Wednesday, January 5, 2011

Què han portat els reis de l'orient?

El meu relat de la marxa per Guilad Shalit a Tel Aviv






Ho vaig saber ahir al vespre pel facebook. De seguida hi vaig posar "Hi assistiré". Puntualment, a dos quats d'11 del matí, el Yair, l'Ignasi i jo érem davant del teatre Cameri a Tel Aviv. Moltes mares i molta gent esperava la mare de Guilad per començar la marxa pel seu alliberament; marxa com les moltes que es fan arreu del país i com les que vam viure també molts de nosaltres a Madrid i a Barcelona.
La família de Guilad anava acompanyada per Yael Dayan, la filla de Moshe Dayan i actual membre de la Knesset.
Ha obert els parlaments Gila Almagor, considerada una de les millors actrius israelianes. També ha parlat la mare de Ehud Goldwasser un dels soldats segrestats i assassinats en la darrera guerra del Liban. L'ambient, en cap moment era de crispació. Evidentment que es demanava al govern que fés més del que fa; es repartien cartes per enviar personalment a Netanyahu... Com que no entenia el que deien si no m'ho traduia el Yair, anava mirant al meu voltant: ulleres de sol (el dia estava mig ennuvolat), nassos vermells que anaven ensumant, ulls vidrosos, dits que rescaven els ulls, llavis closos i apretats... I la veu de Lea Shabbat amb la guitarra als braços cantant "Sempre esperant-te". I també tots entonant la cançó que Aviv Geffen va fer per Guilad.
Amb veu forta i segura, ens hem dit Shalom entonant la Hatikvà.

Bon any ple d'Esperança.

Tel Aviv, 31 de desembre de 2010

Follow by Email