Thursday, September 8, 2011

Gràcies, Marta!

(Marta, aqueixa li dediquem a la Nuri, que és el seu sant; a veure si s'enganxa a la poesia!)


Prefaci


"He escrit aquest llarg poema per exorcitzar l'enyor. La meva irrenunciable, però difícil, condició d'illòmen menorquí m'ha duit a ser estranger pertot. Pessoa diu que la poesia és l'estat rítmic del pensament i he volgut compondre'l, com si fos un oratori, un rèquiem. amb el ritme del dodecasíl·lab i, per raons de numerologia, esctucturar-lo en set parts."


                                                                                   Nura. PONÇ PONS.

VII.  CRIT ESCRIT

(...)

Compromès a través de la tinta no vull
creure que són normals el dolor i la misèria
Sobre els murs crivellats sobre els mapes rendits
sobre els gúlags glaçats sobre els dogmes mentits
sobre els àngels castrats sobre els déus reprimits
escric lliure el teu nom sagrat Literatura
No venim a patir Perdon els capellans
sorruts que em van omplir els diumenges de sermons
terribles sobre inferns i judicis finals
Moltes nits m’allitava amb la por de sentir
sepulcrals les trompetes de l’Apocalipsi
Veia el poble esfondrant-se entre el pànic i els crits
de la gent que fugia i Déu segut mirant
com un jutge impassible aquell caos cruel
Més enllà de les boires marcides de Llimbs
on suraven afònics els plors dels albats
coronada de llum la vida ens esperava
senzilla i simple alegre jugant pels carrers
No teníem maldat no teníem ni sexe
i ells parlaven només dels pecats de la carn
La llengua en què vivíem no entrava a l’escola
capbaixos ensumàvem l’ombra de l’encens
Amb plomes de llenya teixíem l’escriptura
cercant per la finestra el rastre dels dofins
Dalt porxos sentíem bramar tramuntanades
que omplien enllitats els somnis del salpluig
Sé que es pot viure igual sense haver llegit Tolstoi
Conec gent que és feliç sense haver vist cap Shakespeare
Per ravals de grans urbs la mort viu a xaboles
Aquí ve disfressada d’agost i divises
Literari i humà el meu món no és d’aquest regne
Ja han sembrat arenals de lletjor i d’ignomínia
Com cantava Jacques Brel On s’habitue C’est tout

Com va alliçonar Rilke Has de fer una altra vida

Aborígens mansuets que parlam en vernacle
Donam color local formam part del tipisme

(...)

                        

Follow by Email