Sunday, May 8, 2011

Recordant el soldat Shalit

Aquests són dies pel record a Israel: Iom HaShoà veHaGvurà, Yom HaZikaron, Yom HaAtzmaüt. Les anomenades festes laiques, les que estan relacionades amb els esdeveniments del poble jueu durant el segle XX.


Barenboim y Shalit, dos jueus a Gaza (5 de maig de 2011)

Avui, per un instant, hi ha hagut dos jueus a Gaza.

Un, segrestat fa 5 anys, capturat en territori israelià quan servia com a soldat en el seu Servei Militar Obligatori. El seu nom, Gilad Shalit, de 19 anys quan va ser segrestat.
L'altre, ha ofert avui un concert en solidaritat amb el poble palestí. El seu nom, Daniel Barenboim.

L'esdeveniment s'ha celebrat al Centre Cultural Al Mathaf de Gaza capital i, entre peces de música clàssica del segle XVIII, el director d'orquestra interrompia el programa musical per dirigir-se a les quatre-centes persones que abarrotaven la sala.

Barenboim ha expressat idees com:

«Venim com missatgers de l'ONU no només per fer-vos escoltar música, sinó també perquè creiem que la gent de Gaza té dret a seure a escoltar música del segle XVIII a l'any 2011»

El director ha assenyalat també que:

«la causa palestina és una causa justa que no pot ser solucionada amb violència, sinó només amb justícia». «Ningú al món ha de viure sota una ocupació»

Barenboim no ha gosat referir-se a la injustícia que pateix Gilad en el mateix territori on ell s'ha transformat, per uns instants, en el seu únic germà, que mai ha rebut visites de cap organització internacional que verifiqui el seu estat.

A Israel, fa uns anys, Barenboim va oferir música del conegut antisemita Wagner, demanant abans de la interpretació, que els que no estaven d'acord en escoltar, alguns d'ells supervivents de l'Holocaust, es retiressin de la sala.

Baremboim avui hauria demostrat ser un home de bé si hagués dit alguna cosa així com:

"La següent peça serà per transmetre la meva solidaritat a Gilad i demanar el seu ràpid alliberament, ningú al món no mereix viure segrestat, qui no estigui d'acord, sisplau que es retiri de la sala".

Però, malauradament, no ho ha fet. Quina pena!

Salutacions,
Waldo

Follow by Email