Thursday, June 16, 2011

Lluna nova


Tot conflueix aquests dies. Ahir eclipsi de lluna, avui "Luna nueva" (1940) amb els alumnes.

Aquest trimestre havia de decidir quina pel·lícula veuríem. Com que hi havia eleccions vaig pensar amb "El último hurra", però vaig dessistir; potser que qui imparteix aquesta assignatura de la Ciutadania hi hauria de pensar. Com que també tocava explicar el tema de la premsa, em va venir al cap "Primera plana". Al parlar amb els alumnes sobre cinema, tots suggerien títols recents, films en color i amb efectes especials... "Us convé una pel·lícula antiga i en blanc i negre", els vaig dir. I així va aparèixer "Luna nueva". M'ha agradat molt tornar-la a veure. Si n'he fet avui de lectures de la imatge i del text!

I... he vist uns indignats, uns periodistes i uns polítics. Tot mirat amb ironia i sarcasme. En certs moments un sarcasme tràgic que et fa tocar de peus a terra i distanciar-te de la típica comèdia americana sense suc ni bruc. "Aquesta pel·lícula és seriosa" penses en el moment en què la noia es llença per la finestra... i en molts d'altres moments a partir de llavors. Potser, per això, Howard Hawks va decidir posar un text com a pròleg de la pel·lícula, com un avançament  del doble sentit que inunda tota la cinta. Que cadascú en tregui les seves conclusions:
“Todo esto ocurrió en la época oscura del periodismo, cuando un reportero a la caza de una noticia era capaz hasta de justificar un asesinato. Naturalmente lo que se ve en esta película no tiene ninguna relación con los periodistas de hoy. Érase una vez...…”

Follow by Email