Wednesday, June 29, 2011

la noia del país del nord: El Gran Dictador

He passat pel bloc de la Irene i he pensat que em feia falta sentir aquest discurs: la noia del país del nord: El Gran Dictador


La revolució al tros del costat



No fa dos mesos que es va morir el veí del costat; uns dos mesos després que la seva dona. Eren ja vells, vivien sols i la vida té el seu cicle. 

El Manolo portava el tros com un jardí. Dues hectàrees d'avellaners no són feina dura de fer, i feia la verdura de cada temporada. També, uns quants olivers pel consum de l'oli de l'any i arbres fruiters. L'aigua de la mina, que raja dolça, i a l'estiu la del pantà, que la mina hi ha anys que s'estronca. Un mas vell, de l'època dels meus rebesavis, arreglat modestament per viure-hi: aigua corrent, electricitat, calefacció. Un rafal al carrer amb un ombriu que no deixava passar ni un raig de sol a l'estiu, i flors pertot. La Rosita era pintora, i bona. Havia estudiat a Barcelona i al cap d'uns anys havia fet cap de nou al poble. Una Arcàdia, diríem fent al·lusió a la mitologia. 

"Veurem la revolució al tros de Manolo", dèiem a casa els darrers anys, i... sí, la comencem a veure. Ja no es reguen les plantes ni els arbres; l'herba s'ensenyoreix del mig dels bancals i de sota dels arbres; la pitjor, el miraguano, puja i escanya tot el que troba; el rafal està ple de fulles seques i enguany no han sortit tantes flors; els "hijitos míos", cinc o sis gossos peteners que la Rosita així anomenava, la majoria han desaparegut, només un o dos vaguen perduts per les rodalies... En fi, el temps passa indefectiblement i algú tornarà al tros i esperem que la cultura i la civilització s'ensenyoreixin de nou de la natura.

No m'invento res. Ja ho deia Josep Pla: "Cultura contra natura". I des que ho vaig llegir veia venir la revolució al tros del costat.


Monday, June 20, 2011

Recolzar la Flotilla és recolzar Hamàs:

Video realitzat per Federico Eines, col·laborador de l'Asociación de Solidaridad España-Israel (ASEI):


Thursday, June 16, 2011

Lluna nova


Tot conflueix aquests dies. Ahir eclipsi de lluna, avui "Luna nueva" (1940) amb els alumnes.

Aquest trimestre havia de decidir quina pel·lícula veuríem. Com que hi havia eleccions vaig pensar amb "El último hurra", però vaig dessistir; potser que qui imparteix aquesta assignatura de la Ciutadania hi hauria de pensar. Com que també tocava explicar el tema de la premsa, em va venir al cap "Primera plana". Al parlar amb els alumnes sobre cinema, tots suggerien títols recents, films en color i amb efectes especials... "Us convé una pel·lícula antiga i en blanc i negre", els vaig dir. I així va aparèixer "Luna nueva". M'ha agradat molt tornar-la a veure. Si n'he fet avui de lectures de la imatge i del text!

I... he vist uns indignats, uns periodistes i uns polítics. Tot mirat amb ironia i sarcasme. En certs moments un sarcasme tràgic que et fa tocar de peus a terra i distanciar-te de la típica comèdia americana sense suc ni bruc. "Aquesta pel·lícula és seriosa" penses en el moment en què la noia es llença per la finestra... i en molts d'altres moments a partir de llavors. Potser, per això, Howard Hawks va decidir posar un text com a pròleg de la pel·lícula, com un avançament  del doble sentit que inunda tota la cinta. Que cadascú en tregui les seves conclusions:
“Todo esto ocurrió en la época oscura del periodismo, cuando un reportero a la caza de una noticia era capaz hasta de justificar un asesinato. Naturalmente lo que se ve en esta película no tiene ninguna relación con los periodistas de hoy. Érase una vez...…”

Monday, June 13, 2011

Com una mà


Com una mà,
la vida estesa
al teu davant.
A tu es lliurava
sense malícia.
Tot aquell temps
t'havia fet
com una mà
la vida estesa.
Et capbussaves
de ple, turgent
enmig dels altres,
i xop de món
et veies viu.
Vint anys de temps,
que són no res
-diuen els savis-,
i aquella mà
anà tancant-se
molt lentament
però obstinada.
Retruny ben fort
allò que abans
en deien ànima,
creure no vol
el que el teu cos
avui constata,
exasperada
i aïrada
no es resigna;
espera encara
l'esclat potent
d'aquesta vida.
Segura està.

Raimon, 1975

Wednesday, June 8, 2011

Jorge Semprún és mort


Al matí, dalt del tren, llegia la HISTÒRIA D'UN ENCAMARADAMENT, Lectura d'Història d'un alemany, de Sebastian Haffner. El darrer paràgraf: 

"El Nazisme ha mort i no tornarà, per més esforços que facin els que han rebut la gràcia de néixer massa tard i anhelen  d'afrontar el monstre per poder demostrar de quina fusta són. Però el llibre de Sebastian Haffner és molt més que un testimoniatge de primera magnitud sobre un passat que no acaba mai d'al·lucinar-nos. Amb l'encamaradament, Haffner ha destapat un territori molt freqüentat de la vida, una possibilitat present i ben viva del món humà. Sabem de què es tracta. Tots, un dia o altre, hem cedit a la seva atracció. I caldria ser sord per no sentir com trenca avui l'onada del seu gran riure envilidor i fusional."
Al migdia arribava a casa i Jorge Semprún s'havia mort.  

