Tuesday, December 25, 2012

Els núvols de Nadal no sé què tenen



Els núvols de Nadal no sé què tenen
que són manyacs: no posen
gens de malícia al cel:
pel blau puríssim dolçament s'estenen,
a la llum de la posta suaus s'encenen
i de nit deixen veure algun estel.

És una de les coses més alegres
veure entre núvols els estels brillar.
Tenebres de Nadal, no sou tenebres;
més hi veig en vosaltres
que no en el dia clar.

Ai, nit que vas passant silenciosa;
ai, núvols blancs que pels estels passeu;
ai, llum que no ets enlloc misteriosa;
ai, portal de Betlem, que ets tot arreu!
Quan me vulgueu donar més alegria
parleu-me dels Nadals ennuvolats,
i em veureu com infant que somnia,
que riu a lo que veu amb els ulls aclucats.

Joan Maragall

Monday, December 24, 2012

És Nadal!

El somnide sant Josep, Rembrandt

“El naixement de Jesús, el Messies, fou d'aquesta manera: Maria, la seva mare, estava unida amb Josep per acord matrimonial i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l'Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l'acord matrimonial. Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué: 

-Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de l'Esperit Sant. Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble. 
Tot això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d'Emmanuel , que vol dir «Déu amb nosaltres». 
Quan Josep es despertà, va fer el que l'àngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seva esposa. No hi havia tingut relacions conjugals quan ella tingué el fill. I Josep li va posar el nom de Jesús.”

Sunday, December 23, 2012

I si féssim el pessebre?


“Per què estaven tan immòbils, dintre la capsa, les figuretes de pessebre? 
Es passaven tot l’any oblidades, quietes, plenes de fred i de tedi. Però arribava el dia, i elles saltaven amb pressa, àvides d’establir contacte amb les muntanyes de suro i de trepitjar la sorra i la flaire íntima de la molsa. Les arrengleraven segons categories, i les jerarquies eren reestablertes, i la barreja anàrquica de dintre la capsa era esmenada.”

Salvador Espriu. Les figuretes del pessebre.

Gràcies, Marta!

Saturday, December 22, 2012

I si féssim cagar el tió?


Tió urbà dels anys 80. De la família Crespo-Palomar, de Reus

Aquella nena que va venir de Madrid:
“Vaig tenir la sort de conèixer el Tió quan ja no em quedava cap heroi nadalenc en qui es pogués continuar creient.

Recordo com si fos ara aquell sopar a casa d’uns amics dels meus pares en què una dona m’explicava allò d’un tronc que cagava regals a cops de bastó; i recordo clarament el primer dia en què la pell de taronja l’endemà ja no hi era… i com la meva imaginació desitjava volar de nou tot just després d’haver hagut de renunciar als Reis Mags.
El Tió m’oferia una oportunitat única de tornar a creure que totes les meves fantasies contingudes podien ser alliberades de nou i ser correspostes!
Ara caga bicicletes i videoconsoles i mòbils i de tot! Però suposo que la màgia continua existint en la imaginació dels qui encara s’ho creuen, s’ho poden creure!

Perquè per a aquells que encara s’ho creuen, és precisament aquest el millor regal: creure!” 

