Sunday, August 14, 2011

Sempre a mitges amb tot


La meva mà. Exercici del llibre que demanava dibuixar-te
la mà sense mirar el paper.
Exercici del llibre en el que ja podies mirar l'objecte, però poc.
Ja veieu que  a la lliçó de pintar no hi vaig arribar.
Exercici de perspectiva calcant a través del vidre
de la finestra i amb un ull tancat.
Grafismes (cal·ligrafia) que feien a l'escola de ma filla.
Exercici de grafisme i de perspectiva
Grafismes aplicats al cabell
Grafisme inventat

Com que aquí al costat a cal David, fa uns dies tots teníem vel·leitats musicals, em permeto posar-vos una mostra de les meves vel·leitats plàstiques, que no han anat més lluny perquè la meva constància està renyida amb el NULLA DIES SINE LINEA. 

Els que ja tenim una edad no vam aprendre de dibuixar a l'escola; com a molt, quan al full de la llibreta hi quedava un tros en blanc, la monja et deia: "Haz un dibujo." I au! a empescar-se alguna cosa per dibuixar! 

Sempre em va quedar el cuquet de si jo serviria o no. I entre el llibre que em va arribar a les mans cap allà a l'any 1993, del qual en vaig fer tots els exercicis, i l'assessorament de la mestra de plàstica de l'escola de la meva filla, vaig anar provant-me. Fins i tot vaig arribar a fer retrats de les companyes de feina!
Vet aquí una minsa demostració d'una època productiva que es va estroncar :-))))
____________
PS: No diré noms. La història és verídica. Un escriptor famós de la ciutat veïna era amic d'un artista plàstic més jove que ell i encara no massa reconegut. El pintor tenia vel·leitats literàries i va gosar donar uns manuscrits a l'escriptor per tal que n'expressés la seva opinió. Passat un temps prudencial, els dos amics es van retrobar i el pintor va preguntar a veure què... L'escriptor li va demanar un full de paper i un llapis. Hi va dibuixar un ninot tal com ell sabia fer i ho va retornar al pintor. 
A hores d'ara, el pintor és prou reconegut, però no se li coneix cap activitat literària.


Follow by Email