Saturday, December 31, 2011

Enyorança

Cel de desembre

[...]
Ja no só fer, sinó minvat per la tristesa.
Que em vagui, al caire de les acaballes,
de fer-me perdedor.
Com d’altres. Com qui mai no et sent en cap remor.
Com aquell amb qui calles.
Que igual em sigui l’un i l’altre dia,
un solc i un altre solc dels sementers.
Xaruc, el terrissaire cap motlle no canvia;
la vella matinera fa d’esma son endreç.
Fes-me negat per a la teva esgarrifança
com qui, son pa començant de menjar,
no té cap pensament que el destriï del pa,
com qui de tan somort ja no sent enyorança,
com qui no sap què sigui mai recança
del que jamai vindrà.
[...]

Nabí, Josep Carner

Compassió

Mateu 5, 1-12 7
»Feliços els compassius: Déu se'n compadirà!

Thursday, December 29, 2011

Discapacitats (plagi de títol)


El David, amb l'entrada d'avui m'ha fet venir al cap la darrera situació inversemblant viscuda:

Sessió d'avaluació de GES en un centre. Els professors al voltant de la taula "cantant" notes. Una professora,  jove,  que té pressa i canta molt de pressa...

- Aquest noi té un cinc; però... què faig, li poso un sis perquè té una discapacitat?


Wednesday, December 28, 2011

Le chant des partisans


L'àvia de la Dorita 
Recuperació d'una col·laboració de la Dorita Crespín l'estiu del 2009. Ella sabia que a mi m'agrada Le chant des partisans:


En torno a "Le chant des partisans", su himno preferido

Verano del 2009: … Tonigth, cerveza, cuerpos esculturales, cremas solares, viajes exóticos, holgazanería…
Mayo del 68, revolución estudiantil. Tras ella canciones e ídolos: Joan Baez, John Lennonn y Yoko Ono, Moustaki, Brassens, Paco Ibáñez, Llach, Serrat y tantos otros con quienes, vosotros los catalanes a quien tanto admiro, os hinchabais a placer mientras os creíais abanderados de la lucha antifascista.
Tantas emociones, tantos valores y tantos recuerdos guardados por nosotras y nosotros, partisanas y partisanos de pelos largos, faldas holgadas, defensores del sinsujetador y sincorbata, idólatras de haz el amor y no la guerra
Ha llovido mucho desde los felices setenta –año arriba, año abajo- en que esperábamos los rayos de sol veraniegos como intervalo idóneo para el desfogue, la diversión y también la reivindicación de ideales. ¿Cuáles eran nuestras premisas? Ser adolescentes (¿existía ya la palabra?) de colegio de monjas y, a la vez, receptoras de idílicos slogans que retumbaban tras los Pirineos: paz, amor libre, drogas (¡estaban ya inventadas!) y rock-and-roll.
Ha llovido mucho. Estamos cansadas y cansados, todas y todos, de aguantar burlas tal reptiles en vías de extinción: que si chiruqueros, que si cumbayás… Pero llega la crisis (¿económica, inmobiliaria, de valores…?) y resucita por arte de magia la imagen que habíamos empezado a olvidar tras nuestras incipientes (¡!) arrugas. Vuelven los premamás, los tejanos estrechos y desgastados, las inmensas gafas de sol, los estampados que dejan de ser horteros, las camperas, los minimorris… y pronto quizás bailaremos la yenka y el casachoc!

Verano del 2009. No me siento cómoda. Se respiran aires de la lejana moda hippie más superficial. ¿Para qué la necesitáis, mocosos del XXI? ¿Signo de crisis, de poca personalidad o intento de peloteo para que os sigamos manteniendo? ¿Qué ideales, qué independencia reivindicáis, eternos adolescentes?
(Para quien le venga a gusto tranquilizar su conciencia -¿sabéis qué es?- os diré que llegará el día de nuestra jubilación. Tras repetidas idas y venidas a la Manga del Mar Menor, siempre en temporada baja, sabed que tenemos intención de decidir, elegir y costear el hotel previo a nuestro último viaje. Utilizo a drede los eufemismos pero nosotros no olvidamos ni a los maestros en poesía ni el orgullo propio.)
Dejémonos de estupideces y trivialidades.
Entre las actividades de mi verano del 2009 destaco, por el momento, los largos paseos en solitario por las playas cántabras y un inesperado viaje a la ciudad de las luces. Tardé muchos años en pisar París aunque la conociera detalladamente a costa de diccionario y traducciones: el bosque de Boloña, el bateaumouche, la bohemia du Sacré Coeur, Nôtre Dame…
Pues bien, paseando por el Barrio idílico de la Sorbona, en el parque napoleónico conocido por el estanque en que la mayoría de parisinos ha sido feliz empujando, con un simple bastón, sus barquitos (¡qué bella la infancia!) me encontré le Monument aux étudiants résistants, esculpido, debo decirlo, antes de mi primera comunión.
Quiero ser optimista. ¿Serán las recientes huelgas estudiantiles herederas de la lucha de la resistencia francesa? ¿Lo son de las reivindicaciones del 68? ¿Luchan tal vez contra una represión a su cultura y lengua? ¿De qué fascismo son víctimas? ¿La lucha trae la indumentaria? ¿Son conscientes de lo qué pretenden?
Hay de todo en todas partes. Según mi parecer muchos niños de papá y mamá quieren simplemente llamar la atención de una sociedad que les ha colmado de placeres y de consumismo sin necesidad de pedir nada. ¿No somos todos víctimas de una sociedad confusa que necesita sorprender ya sea con ideales o sin ellos?
Sea como sea yo seguiré con mi peinado, continuaré con mis faldas holgadas, zapatos planos –ahora bailarinas Bruni– repetiré lecturas y música y seguiré fumando señoritas y alardeando de mi soltería.
Hasta pronto.