Mónica

Thursday, December 20, 2012

YES VIRGINIA, A THOUSAND TIMES YES



DEAR EDITOR: I am 8 years old. "Some of my little friends say there is no Santa Claus. "Papa says, 'If you see it in THE SUN it's so.' "Please tell me the truth; is there a Santa Claus?" Virginia O'Hanlon."115 West Ninety-Fiht Street.
En 1897 una niña de ocho años de edad, Virginia O'Hanlon, preguntó a su padre si Santa Claus existía. El padre le contestó que escribiera al entonces prominente The New York Sun, asegurándole que el periódico respondería a sus dudas. Virginia dirigió una carta a su editor, en la que rogaba que le dijeran la verdad. La respuesta del periódico apareció en un editorial realizado por el veterano periodista Francis Pharcellus Church.
“Yes Virginia, There is a Santa Claus” fue una sensación en la época y se ha convertido en uno de los editoriales más famosos jamás escritos. Fue publicado por primera vez el 21 de septiembre de 1897, y lo hizo año tras año hasta 1949, cuando The New York Sundespareció.
"Virginia, tus amigos estan equivocados. Les afecta el escepticismo de nuestra época. No creen en aquello que no ven. Nada existe si sus pequeñas mentes no pueden entenderlo... Si Virginia. Santa Claus existe. Su existencia es tan cierta como la del amor, la de la generosidad y la devoción.. Que triste sería el mundo sin Santa Claus. Tan triste como si no hubiera Virginias. No habría esperanza en los niños, ni poesía, ni amor con el que hacer tolerable nuestra existencia....No creer en Santa Claus es como no creer en las hadas. Podrías vigilar todas las chimeneas de la ciudad en la noche de Navidad , pero aunque incluso no le vieras bajar por ninguna de ellas, ¿qué demostraría eso? Nadie ha visto a Santa Claus, pero eso no significa que no exista. Las cosas más reales del mundo son aquellas que ni los niños ni los hombres pueden ver . ¿Has visto alguna vez a las hadas bailando en el bosque? Por supuesto que no, pero eso no prueba que no estén allí. ... Hay un velo que cubre un mundo jamás visto y que no podrían correr ni el hombre más poderoso ni la fuerza unida de todos los hombres más fuertes . Solo la fe, la poesía y el amor pueden hacerlo, para así poder ver la divina belleza y la gloria que allí se esconde. ¿Eso es real? Ah, Virginia, en este mundo no hay nada tan real y duradero. Santa Claus vive y vivirá para siempre. Dentro de miles de años, dentro de 10 veces diez mil años, continuará alegrando el corazón de los niños.
''Yes, Virginia, there is a Santa Claus'' es para muchos la única posible respuesta a la pregunta de la pequeña. El 21 de septiembre de 1897 el mundo aprendió algo sobre el poder del periodismo y sobre la capacidad humana para creer.


Sunday, December 16, 2012

Bon Nadal, senyor Scrooge

Scrooge i el fantasma de Jacob Marley. l·lustració de John Leech de 1843
Avui al vespre, a la Defensa Agrària:
Un relat de Charles Dickens contat per Enric Majó i Jaume Comas, 
direcció i versió de Francesc Cerro-Ferran
La narració i interpretació impecable del conte de Nadal per part dels actors ens ha fet disfrutar de la vetllada. Atents, amb uns ulls oberts com a taronges, hem seguit un relat que s'anava fent més i més interessant, emotiu i sensitiu a mesura que avançava. Vèiem i sentíem els canvis que s'anaven operant en el senyor Scrooge. Realment acabaria bé, sí! Però no les tenia totes. Evidentment s'ha acabat bé, amb el cor eixamplat i les llàgrimes als ulls, pensant que l'esperit del Nadal ens pot fer més bons. Desitgem-ho!

Monday, December 10, 2012

Del cel estant

Here's what the Start-up Nation looks like at night from above.
This is thanks to a new project by Google: 

Earth at Night 2012 http://bit.ly/TZpKre

     Nits d'Israel,
     mirant des del cel.
     Llums de la festa.
Khag Khanukà Sameakh!

Monday, December 3, 2012

Difícil

Matí plujós de tardor a l'Albiol
És molt més difícil descriure que opinar. Infinitament més. A la vista de la qual cosa, tothom opina. Josep Pla

Sunday, November 18, 2012

Com esteu?

La platja d'Ashdod un matí d'estiu. Allà lluny, Salou
Aquests dies, els que tenim amics o família a Israel truquem i escrivim i ens interessem pel seu estat d'ànim, la seva situació... Més encara per la de les famílies que tenen fills a l'exèrcit. 

