Saturday, February 4, 2012

Aparicions

devots
Després de l'èxit amb els signes de puntuació, val més que em dediqui a les aparicions.

Què caram devia buscar per la xara que em va sortir la paraula "Garabandal"? Em vaig sentir transportada al parvulari. Em va crear inquietud. Volia recordar i no sabia què. Aparicions en ple Concili Vaticà Segon! I la Mare de Déu ho va deixar clar: "Muchos cardenales, obispos y sacerdotes van por el camino de la perdición y con ellos llevan a muchas más almas."

Una companya del parvulari m'ha recordat un documental que en van fer al Casal Selvatà i que, evidentment, les monges ens van portar a veure. 
En fi...

Les aparicions mai no passen de moda. N'hi ha una de la que tinc coneixement de primera mà. És la de Medjugorje, a Bòsnia i Hercegovina. 

Uns amics del poble són fervents devots de la Mare de Déu de Medjugorje. Així com també ho és una exalumna d'un poble de la vora. Es veu que a Tarragona aquesta devoció ha fet forat.

Tota una tarda el meu home i jo vam escoltar amb atenció el relat dels nostres amics sobre la seva devoció i els viatges diversos que han fet a Medjugorje:

"Ara, Lourdes ja ha passat de moda, no hi va tanta gent, s'ha comercialitzat molt. Ara, la devoció de bo de bo és a Medjugorje. Allí sí que hi ha fe. Naltros ja hi hem anat dues vegades. Ens hi sentim bé. S'hi fan viatges col·lectius. Un dels viatges venia una senyora de València a qui els seus fills li van organitzar perquè es distragués. S'acabava de divorciar i estava deprimida. Allí va fer una confessió de dues hores que la va deixar com a nova. No va ser la mateixa de tornada del viatge. Perquè les confessions es fan a la plaça del Santuari. Una gran plaça plena de reclinatoris amb una cadira al costat i un rètol per saber en quin idioma et pots confessar. Milers de peregrins es confessen a la plaça. A la nit que hi ha aparició, t'avisen per SMS i a l'hora convinguda tothom va en processó cap al lloc de l'aparició. N'hi ha qiue hi van descalços. El terreny és un pedregal. Jo he vist curar endimoniats. Són moments molt emotius. L'estada a Medjugorje és molt agradable. Un dia, una senyora catalana, passejant pel poble, va passar pel davant d'una botiga que tenien una estàtua de la Mare de Déu i va veure com li somreia. No va gosar dir res a ningú de la peregrinació perquè no la prenguessin per boja però, finalment, no va poder-se'n estar i ho va comentar a una altra senyora. Aquesta va confessar que també havia estat corresposta amb un somriure de la mateixa imatge. Van fer córrer la veu i tots els catalans van decidir posar 50.000 pessetes cadascú per comprar la imatge. La van portar amb l'autocar cap a la parròquia de Santa Maria de Gràcia, a Barcelona, on la presencia de La Reina de la Paz ha transformado los corazones de sus feligreses hasta el punto de llenarse todas las tardes de los primeros domingos de mes con motivo del encuentro mensual de oración con Maria, Reina de la Paz. I s'omple de gent com van omplir Santa Maria del Mar el dia que va venir el padre Jozo. Quatre mil persones a santa Maria del Mar i els nostres serveis informatius ni se'n van fer ressò, quan per quatre que es reuneixen pel carer a dir rucades ja hi tens la TV3 filmant-ho! I és que Medjugorje era un lloc molt pobre ara fa trenta anys i ara s'ha transformat..."

Prou! Ja veieu que a casa no oblidem el relat. Ens va afectar. Això només és un tast de dues hores d'escoltar. El que ens va agradar més són els rètols dels confessonaris i els SMS d'avís. Organització!
I que... els devots catalans no es moquen amb mitja màniga, no són "de la poca roba".

Follow by Email