Dorita

PS: Apreciada señora, ¿dónde encontró la foto de mi abuela?

Monday, December 26, 2011

“Cashmere Shawl”

“Cashmere Shawl” 1910 by John Singer Sargent
American 1856 – 1925

Sunday, December 25, 2011

...d'enyorança es mor...



Com molts dinars de Nadal a casa... s'acaben plàcidament, tots dormint al sofà i jo aquí volent dir alguna cosa: "Dorm, Joana, en pau, a la falda més suau, a la falda de la mare..."

Saturday, December 24, 2011

Una altra nit de Nadal, que no és nit d'alegria...

Sinagoga en flames a Siedlce, Polònia
El 24 de desembre de 1939, la vigília de Nadal, aproximadament dos mesos després d'ocupar la ciutat, els alemanys, juntament amb la policia polonesa, van envoltar la sinagoga de Siedlce, van treure els rotlles de la Torà de l'edifici, i van posar foc, tant a la sinagoga com als rotlles de la Torà. El foc també es va estendre a la veïna casa d'estudi jueva (beit midrash) i a les oficines de la comunitat jueva. Després de l'incendi, els alemanys van ordenar a la policia polonesa que preparés un informe que sostingués que els jueus havien estat els responsables d'encendre el foc. Després de ser incendiada la sinagoga, molts jueus van ser deportats a camps de treball a l'àrea de Lublin. L'1 agost de 1941, van ser establerts dos guetos a Siedlce, un total de 12.000 persones. La majoria dels Jueus de Siedlce van ser assassinats pels nazis o els seus col·laboradors ucraïnesos, o deportats a Treblinka. Al voltant de 2.000 Jueus de Siedlce van sobreviure a la guerra.

La nit de Nadal...

és nit d'alegria. I enyorem els temps de "fer cagar el tió":



El tió de casa
View more presentations from Miraculosa Miró

[...] Però Nadal ens ha pintat el rostre
amb un vermell precís i decidit,
i ens dóna un sentiment de llar, de sostre,
de terra, de nissaga i d'esperit.
I ens dóna un punt d'humilitat de cendra
per estimar un racó dintre l'espai,
i desperta en el cor aquell blau tendre
que hem volgut escanyar i que no mor mai.

[...]

"El Poema de Nadal"- Josep Maria de Sagarra

Tuesday, December 20, 2011

Khag Khànuka Sameakh!

Les meves khanukies. La de turista, la clàssica i la de diseny :-)


Avui, després de 519 anys, al Call de Barcelona hem tornat a encendre la primera espelma de la khanukia. Que la llum de Khànuka resplendeixi entre nosaltres! 
ACLARIMENT (Gràcies al Capità Haddock)
A Barcelona feia 620 anys. Després de les matances de 1391 el call va desaparèixer.
L'entrada al Carrer sant Honorat, plena
Des del cap d'amunt de la primera espelma

Saturday, December 17, 2011

EL PONENT EXCESSIU

Posta de sol a la Mola de Colldejou
Fotografia del  Ramon Aladern
Aquest sol que menstrua no es vol pondre.
Mira la folla roja com rebutja
el llençol de muntanya que l'acotxa.
Un altre dia exagerat. Un altre
dia se't mor cregut que el seu color
no tornarà mai més, no tornarà
com la sang que es podreix. Eixuga llum,
llença cotons de núvols, renta't, gira't,
beu el més límpid gin de lluna i mar.

Gabriel Ferrater

EL DISTRET

A les 9 del matí a casa

Segur que avui hi havia núvols,
i no he mirat enlaire. Tot el dia
que veig cares i pedres i les soques dels arbres,
i les portes per on surten les cares i tornen a entrar.
Mirava de prop, no m'aixecava de terra.
Ara se m'ha fet fosc, i no he vist els núvols.
Que demà me'n recordi. L'altre dia
vaig mirar enlaire, i enllà de la barana
d'un terrat, una noia que s'havia
rentat el cap, amb una tovallola
damunt les espatlles, s'anava passant,
una vegada i deu i vint, la pinta pels cabells.
Els braços em van semblar branques d'un arbre molt alt.
Eren les quatre de la tarda, i feia vent.