Copio aquí la resposta d'un israelià a la pregunta. Com la d'ell, moltes. N'hi ha més com aqueixa que no pas de les "empàtiques, que intenten trencar el dogma de la premsa que aboca el lector cap a un o cap a un altre cantó ideològic, per tal de conèixer i entendre les realitats de la gent que viu de prop el conflicte". És així. 
___________ 
"En lo personal y familiar, en donde nosotros vivimos aún no hay alcance de los disparos del Hamas y asociados. Nuestro hijo Daniel, en el servicio militar obligatorio, fue convocado el viernes a regresar a su unidad y más información que la de que están en preparativos para una operación terrestre, no tengo. Supongo que como en los últimos meses tuvo un problema con sus rodillas y no pudo completar el entrenamiento requerido probablemente no haga más que ayudar en su base, pero conociendo al ejército uno nunca sabe. Estamos tranquilos y esperamos que D' lo proteja y nos proteja a todos.
En lo que al país se refiere, esta operación que aparentemente comenzó hace unos días, yo no lo veo así.
Hasta el día 14 de noviembre Hamas y cia.* arrojaron sobre el sur de Israel mas de 800 misiles y morteros, tenían almacenados cohetes de fabricación iraní que aun no habían utilizado.
Después del bombardeo del día 14 parece que les quedaron unos pocos que son los que arrojaron sin éxito sobre TLV, Rishon, y al sur de Jerusalén.
La hipocresía que nos rodea con los árabes no nos sorprende, ya que son, en casi su totalidad enemigos nuestros.
Pero la HIPOCRESIA de los periodistas acreditados en Israel representantes de cadenas y periódicos de todo el mundo es la que causa repulsión.
No es posible que un país tenga esa hostilidad verbal, televisiva, escrita, etc. a mansalva y con mentiras y sutiles tergiversaciones de los hechos; y hablan de "reacción desproporcionada". Desproporcionada es la doble vara con que miden a Israel, cuando a pocos kilómetros el Assad de Siria lleva mas de 40.000 masacrados, en su "primavera árabe".
Los egipcios con su "primavera árabe" están desesperados para cancelar el tratado de paz firmado en 1979.
Hizbollah en el Líbano con problemas internos por sus lazos con Assad y el régimen sirio,
Jordania y su rey en la cuerda floja.
Y puedo seguir pero no los quiero cansar, nosotros también estamos cansados y la perspectiva de una acción terrestre trae consigo muchos peligros y probablemente un costo alto de vidas y heridos, lamentablemente.
¿Qué harían Uds. si tuvieran vecinos que les bombardean en forma regular y constante?
Y para quienes creen que Israel tiene que ceder, sólo una pregunta: ¿A qué están dispuestos a ceder nuestros vecinos?
*Hamas es el accionista mayoritario de "Terror unlimited" en Gaza los minoritarios son el Jihad Islamista y facciones de otros grupos menores, todos y cada uno con su jerarquías y equipo. 
Saludos, con la esperanza de que este round se termine pronto."
--

Friday, November 16, 2012

Jerusalem

Aquesta tarda han començat a sonar les sirenes a 

Jerusalem

Els déus estan en guerra amb els homes
i la batalla serà dins d’aquests murs
(com ha estat sempre)
on es van inventar la Llei i la Litúrgia
i on voldria viure uns mesos abans de fer-me vell.
Si cau Jerusalem,
el món ja no valdrà la pena.


VICENÇ VILLATORO

(A tots els meus amics que viuen a Israel)


Thursday, November 1, 2012

Em calia...

Em calia llegir les paraules del professor Culla per tal de trobar el desllorigador, el meu intern, que em fa dir amb veu alta que sóc catalana, que mai no m'he sentit espanyola malgrat que ho digui el meu DNI. I que mai, des de la transició fins ara havia volgut dir-ho amb veu alta:


"...al Regne Unit, mai els ha passat pel cap, considerar els escocesos com anglesos, diferencia substancial amb el cas de Catalunya i Espanya."

Rosa de tardor,  fotografia del Florenci Carnicer

Wednesday, October 17, 2012

La Sereníssima Venècia (2)

Li havíen de fer un regal i ella va dir: "Vull un quadre de la Belis".

Les dugues amigues es van passar una tarda remenant els quadres de la Isabel Saludes: de grossos, de petits, dibuixos... Dominaven els tons blaus.

L'altra ja en tenia un de triat i a ella li costava decidir-se. Aquell regal havia de ser especial.