Monday, June 6, 2011

SENTÈNCIA ABSOLUTÒRIA DEL TRUBUNAL SUPREM


Jo també m'ajunto a la tristesa, preocupació i discrepància que manifesten tant l'ambaixada d'Israel com la Federació de Comunitats Jueves davant la sentència absolutòria als amos de la llibreria nazi Kalki:


SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM SOBRE LA LLIBRERIA KALKI

Israel observa amb molta tristesa i preocupació la sentència absolutòria als amos de la Llibreria nazi Kalki per part del Tribunal Suprem d'Espanya, permetent així la difusió de llibres que inciten a l'odi i neguen l'Holocaust.
Israel entén que és una decisió que dóna suport a la violència racista i demostra la manca de coneixement històric. El dret a la llibertat d'expressió no pot emparar accions o ideologies que inciten a la violència i al genocidi.
Israel espera que es trobi el camí per a què la sentència condemnatòria de l'Audiència de Barcelona de 2009 i el vot minoritari recollit en la sentència del Suprem conformin la base jurídica per impedir la incitació a l'odi i la negació de l'Holocaust.

Departament de premsa
Madrid, 5 de juny de 2011

Traducció cat-israel.org


La Federación de Comunidades Judías de España deplora de la sentencia absolutoria del Tribunal Supremo a la librería Kalki

La Federación de Comunidades Judías de España (FCJE) discrepa profundamente de la decisión del Tribunal Supremo de absolver a las personas condenadas por la Audiencia de Barcelona por vender textos en la librería Kalki que incitan a la violencia racista en general y antisemita en particular.

Los judíos españoles vemos con mucha preocupación que la Justicia española, tan sensible para determinadas situaciones, no considere la venta de libros que niegan el Holocausto y promueven el racismo contemplado en nuestro Código Penal como un delito tipificado.

Como acusación particular del caso, la FCJE se suma y alaba la iniciativa de la Fiscalía Superior de Catalunya y del Servicio de Delitos de Odio y Discriminación de la Fiscalía Provincial de Barcelona, con el fin de que se reforme de manera inmediata el artículo 510 del Código Penal y, de esta forma, garantizar la persecución de actividades y actitudes que inciten al odio y desprecio por motivos de raza, etnia, origen, religión, tendencia sexual, identidad de género y discapacidad, sin posibilidad de interpretaciones jurisprudenciales sesgadas.

La legislación española en materia de racismo y xenofobia tenía que haberse reformado antes del día 28 de noviembre de 2010 según exigía la “decisión marco” de la Unión Europea.

Precisamente los dos delitos de los que se absuelve a los miembros de la librería Kalki son exactamente los que están en el mandato: incitación al odio racial y xenófobo y la negación del Holocausto.


Madrid 6 de Junio 2011

Sunday, June 5, 2011

La festa de la vellesa al poble



No era la primera vegada que hi anava. Avui hi he tornat. Fa més de 30 anys que ja vaig acompanyar-hi la padrina. Avui, junt amb ma filla hi he acompanyat la mare, amb molta satisfacció i emoció. Per tal que els més joves que hi havia puguin tornar-hi com jo, cal que felicitem i encoratgem tots els que fan possible aquesta festa. Anys de vida!

Saturday, June 4, 2011

HASBARA-ts !!!: Una societat totalitària

L'aclariment definitiu del video. Les paraules justes. Gràcies, com sempre, Hasbarats!

HASBARA-ts !!!: Una societat totalitària

Friday, June 3, 2011

La batalla de Guivat Hatahmoshet

El turó de les municions (foto arxiu CM)
Yoram Taharlev transforma els informes dels supervivents en descripció dramàtica, en prosa i en vers, de la batalla pel Turó de les municions (Guivat Hatahmoshet), el juny de 1967.

"Era el segon dia de la guerra a Jerusalem. L'horitzó empal·lidia a l'est. Érem de ple a la batalla de Guivat Hatahmoset. Feia ja tres hores que lluitàvem. El combat era encarnissat, devastador: Els jordans es batien amb fúria. Era un objectiu sorprenentment fortificat. En un moment de la batalla, només van quedar al meu costat quatre soldats. Vam assaltar amb dues companyies. Jo ignorava on eren les altres; des del principi dels combats, havíem perdut contacte amb Doudik, el cap de la companyia. En aquest moment vaig pensar que els havien mort tots."

A les dues, quarts de tres,
d'entre les roques
havíem sortit cap al camp de foc
i de mines de Guivat Hatahmoshet.

De cara als búnquers fortificats,
metralladores i canons,
un centenar de nois
arribaven a Guivat Hatahmoshet.

Abans de l'alba,
tota la companyia ja estava coberta de sang;
però érem allí,
a Givat Hatachmoshet.


A causa dels filats i de les mines,
vam deixar els metges enrere,
i cegament vam córrer
cap a Guivat Hatahmoshet.
[...]


(traducció del francès de M. Miró)



Follow by Email