Saturday, February 18, 2012

La figuera


Passeig de tarda de dissabte pels volts del poble. Ens hem aturat davant d'aquesta figuera i li hem començat a trobar tots els defectes. Els defectes de les figueres. És un arbre tortuós, de branques complicades, sense ordre ni concert, que mai no saps cap on tiraran. La fusta és tova, les branques es trenquen fàcilment. No parlem de les fulles a l'estiu! Grosses i maques si les veus de lluny. Rasposes quan les toques, aspres al tacte. De petites no les podíem fer servir ni per torcar-nos. Jugar sota la figuera a l'època de les vellanes era quedar empastifat de figues seques per terra, no podies seure enlloc!, i sempre amb abelles i mosques rondant. 

Hem oblidat els fruits saborosos que dóna a l'estiu. I és que a mi no m'agraden!
I hem seguit camí comentant...

ANADA AL JORDÀ

14 d'abril

[...] No trigam a trobar al peu del camí, sota una roca tallada a escaire, lo Camp de la Figuera maleïda. Sortint de Betània, Jesús, sentint ganes de menjar, s'hi acostà, i no trobant-hi més que fulles, la maleí. L'endemà, passant-hi amb sos deixebles, Sant Pere li digué: Mestre, mirau com s'és assecada la figuera que maleíreu ahir.
A la dreta del camí es veu en una cima lo endret on David, fugitiu, fou maleït per Semei.
la Font dels Apòstols és al fons de la vall del Sol, nom que li escau molt bé, puix no recordo haver-lo sentit tan ardent en la vida.
Ací és on lo Salvador posà l'escena de la paràbola del bon samarità. En totes eixes valls i colls i muntanyes no es veu un arbre, ni una mata, ni un brot de farigola; la poca herba que hi ha està sense verdor, secardina i com socarrada pel sol.


(Mn. Cinto Verdaguer, Dietari d'un pelegrí a Terra Santa)

Follow by Email