Sunday, January 23, 2011

L'ametller del tros dels veïns

Aquest migdia

L'ametller del tros dels veïns ja ha florit. Dijous vaig sortir a caminar i pel terme ja apuntaven totes les flors dels ametllers. Avui fa fred, però aquest sol lluent del Camp no te'l deix sentir tan intensament. Aquest matí a l'Albiol, la temperatura era sota zero, i conversant al sol tot mirant l'espectacle que la natura ens oferia de cara a mar, ni ens n'adonàvem.

He buscat aquests textos de fa dos anys per veure com la meva ànima ha canviat en aquest temps:

Trobo a faltar els ametllers florits. Enguany encara no treuen flor. Deu ser que ha fet molt de fred a l'hivern i encara estan adormits. Escric això de nit mentre penso que potser demà sortiré al carrer i veuré que ja hi ha flors a l'ametller del tros del davant de casa. Vaig massa atabalada, no me n'adono dels prodigis que es produeixen davant meu fins passats uns quants dies, i em sap greu no haver estat puntual a la cita.

Em deia el Xavier Amorós que a ell els ametllers florits li semblen un espectacle carnavalesc, una disfressa alegre i ufana que la naturalesa ens ofereix enmig d'un hivern trist i grisós. Amb el carnaval no fem res més que fer com els ametllers, canviar per uns quants dies, lluir, fingir, veure-ho tot bonic i tornar, en acabat, a la realitat.

Potser sí; jo que no sóc amant de carnavals ni de disfresses, hi veig els primers senyals de què s'acaba l'hivern, que la vida vol tornar i ens avisa d'una manera cridanera i colorida; contrast de colors que dóna ànims a seguir, a sortir de la quietud de l'hivern, a començar amb més activitat. Els veig com una mostra d'optimisme, que et fa adonar que tot plegat l'hivern, aquest hivern de la vida que a vegades ens entristeix, no és tan llarg ni tan dur.
(20 de gener del 2009)

migdia de la Candelera del 2009

Eren les dotze del migdia i feia unaclaror grisa. No n'hi ha com per cantar victòria, però ja s'albira un canvi en l'humor del temps. I demà és la Candelera i plorarà, i l'hivern serà ja fora. Ho diu la dita. L'home del temps qui sap què dirà. Fins la primavera queden dies, que passin a poc a poc, com haurien de passar tots els que ens queden per viure. No hi ha pressa per acabar.
(2 de febrer del 2009)


Follow by Email