Sunday, August 28, 2011

Del montón

Aquarel.la de Josep M. Parera Romagosa (Foto arxiu CM)


Soy la que soy,
casualidad inconcebible
como todas las casualidades.
Otros antepasados
podrían haber sido los míos
y yo habría abandonado
otro nido,
o me habría arrastrado cubierta de escamas
de debajo de algún árbol.
En el vestuario de la naturaleza
hay muchos trajes.
Traje de araña, de gaviota, de ratón de monte.
Cada uno, como hecho a medida,
se lleva dócilmente
hasta que se hace tiras.
Yo tampoco he elegido,
pero no me quejo.
Pude haber sido alguien
mucho menos personal.
Parte de un banco de peces, de un hormiguero, de un enjambre,
partícula del paisaje sacudido por el viento.
Alguien mucho menos feliz
criado para un abrigo de pieles
o para una mesa navideña,
algo que se mueve bajo un cristal de microscopio.
Árbol clavado en la tierra,
al que se aproxima un incendio.
Hierba arrollada
por el correr de incomprensibles sucesos.
Un tipo de mala estrella
que para algunos brilla.
¿Y si despertara miedo en la gente,
o solo asco,
o sólo compasión?
¿Y si hubiera nacido no en la tribu debida
y se cerraran ante mí los caminos?
El destino hasta ahora,
ha sido benévolo conmigo.
Pudo no haberme sido dado
recordar buenos momentos.
Se me pudo haber privado
de la tendencia a comparar.
Pude haber sido yo misma, pero sin que me sorprendiera,
lo que habría significado
ser alguien totalmente diferente.

Wislawa Szymborska


"Esposa es una mujer y una escoba; amante, una mujer y una flauta. Desconozco la existencia de un signo que represente el ideal al que nos conducen todas las revistas europeas para mujeres: la fusión de la escoba y la flauta."

Thursday, August 25, 2011

Eulàlia Sariola

Per casualitat, vaig topar amb l'Eulàlia Sariola en un intercanvi de correus electrònics per error. Ràpidament vaig buscar la seva obra per la xarxa i aquí teniu una mostra del que n'he après: Una mestra inquieta, que res no li passa per alt, amb afany de saber i que mira d'aportar el seu granet d'arena al coneixement d'Israel amb les traduccions que fa de literatura per a joves i adults. Com diu Adin Steinsaltzel:
"Una societat ha de demanar, cercar i exigir que cada individu doni una mica de si mateix. De la suma de les petites donacions, se'n pot fer una reconstrucció sencera. Si cadascú de nosaltres encén una espelma de les nostres ànimes, el món estarà ple de llum."


"Més d'un centenar de llibres infantils i juvenils. Cartells, portades, premsa, publicitat, TV. Diverses exposicions individuals i col·lectives, de pintura i d'il·lustració, a Barcelona, Paris, Israel. Estudis Art a l'Escola Massana, Barcelona. Cursets de pintura i grafisme a l'escola Eina, Barcelona. Serigrafia a l'escola d'art dels kibutzim, Tel-Aviv. Diplomada en Professorat d'EGB per la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitat filologia. Llicenciada en filologia Hebrea per la Universitat de Barcelona."


Web de l'Eulàlia Sariola

Obra Original. Jerusalem
Obra original. Kibutz Ga'ash, Israel
Retrat de criatura
Retrat. Joan Brossa
Il·lustracions en literatura infantil israeliana
Il·lustració de llibre de poemes
"Als dinou anys vaig anar a treballar a un kibutz, al desert del Neguev, a Israel, perseguint la utopia socialista que, en aquelles comunitats agrícoles i al llarg d’unes quantes generacions, va ser realitat.
Allà vaig descobrir la cultura hebrea, una de les nostres arrels, que a partir de l’expulsió dels jueus, ens havia estat amagada. Al kibutz van començar a ensenyar-me la llengua, alhora que uns companys ens donaven classe de guerrilla urbana —el dictador encara vivia. Vaig passar-hi uns quants mesos i vaig tornar a Barcelona, on la vida va continuar el seu curs.
Nasqué el meu primer fill, vaig il·lustrar el meu primer llibre Els germans petits de tothom, de Josep Maria Espinàs, i el segon Avui començo a treballar, de Francesc Candel. Els vint-i-cinc anys següents la il·lustració va ser la meva professió. Després, quan els fills es van fer grans, arribà el moment d’acomplir l’assignatura que durant tots aquest anys havia quedat pendent. Així, doncs, vaig estudiar Filologia Hebrea a la Universitat de Barcelona i hebreu modern a Israel.
Aquests darrers anys, la traducció s’ha convertit en la meva segona professió, que compagino amb la il·lustració.Eulàlia Sariola (Barcelona, desembre del 2010)

Wednesday, August 17, 2011

Antics contra moderns (plagi)




Diga'm manipuladora, David, però m'ha vingut la temptació ;-))))  Deu ser la calor d'aquests dies i que el futbol no m'agrada i ara comencen.

