Friday, December 2, 2011

Israel, de la vivència real a la virtual




A una dona catalana i batejada, un viatge a Israel no la deix indiferent. Amb aquests dos qualificatius em definiria jo com a primerenca viatgera, ara fa dotze anys, al país que tenia idealitzat des de joveneta. Si miro enrere, m’adono que la meva ignorància pel que fa a la seva realitat i complexitat era gran. La vivència real i la virtual durant els darrers anys han anat escurçant, de manera accelerada, la distància cap a la comprensió, tant d'Israel com del judaisme, i cap a l’estima vers la terra i les persones.

La ciutat blanca de Tel Aviv als meus peus fou la primera imatge que em quedà gravada a la retina i a la memòria quan anava baixant cap a tocar terra, la terra d’Israel. La primera vetllada fou una rebuda càlida i poètica, sàviament preparada per la Roser Lluch, impecable guia i amfitriona del viatge. Tots els dies viscuts en aquella terra, en aquell primer viatge, crearen una empremta en mi i en qui m’acompanyava, que es fa impossible deixar de compartir en qualsevol ocasió que se’m presenta per a explicar sobre Israel...
 −És el viatge de la nostra vida, −anàvem dient...− després d’això tot serà diferent.
I cada experiència viscuda intensament s'ha anat reflectint en els meus blocs i en els llocs que he administrat a la xarxa... I cada vivència nova, en les diferents estades que s’hi han anat repetint, m'ha esperonat a aprendre i a estudiar. Internet, amb la rapidesa que et proporciona en buscar, trobar i compartir informació, hi ha ajudat en gran manera.

 [...] tot hi és a la mesura de l’home i precisament per això tot hi té un pes terrenal molt acusat. Dins aquesta terra, dins els límits escassos de la seva geografia, la personalitat de les coses, dels éssers humans que hi habiten, agafa una característica, un perfil, una cristal·lització decisiva. [...]dintre distàncies curtíssimes s’hi produeixen els contrastos més abruptes, més subratllats, que us pugueu imaginar, tot hi sembla tenir, dins aquesta diversitat, una personalitat radiant i plena, gairebé explosiva.
Josep Pla, Guia de Catalunya

Aquest text ben bé hauria pogut ser del llibre Israel 1957, del mateix Josep Pla. I jo, que sabia el text de memòria de llegir-lo cada curs amb els meus alumnes, l'anava dient així com ens endinsàvem en aquest petit país, amunt, cap a Haifa, Caesarea, Meguido, la vall de Jezzrael... copsant-ne la diversitat geogràfica i humana; i finalment, el mar de Galilea; visita necessària per a reconciliar-me amb la infància, amb el lloc on "Jesús va caminar sobre les aigües". Aquell paisatge no m'era nou, hi havia passat moltes estones llegint l'Evangeli de petita. I també aquell paisatge retorna a mi en la pel.lícula Caminar sobre les aigües, en l'escena en la que l'Axel, el noi alemany, pretén caminar sobre l'aigua.
És impossible caminar sobre les aigüesli diu l’Eyal, l’agent del Mossad.
−No ho entens, no pots arribar al mar de Galilea i començar a caminar. [...] Cal que et preparis. Necessites purificar-te. Cal que siguis net de cor, sense ser negatiu, sense mals pensaments. I llavors podràs caminar sobre les aigües. N’estic segurrespon.
I llavors és quan m’assalta el Comte Arnau de Joan Maragall amb la voluntat: [...]seràs astre rutilant, seràs home sobrehome, perquè en tens la voluntat! Perquè Israel ha tingut la voluntat, des dels inicis del moviment sionista, de construir un país amb l'esforç i el treball dels seus ciutadans, i això es nota en cada racó i en cada persona.

