Saturday, April 16, 2011

La metodologia

Cinc anys juntes / De nou a nou
La metodologia... Aquesta paraula sempre m'ha amoïnat. Llibres i llibres sobre metodologies a l'educació, que si aquesta funciona que si l'altra no. Que si ara està de moda una i ara l'altra...

Aquell pobre tècnic de l'ajuntament que va venir a visitar-nos, va quedar ben servit! "Naltros, expliquem la lliçó, els alumnes fan els exercicis, estudien i després els examinem!" Em va saber greu, però això d'anar de moderna i fer passar bou per béstia grossa no m'agrada. De fa uns anys, la Gencat ho ha solucionat amb dues paraules als impresos: "presencial o a distància". Si ho hagués sapigut abans hauria quedat més bé amb aquell noiet.

A què ve a tomb això? Doncs que em queda pendent escriure un capítol de la meva vida que va durar cinc anys i em va marcar profundament. L'època del batxillerat elemental: dels nou als catorze anys. Les que estudiàvem batxillerat ens havíem d'anar a examinar "lliures" a Reus, a l'institut Gaudí. Tots els exàmens en un dia del mes de juny; de les nou del matí a les nou del vespe. Aquests exàmens requerien la preparació de tot un curs; t'ho jugaves tot a una sola carta. Vist amb la distància que ens dóna l'edat, ningú millor que "la monja" per a preparar-nos. Ara bé, l'esforç era dur.

Dels nou als catorze anys perquè a la monja li va semblar que havia de fer els agrupaments d'una manera determinada i el primer curs el vam fer dues vegades, fins la segona no ens va portar a examinar. I ningú no ho va qüestionar.

Entràvem a col·legi a les nou del matí. Una hora de matemàtiques: corregir els exercicis que havíem fet a casa la nit abans. Explicació, poca, s'aprenia amb el mètode d'assaig i error. El primer exàmen que vaig fer d'equacions, un 0,25! Ja en vaig aprendre, ja! Ara no se me'n resisteix cap. Seguia una hora d'estudi, i mitja de preguntar la lliçó. Mitja horeta de pati. Una altra hora d'estudi i preguntar la lliçó. Amb això ja es feien dos quarts de dues i cap a dinar. Al migdia a casa tocava estudiar una coseta fluixeta com religió, política o música. Dos quarts de quatre es feien de pressa. Al començar, mitja hora de preguntes del que havíem estudiat al migdia. I seguia el mateix mètode: una hora d'estudi i mitja de preguntar. Una miqueta de pati, just per berenar, i tornem-hi a estudiar i preguntar. A les 7 la monja anava a l'oració i després a sopar. Mentrestant, naltros estudiàvem la lliçó que ens preguntaria al pujar del refectori. Amb això es feien les 8, hora de sortir si tot anava bé. Si havia estat un mal dia d'estudi i no ens havíen sapigut les lliçons o havíem fet xivarri, es podia allargar fins a 2/4 de 9, les 9. Arribar a casa, sopar i fer els exercicis de matemàtiques.

Els dissabtes al matí hi havia classe. Era undia més relaxat: una mica d'estudi, "sabatina" i netejar la classe, el pati i els corredors.

Diumenge a la tarda, si tenies faltes per xerrar massa o perquè no t'havies sapigut la lliçó, cap a les monges a estudiar. Ja hi anàvem totes i ens esperàvem fins l'hora d'anar al cine. Ah!, i diumenge al matí, a missa major, que dilluns s'havia de portar el resum del sermó.

Quan s'acostaven els exàmens, no hi havia festa que valgués: dissabtes i diumenges a les monges. Els llibres els repassàvem tres o quatre vegades, per activa i per passiva, fins que pràcticament els podíem recitar i recordàvem visualmenten quina pàgina eren les preguntes. Féiem resums i esquemes de totes les lliçons. Els quadernets d'exercicis de matemàtiques els esborràvem i els tornàvem a fer les vegades que convingués, fins que s'estripaven els fulls.

El que també, sens cap menade dubte, ajudava molt era la novena del darrer trimestre. Cada dia a missa de vuit. No hi havia manera de fer nou dies seguits! Sempre tornar a començar. Sortint de missa, un entrepà al pati de la cisterna i cap a la classe!

Els èxits es veien quan arribava la monja de Reus amb les cartilles i cara de satisfeta. Poques en quedaven pel setembre!

Al darrer curs, quan la monja ja ens preparava moral i psíquicament per afrontar les classes oficials a l'institut, ens va explicar que allí els professors dedicaven una hora a explicar la lliçó. A mi em va sortir de l'ánima: "Així sí que aproven tots!". Les Ciències Naturals de cinquè les hauria superades amb excel·lent només amb les explicacions de la professora. Era la primera vegada que m'explicaven una lliçó. Em va trair la mineralogia. Aquí s'havia de fer colzes i em va fer peresa (no tenia la monja que m'empenyia).

Això sí, la monja ens classifcava a totes segons tres paràmetres: memòria, intel·ligència i voluntat. "Milagrosa: Memòria, muy bien; inteligencia, muy bien; voluntad, poca". I és així, ja ho dic jo que tinc dropada intel·lectual. Visc de renda!

(Pot continuar...)

Follow by Email