Tuesday, August 16, 2011

Troballa

Fotografia del Ramon Aladern


Una lectura no canònica del Cant espiritual de Joan Maragall
Josep Manuel Udina
Departament de Filosofia. Universitat Autònoma de Barcelona


Resum
Aquesta breu aportació només vol ser un comentari lliure i personal, no gens canònic, i fins i tot heterodox, del Cant espiritual de Maragall. Es tracta d’una glossa que alhora creu poder tipificar el que és i ha de ser el més genuí tarannà filosòfic: el tarannà de qui cerca la veritat, de qui només cerca i mai no deixa de cercar la veritat. Si hom cerca, és que encara no ha trobat allò que busca; com a cercador, doncs, el filòsof ha de restar lluny del dogmatisme gnòstic (sigui del signe que sigui). Però, si cerca, és que es mou ja en la direcció d’una eventual trobada; per tant, el filòsof tampoc no pot fer seva la postura escèptica que ha decidit la impossibilitat d’aquesta trobada. Com el poeta d’un Cant espiritual glossat com a Cant alhora mundanal i espiritual, el filòsof ha de mantenir-se en la corda fluixa de l’agnosticisme, lluny de la gnosi tant de la transcendència com de la immanència.

Paraules clau: agnosticisme, cientisme, fe religiosa, filosofia, gnosi, mort.

Sunday, August 14, 2011

Sempre a mitges amb tot


La meva mà. Exercici del llibre que demanava dibuixar-te
la mà sense mirar el paper.
Exercici del llibre en el que ja podies mirar l'objecte, però poc.
Ja veieu que  a la lliçó de pintar no hi vaig arribar.
Exercici de perspectiva calcant a través del vidre
de la finestra i amb un ull tancat.
Grafismes (cal·ligrafia) que feien a l'escola de ma filla.
Exercici de grafisme i de perspectiva
Grafismes aplicats al cabell
Grafisme inventat

Com que aquí al costat a cal David, fa uns dies tots teníem vel·leitats musicals, em permeto posar-vos una mostra de les meves vel·leitats plàstiques, que no han anat més lluny perquè la meva constància està renyida amb el NULLA DIES SINE LINEA. 

Els que ja tenim una edad no vam aprendre de dibuixar a l'escola; com a molt, quan al full de la llibreta hi quedava un tros en blanc, la monja et deia: "Haz un dibujo." I au! a empescar-se alguna cosa per dibuixar! 

Sempre em va quedar el cuquet de si jo serviria o no. I entre el llibre que em va arribar a les mans cap allà a l'any 1993, del qual en vaig fer tots els exercicis, i l'assessorament de la mestra de plàstica de l'escola de la meva filla, vaig anar provant-me. Fins i tot vaig arribar a fer retrats de les companyes de feina!
Vet aquí una minsa demostració d'una època productiva que es va estroncar :-))))
____________
PS: No diré noms. La història és verídica. Un escriptor famós de la ciutat veïna era amic d'un artista plàstic més jove que ell i encara no massa reconegut. El pintor tenia vel·leitats literàries i va gosar donar uns manuscrits a l'escriptor per tal que n'expressés la seva opinió. Passat un temps prudencial, els dos amics es van retrobar i el pintor va preguntar a veure què... L'escriptor li va demanar un full de paper i un llapis. Hi va dibuixar un ninot tal com ell sabia fer i ho va retornar al pintor. 
A hores d'ara, el pintor és prou reconegut, però no se li coneix cap activitat literària.


Tuesday, August 9, 2011

A MIG ESTIU

Foto M. Miró

Hil·lel diu: "No et separis de la comunitat,
i no confiïs en tu mateix fins al dia de la mort,
i no jutgis el teu company fins que et trobis
en la seva situació,
i no diguis res que no pugui ser sentit,
que a la fi serà sentit,
i no diguis "Quan tingui temps estudiaré",
perquè potser mai no tindràs temps."


LA SAVIESA DELS PARES D'ISRAEL
EL TRACTAT ABOT DE LA MISNÀ
TRADUCCIÓ DEL TEXT HEBREU I ARAMEU DE JOAN FERRER
INTRODUCCIÓ I NOTES DE JORDI SIDERA
FRAGMENTA EDITORIAL

Wednesday, August 3, 2011

Memòria històrica- the Dry Bones Blog

Reclaiming Our History - the Dry Bones Blog

- Els antisionistes volen que el món oblidi milers d'anys de la nostra història a la terra d'Israel.
- Ha! Això és senzill! La nostra feina és més dura! Mirar de fer que el món recordi!

Follow by Email