí prenia el nadó, se'l posava a la falda i li feia de mainadera. Les veïnes deien:
--Noemí ha tingut un fill!
I foren elles qui l'anomenaren Obed. Obed va ser el pare de Jessè, i Jessè, el pare de David.

Follow by Email