Feia estona que passava pel davant d'un quadre sense gosar mirar-se'l massa. Li produia una sensació que la deixava sense paraules:
- I d'aqueix d'aquí a terra, Belis, què me'n dius?
- El vaig fer per una exposició sobre peŀícules de cinema.
- Mort a Venècia! -va exclamar al moment- Me'l quedo!

 I així fou com aquell regal la va acompanyar tots els dies de la seva vida.

Mort a Venècia (2005) Isabel Saludes, la Belis

(...) El sol desvia la nostra atenció de les coses intel·lectuals vers les coses sensibles (...) És a dir, atueix i fascina la intel·ligència i la memòria fins a tal punt que l'ànima, davant el plaer, oblida completament la seva veritable natura i, embadalida d'admiració, resta captivada per l'objecte més bell que el sol il·lumina (...)

(fragment) La mort a Venècia - Thomas Mann

Tuesday, October 16, 2012

La Sereníssima Venècia (1)

Oskar Kokoschka, Dogana Venecia, 1948.
El meu més recent contacte amb Venècia.

Saturday, October 13, 2012

12 d'octubre

Sento per TV totes aquestes històries del que celebrem o no celebrem, celebren o no celebren el 12 d'octubre. Que si genocidi, que si festa Nacional d'España, que si Hispanidad... Faig una reflexió personal: El 12 d'octubre, segons els meus llibres de text, era el dia en què Colom va descobrir Amèrica. Sí que hi deia Hispanidad, però com que no s'assemblava a España, no ens causava cap efecte patriòtic. Naltros féiem festa perquè era la Mare de Déu del Pilar, que era la patrona de la Guàrdia Civil i era l'únic dia que es feia una missa en castellà.

Enviat des del meu iPad

Friday, October 12, 2012

Shabat Shalom amb humor

La fotografia no ve a tomb, però és tan bonica!
L'agulla en un paller
Un que troba a un amic jueu pel carrer i li pregunta:

- Noi, fa temps que t'ho volia preguntar i no gosava... Com és que els jueus sou tots tan inteŀigents?
- No home! Això són tòpics. Som com tothom. Hi ha jueus de totes maneres.
- A mi què m'has de dir! Teniu algun secret que no voleu revelar.

Tant hi va insistir que el jueu li va respondre:

- Saps què? Ens mengem un cap d'arengada cada dia.

L'endemà, es tornen a trobar i segueix la conversa:

- Ahir ja em vaig menjar el cap d'arengada; però... vols dir que no em vas enredar?
- Veus com ja et comença a fer efecte?

Wednesday, October 10, 2012

I SEMINARI INTERNACIONAL SOBRE ANTISEMITISME A CATALUNYA


El 9 de novembre és el Dia Internacional contra l’Antisemitisme, coincidint amb la Nit dels Vidres Trencats. És per això que s'ha programat el I SEMINARI INTERNACIONAL SOBRE ANTISEMITISME A CATALUNYA en aquestes dates: 


Sunday, October 7, 2012

Giulad Shalit i Catalunya


HASBARA-ts !!!: Gilad Shalit i Catalunya: "L'existència de Gilad Shalit va restar en suspens durant cinc anys. Era viu, però en qualsevol moment podia ser assassinat; sabia del...

Que Guilad Shalit s'ho passi molt bé veient com juga i com guanya el Barça envoltat de banderes amigues."

Sunday, September 30, 2012

Vicenç Villatoro a Reus

Parlament institucional que Vicenç Villatoro va pronunciar al Saló de Plens de l'Ajuntament de Reus amb motiu de l’11 de setembre de 2012

Saturday, September 29, 2012

Alexandre el Gran i els jueus

Pintura del Saló Noble del Palau Bofarull de Reus

La primera interacció entre Alexandre i els jueus es troba enregistrada tant al Talmud (Yoma 69) com en el llibre "Antiguitats Jueves" de l'historiador jueu Flavi Josep (XI, 321-47). En ambdós relats el gran sacerdot del temple de Jerusalem, tement que Alexandre destruís la ciutat, va sortir a trobar-lo abans que hi arribés. La narració descriu com Alexandre, en veure el gran sacerdot, va baixar del seu cavall i va fer una reverència (Alexandre rarament, potser mai, es prosternava davant algú). En el relat de Flavi Josep, quan el general Parmenió li va preguntar la raó, Alexandre va respondre: "No vaig fer una reverència davant seu, sinó davant el Déu que l'ha honrat amb el gran sacerdoci; doncs he vist a aquesta mateixa persona en un somni, amb aquesta mateixa aparença".

