Sunday, January 15, 2012

Oriflama

(De Jacques Brel a l'eixtràimel passant per l'oriflama. Divertimento d'un matí de diumenge) 



Escoltava Dans le port d'Amsterdam, del Jacqes Brel i anava llegint la lletra per fer-me'n a la idea i saber-ne tot el significat, quan m'he encallat amb la paraula oriflama. I, com que ara el saber és tan a prop, he anat fent...

Sabia, només, que a la nostra ensenya li diem, a vegades, oriflama. Doncs... l'origen de l'oriflama és l'estendart que feien servir els monjos francesos de l'abadia de Saint-Denis (parlem dels primers segles de l'era comuna) i que més tard va passar a ser l'ensenya dels reis de França. 

El nom d'oriflama ve de la forma i el color de l'estendard. La seva forma primitiva era la dels penons que feia servir l'església, quadrats i acabats en puntes i fixats a un travesser col·locat al capdamunt d'un asta daurada. Acostumava a ser de color vermell i quan l'onejaven semblava una flama.

Més tard (segle XIII), en els exèrcits francesos, el càrrec de portaoriflama fou un dels més importants a la corona. El cavaller que ostentava el càrrec la portava lligada al coll fins el moment del combat; llavors, l'enarborava al capdamunt de la llança.

M'he anat embolicant... i he llegit: "L'escurt de Catalunya són quatre barres de gules en un camp d'or. Gules? doncs, sí! paraula nova per a mi. Aixi, com si fos en plural: "En heràldica, color vermell".

I d'on ve això de "gules"? docs del francès gueule, que vol dir gola. Que segons alguns, s'associa al color vermell de la gola de la marta gibelina, la pell de la qual és molt preuada per posar al voltant del coll.

I, com és la pell de la marta gibelina? Doncs... per fer-nos-en una idea, com la de l'eixtraimel, lligadura de pell que duen molts jueus haredins al cap (pot valdre uns 6.000 $!)


Follow by Email