Wednesday, November 30, 2011

Avui,

sant Andreu, Festa Major, aniversari del Mark Twain, celebració dels 30 anys...


El Mark Twain de casa

El doodle del Mark Twain

Punt de llibre dels 30 anys  A

Punt de llibre dels 30 anys B
Acte inaugural al Palau Bofarull
Ah! Era Festa Major avui?

Sunday, November 27, 2011

Esplendor en la hierba (actualització)

Andrew Wyeth - Cristina's World
La Dolors, des de Terrassa, ha trobat aquesta versió: 

Jo he trobat aquesta versió en català:

Doncs encara que la brillantor,
tan encesa aquells dies,
no es repeteixi mai més a la mirada,
tot i que no em pugui tornar l'hora
de l'esplendor damunt l'herba
i la glòria a les flors,
no cal que em desesperi: puc trobar la força en el que resta encara viu,
en el record feliç de la vibració que, si va ser, ni que sigui tan sols una vegada,
ha de durar per sempre.

Aquest poema el citava Vicenç Villatoro en la seva esplèndida novel·la LA CLAROR DEL JULIOL.

Gràcies,  Dolors!

Saturday, November 26, 2011

Ara ve Nadal...

La memòria en farà curtes fogueres i l'oblit, caliu d'inquietud; diu el poeta.
1987... el Joan va convocar tots els mestres del poble perquè l'ajudessin a dur a terme el seu projecte de Parc de Nadal. Era un projecte ambiciós i engrescador. N'hi van acudir molts i el projecte va fer-se realitat. Un projecte que va aplegar molta gent. Durant quatre dies, matí i tarda, acull encara la majoria de la canalla del poble, guiats per monitors voluntaris, a canvi de res.

I a mi no em va convocar... i no em vaig disgustar, tenia la nena petita... Més tard, me'n vaig adonar i en vam parlar. Jo era la dona de l'alcalde i segons ell feia lleig que participés com a voluntària en una empresa municipal. Què hi podia fer jo si el Joan despreciava les meves possibilitats com a professional? Ara, vist de lluny, entenc moltes coses d'aquella manera de pensar del meu amic de l'ànima. Va rectificar i, durant anys, junt amb la Laura vam portar la direcció del Parc; feina de la que em sento molt satisfeta i n'estic orgulllosa i feia anys que no hi pensava. I que no pateixi el Joan, el meu nom no consta enlloc ni passaré a la posteritat!

Aquesta rebequeria que havia de treure del pap, ve a tomb per reflexionar sobre el tòpic aquell de "preguntem als nens què volen, ells tenen les millors idees". Si fos així, responia jo quan la brillant idea sortia al Comitè organitzador, no caldrien pedagogs, estudis de magisteri, escoles... Com que semblava que et saltessis les "elementals regles del la democràcia" si no escoltaves les veus de les innocents criatures, un any vam fer el que aquella mare formada en un pedagogisme benevolent demanava: fer fer redaccions als nens de les escoles. Què en va sortir? Un Port Aventura en miniatura i jocs de televisió. La creativitat en fer que el nostre Parc fos el millor sortia de l'estudi, de l'observació, del treball infatigable, del compromís i la responsabilitat dels que anàvem davant i dels que hi col·laboraven amb el seus grans d'arena en la mesura que volien.

Wednesday, November 23, 2011

EL POLVO DE SAN PASCUAL BAYLÓN

De sempre havia trobat simpàtic aquest sant. De fet, em pensava que era un sant de broma, que no existia al santoral. Tampoc no li donava més importància. Però... quina no va ser la meva sorpresa en trobar-me'n la relíquia! Sí, la tinc a casa en un estoig, guardada com una relíquia, mai tan ben dit. Era d'una amiga que havia estat monja i li vaig trobar a dintre d'un missal. Li vaig demanar i llestos!, tot, missal i relíquia.

La idea d'ensenyar-la m'ha sortit quan he visitat la Galeria d'imatges de l'Enric.

Ja els ho dic jo als alumnes que s'ho han de llegir tot abans de fer res. De pedra em vaig quedar jo al fer la primera lectura ràpida del paperet!



Mides reals: 5,5 x 3,5 cm
(Sembla un paperet d'aquells que ans embolicaven el safrà.)

Sunday, November 20, 2011

Jo et vaig somiar


ARBRE

Jo et vaig somiar majestat invisible
que plana per la faç de cada cosa.
Arrelat en dolor de la cendra,
un home només, et portava, sepulcre,
pare mort, dintre meu, en silenci,
i et cridava amb paraules de vent
d’antics mil·lenaris, que encenen la ira.
No has respost mai al clam i em deixaves
en temença de nit, foc secret, alta flama,
Arbre Déu en la nit.

Salvador Espriu

Friday, November 11, 2011

30 anys


Avui és un dia simbòlic per a mi. I estic satisfeta de la feina feta i del gust per la feina ben feta. Fa trenta anys que la Generalitat de Catalunya va decidir invertir en l'educació d'adults a Reus. I són trenta anys que recordo amb amor. I sospeso tots els encerts i desencerts, les avinences i les desavinences, els amors i els odis, els apassionaments de la joventut i la calma de l'edat adulta. I m'agrada anar pels carrers de la ciutat i trobar-me amb gent a cada pas que em saluda; coneixences i amistats d'aquests trenta anys de fer de mestra.


Sunday, November 6, 2011

No words



JD Hillberry

Follow by Email