Sunday, September 23, 2012

Iom Kipur

Som a les portes de Iom Kipur i cal estar pel que és important. Demano perdó als que he ofès durant l'any. I ajunto les meves paraules a la fina ironia de l'Ariel Kanievsky: "Y a los que no he ofendido, paciencia. Seguro que lo haré el año que viene..." 
Hem de ser curosos en complir les promeses que hem fet. Ara bé, El Kol Nidrè és l'oració que és resa a la sinagoga en començar el Iom Kipur i té a veure amb l'anulació de promeses. Em costa d'entendre aquesta pregària, cal estudi i atenció i concentració, i més als que venim d'una altra tradició.
La versió del Kol Nidrè de "El cantant de jazz" m'emociona especialment pel significat de reconciliació amb el pare en els moments previs a la seva mort:

Saturday, September 15, 2012

I van quedar astorats!



Al primer claustre del curs, no sé què va ser que em va desllenguar i vaig fer un discurs sobre la diferència entre nois i noies a l'escola, l'evidència que elles tenen més èxit en les notes, que a primària hem tingut una educació molt feminitzada, que falten homes a l'ensenyament i els nois no tenen referents, que no poden jugar a pilota al pati perquè les mestres s'enfaden i són antifutbol i ho escampen al vent amb orgull, i que els nens tenen jocs diferents al pati de les nenes, que això és així i que encara sort que el sou de mestre els darrers anys dóna per mantenir una família i en molts casos ja no és segon sou i hi ha més homes als centres de primària...

El discurs era matusser, ja ho sé, gens organitzat i improvitzat. Els mestres i professors van quedar astorats, esmaperduts, espaordits. Jo diria que molts no s'havien plantejat mai aquest tema i els va sonar a retrògrad i "de dretes". Ara bé, em vaig despatxar a gust! 

I... ve-t'ho aquí que avui veig l'article del Gregorio Luri que m'ha fet somriure:


Diferents o diferenciats?

Torben Drewes és un economista de la canadenca Trent University partidari de l'educació diferenciada. Sosté que, ja que s'està ampliant la diferència acadèmica ("the performance gap") entre nois i noies a favor d'elles, hem de començar a veure els nois com un grup desfavorit ("a disavantaged group"). D'acord amb les seves dades, les noies de secundària estudien setmanalment dues hores més que els nois, però si estudiessin el mateix temps, només reduirien a la meitat la seva diferència acadèmica. En cap cas l'eliminarien, perquè l'altra meitat tindria a veure amb el que els pedagogs anomenen "el currículum ocult" (organització, feminització de l'ensenyament, etc.) que, a hores d'ara, afavoriria clarament les noies. El resultat, conclou Drewes, és que, al Canadà, els homes estan abandonant la universitat.
Vaig començar a interessar-me per les diferències acadèmiques entre nois i noies en descobrir que, mentre a Catalunya pensem la coeducació com un dogma d'immaculada concepció, a Alemanya les dones socialistes el van posar en qüestió amb criteris estrictament feministes compartits immediatament per moltes dones d'Europa i dels Estats Units. Com que hi ha estudis de tota mena, a favor i en contra, no sempre és fàcil treure'n l'aigua clara, però sembla evident l'expansió de l'educació diferenciada a tot arreu. I, com que al segle XXI les possibilitats d'interacció entre els sexes són molt grans fora de l'escola, els resultats ens suggereixen que no convé confondre mecànicament els fins (la noble aspiració a la igualtat d'oportunitats) amb els mitjans (la coeducació).

Follow by Email