Monday, October 10, 2011

Vins "casher", vins aptes

[I]
Els vins casher són aptes per al ritus de la religió jueva, i han de ser controlats durant tot el procés d’elaboració per un rabí que certifica la seva validesa final. A la terra d’Israel, les vinyes han de tenir un mínim de 4 anys, cada set anys el sòl ha de reposar i cal fer un últim adobat orgànic dos mesos abans de la verema. La vinificació s’ha de realitzar en dipòsits dedicats exclusivament des de l’inici a vins casher. Llevats, enzims i tots els productes utilitzats hauran d’estar igualment certificats. Per clarificar, es pot utilitzar Bentonit, clara d’ou o simplement deixar precipitar el vi. Durant aquest procés, només una persona que sigui jueva pot veure el vi, ni el mateix enòleg del celler pot fer-ho. Per això, tot està segellat. La maquinària i els objectes del procés d’elaboració del vi han de ser netejats prèviament sota la vigilància del rabí.
A les comunitats jueves, s’acostuma a separar el 10% de la producció agrícola, incloent el vi, pels més desfavorits. Quan el rabí considera que l’elaboració és correcta complint tot el ritus, estampa el segell "Casher".
El primer celler a tot l’estat espanyol que va destinar part de l’elaboració al vi casher va ser el de Capçanes (DO Montsant). La família Cohen, propietària d’Elvi Wines, és la primera de cultura sefardita que des de l’any 1492 es dedica de nou a la producció de vins casher a les seves terres.

(Moises Cohen)

Les vinyes del priorat. Ceps estressats i terra de llicorella.
(Foto arxiu CM)
Un tomb per les vinyes (Foto arxiu CM)
El terreny amb pendent (Foto arxiu CM)
[II]
L'elaboració de vi ha estat una activitat tradicional jueva. I això inclou des del cultiu del raïm fins al moment de la degustació. Un dels més grans savis jueus, autor d'una obra monumental de comentaris talmúdics, Rabí Salomó fill d'Isaac Rashi, que va néixer a Troyes a la regió de Champagne, o segons altres versions a Worms, es va dedicar junt a la seva monumental obra talmúdica, a la producció de vi.

El vi és indispensable en la vida familiar jueva, que comença i acaba totes les seves festes beneint el vi, sigui el vi que es consumirà a l'àpat o el vi que es beneeix per senyalar la fi del xabbat o de la festa.

El dia del seu casament és tradició que juntament amb un talit, un xal d'oracions, la núvia regali al nuvi un calze d'argent on beneirà el vi de les celebracions familiars.
La núvia acostuma a rebre un joc de palmatòries, moltes vegades d'argent, que farà servir per beneir les espelmes que s'encenen abans de cada festa i donen un ambient festiu a la casa.

Els cognoms relacionats amb el vi, acostumen a ser cognoms de families jueves o de jueus conversos.

(Esther Moscatel)

Follow by Email