Saturday, April 9, 2011

El "negritu" de Sor Meli

Sense barret i amb trenes, però clavades!
Sor Meli em va tenir a pàrvuls fins els sis anys. No només a mi, a totes les del mateix any que ens portàvem bé i apreníem. Dividir, no; però multiplicar jo diria que ja ho vaig fer al parvulari. I la primera comunió, sabent-me tot el catecisme de memòria en català, també. I els rius d'Espanya, i les muntanyes, i las provincias i las regiones... Vaja, ¡que n'he viscut de renda del que vaig aprendre amb Sor Meli!

El "negritu"..., el tenia Sor Meli damunt de la taula i era com un autòmata. Parava la mà, hi posaves la moneda i li acostaves fins a la boca per empassar-se-la. Sor Meli ja va ser mestra de la meva àvia. No sé si llavors ja tenia el "negritu" o va arribar més tard; però si tu preguntes als del poble que vam passar per aquella classe, i encara som molts, tots el tenim present. Què no donaríem per veure'l de nou, o per tenir-lo a casa. I, més... Si preguntes a qui s'assembla, la resposta és unànim!

A l'octubre, quan arribava l'època del DOMUND, ja començava la recol·lecta de diners, les postulacions, les disfresses de negrets i de xinets, amb el consegüent passeig pel poble, talment com si fos un carnaval. No hi podia faltar l'explicació anual de Sor Meli sobre la labor dels missioners a les missions. 

"Y los misioneros, cogen a los negritos de la selva y los llevan a la misión. Allí les dan de comer y les lavan bien con agua y jabón." Jo no sé ben bé si ho vaig preguntar, (cosa que dubto, perquè jo diria que en la meva època d'estudiant no vaig preguntar mai res en cap classe) o li va sortir del cor a la monja. Suposem que jo vaig preguntar: "Y quedan más blancos después de lavarlos? Sí" -respongué ella. Quin descans no em va quedar! Ho veia molt negre, jo, tot allò! 

Follow by Email