Tot i que el nord em portava records i semblances, la descoberta del que és Israel la vaig fer al sud. Res comparable al que havia vist fins llavors. Crescuda en un ambient pagès, i creient-me coneixedora de la pagesia, no podia pair com era possible convertir el desert en terra conreable i productiva. Al bell mig del no res, de la secada absoluta, grans superfícies verdes de conreus de tota mena, taques de boscos plantats per la mà de l’home, granges de vaques, de pollastres, empreses de plàstics, de software per a computadores... Grans ciutats al mig del desert, universitats... Amb els ulls clavats a l’enlluernador espectacle de colors de la terra que ofereix el desert en el mirador de Mizpe Ramon, vaig quedar encegada, embolcallada per la natura; de cop i volta, vaig girar els ulls cap a la ciutat que s'alçava al meu darrere tot exclamant: "I de què viu aquesta gent?" Ingènua de mi! Aquesta gent ha fet florir el desert, he après amb el temps, l'ha conquerit. Com bé deia Ben Gurion: "Conquerim el desert o el desert ens conquerirà a nosaltres.” Contrastos de la terra d'Israel, del país de la llet i de la mel, i del verí. Un país que et pot castigar i estimar. Un somni on buscar-hi consol, una terra on bell i terrible s’encabalquen.

I, per coronar el viatge, Jerusalem, la ciutat eterna. El lloc per iniciar-se en el judaisme, per aprendre la història i per no oblidar la Shoà. Pujar cap a la ciutat i recitar el salm: “Tot em vaig alegrar quan em digueren, anirem a la casa del Senyor, i es troben els nostres peus al teu llindar Jerusalem”, i arribar dalt de les muntanyes resplendents, amb un clima que fresqueja a les nits d’estiu, per refer-se de la calor de la plana. Cançons d’enyor venen als meus llavis. Tardes d’olivers de plata i de llum. Tot això ve a la meva memòria cada vegada que pujo a la Ciutat Santa, a Sió. I asseguda enmig dels olivers de la muntanya, miro la ciutat vella al capvespre, i em proveeix d’una intensa calma espiritual com cap altre lloc al món no ho fa. I aprendre un bocí d’història tot cantant la Jerusalem d’or: “Tornarem a baixar al Iam Hamelah pel camí de Jericó[...]” I emocionar-me fins a plorar amb el versicle del profeta Ezequiel que encimbella l’entrada al Yad Vasem: “Posaré el meu alè dins vostre i recobrareu la vida.”

Si bé els llocs d’aquesta terra impressionen, i cada racó fa possible un record o una poesia, i es deixen estimar; també així passa amb les persones. Temps i ocasions he tingut per conèixer gent de tota mena i hi he fet amics: jueus més observants i altres que ho són menys, també de descreguts, immigrants, gent rica i gent pobra, mestres i empresaris, joves i vells... I els joves són els que pregunten com és que a Europa no ens agrada Israel. I la majoria de joves d’aquí, i d’amics meus no tan joves, tenen un desconeixement total d’aquell país que suposen un país “exòtic”, amb gent que va dalt de camell i que vesteix de manera diferent... i que hi ha guerra pertot. Per això, sense adonar-me’n he anat posant el meu granet d’arena a la xarxa, fent contactes reals i virtuals, fent possible que la gent es conegui, que sàpiga com es viu a Israel, que els joves van a l’exèrcit, o a la guerra si toca, i els seus pares pateixen, però tots estan orgullosos de servir el seu país. He procurat que es conegui també com es diverteixen i com viuen la festa i la tradició i, sobretot, he procurat fer arribar el sentiment que mai ningú no se sent estranger si viatja a Israel, com no ens hi sentim els de la nostra família, i procurem acollir de la mateixa manera els israelians a casa nostra.

Israel i el judaisme són durs d’aprendre, requereixen esforç. Aquest esforç m’ha servit també en la pràctica de la meva feina diària. L’afany per aprendre, per saber i per compartir és el principal valor que m’ha guiat en l’experiència real i en la virtual.


Jo sempre em sabré batejada, però vull entendre, arribar a les fonts del meu ser com sóc”, i es troben en el judaisme. Aquesta família que no fa apostolat, que ho té prohibit, perquè d’una família ho ets o no ho ets, encara que pugui tenir fills adoptius. A vegades, quan algú vol que li facis cinc cèntims del conflicte entre Israel i Palestina, i del judaisme, i entrendre-ho tot en un moment, i et ve amb la lliçó apresa de què només sap el que li diuen per la televisió, etc, etc, jo responc com el rabí Hillel a qui un dia un pagà li va dir:
Fes-me prosèlit, però et poso com a condició que m’ensenyis tota la Torah en l’estona que m’estaré dret sobre un peu.
Hillel li va respondre:
No facis als altres allò que no vulguis per a tu. Això és tota la Toràh i la resta només són comentaris. Ves i estudia.


Follow by Email