Monday, October 31, 2011

Castanyes, panellets i moniatos

No és la cuina de casa; però s'hi assembla tant! (la nostra era més llòbrega i baixa de sostre)

Època de Tots Sants. Època de castanyes i moniatos. La Laura mare uns quants dies abans ja baixava castanyes de l'Adoberia i ens en venia a portar unes quantes a casa. A casa hi havia moniatos (vols dir que en plantàvem?). Quan arribava de col·legi, la padrina me'n tenia un de calentó al forn de la cuina econòmica. És el berenar més exquisit que recordo: asseguda a la cadireta petita, davant del foc i menjant el moniato acabat de coure. Els panellets no m'agradaven. Els trobava una menja crua. Jo deia que m'estimava més les magdalenes. La mare em posava uns quants panellets dins dels paperets de les magdalenes; però jo no em deixava enredar!

Després de berenar, m'asseia a la cadireta, ben encarada davant de quatre rajoles de valència blanques que hi havia entre la cuina i l'aigüera, les úniques quatre de casa, lluents i resplendents; em posava la nina a la falda i miràvem la televisió!

Follow by Email