Gabriel Ferrater

Thursday, December 15, 2011

La samarreta imperi

estripada

bruta
neta
Dies de vacances amb l'home... Tot el dia no dóna per tenir converses trascendents de parella, conjugals, culturals, politiques... no! Hi ha moltes estones de conversa banal. Parlem de la samarreta imperi, peça en desús pel jovent d'avui. Potser sí?, potser no?... I d'on deu venir el terme "imperi"...?


Fem un google? Fem!
Anem provant? Samarreta imperi, camiseta imperio... camiseta sin mangas... després en anglès... provem... shirt... T-shirt... fins que arribem a sleeveless shirt. Tireu per avall la pàgina i trobareu:
Short for "athletic shirt" because it is often worn in sports, such as basketball and track-and-field events. In America, it is also known as a wife beater...
Wife beater? "No pot ser! Tota la vida portant-ne tots els homes de la familia i jo sense saber-ho!" s'esgarrifa el meu home veient-se ja observat com un maltractador! "Mira'm, no que no en faig cara?" "No, home, no!" Responc.

Fem més googles?
No va sortir a la primera. Ja no recordo on va sortir que era la samarreta que portava el Marlon Brando a "Un tranvia llamado deseo". Finalment, trobem:
Wifebeater: que resulta que és un terme slang usat a Nord America i altres llocs per a designar aquesta peça de roba.

L'origen:
L'origen del terme és l'estereotip de les samarretes que usen predominantment homes que peguen les seves dones. A la pel·lícula del 1951 "Un tramvia anomenat desig", el personatge de Stanley Kowalski (Marlon Brando), que sovint porta samarretes de tirants, viola la seva cunyada Blanche. I així en d'altres escenes cinematogràfiques, d'altres films i amb altres actors...

Ara bé... anem buscant i, en colors i estampada, és el tipus de samarreta que usen molts gays per exhibir la seva musculatura i agradar els altres.

I, arribats aquí, ja s'hi barreja la política. Sort que la ministra Aído no es va assabentar del terme wifebeater sinó, ja tindriem una llei que prohibiria les samarretes imperi blanques. Així que, els que en feu servir de blanques ja en podeu acumular, no sigui que en endavant estiguin mal vistes. El món està capgirat!

Ai! i com és que naltros n'hi diem "imperi? Ve-t'ho a saber! Fem un google i, res més que la terminologia  pot venir de l'època de Napoleó.

Més samarretes imperi famoses:

Rock Hudson

Bruce Willis
Edward Norton

Frank Sinatra

Robert de Niro

Tuesday, December 13, 2011

El conte del moixonet (Gregorio Luri)


Dissabte 3 de desembre, 2/4 de 10 del matí i jo plantada a la botiga de diaris del poble per comprar l'ara. Al suplement Criatures havia de sortir un article conjunt del Gregorio Luri i jo! El diari a la mà i jo, tremolant. Diria que és la primera vegada que surt el meu nom imprès en un paper de diari (ara que ja som en plena era digital) i el Gregorio Luri que vol compartir columna amb mi. No m'ho sé acabar. Ho dic al Feisbuc? Ho poso al bloc? No, no cal que digui res a ningú. Jo sempre dubtant! Però a la meva filla i als de casa, sí! Tot plegat que el diari el tenia la meva filla i fins avui no m'ha enviat una fotografia del preuat raconet. 

Gràcies, Gregorio, ha estat un plaer la teva coneixença. Espero saber conservar aquesta amistat.

Friday, December 9, 2011

Crònica de la Dorita Crespín

L'àvia de la Dorita en la seva millor època
La Dorita ja fa temps que col·labora amb mi i li he publicat diverses cròniques en altres blocs. Ella no tomba tan com jo pel web 2.0 i m'envia els escrits pel correu electrònic. Fa anys, escrivia en castellà, però ara s'ha tornat d'un català tan polit i nostrat que m'acomplexa. Vaja, que si tinc cap dubte li ho pregunto. M'ha enviat aquest escrit amb la nota que segueix i no he dubtat en publicar-li:
"És d'aquells emails que corren i que algú amb força invenció va actualitzant... El trobo molt bo i el fort és que naltros hem viscut gairebé tots aquests canvis." D.C.

¿Problemes amb les matemàtiques i la gramàtica? 


Per això estem com estem: neurones endropides.
 
 

La setmana passada vaig comprar un producte que em va costar 158 €. Vaig donar a la caixera 200 € i vaig buscar a la butxaca 8 € per evitar rebre més monedes. 
 La caixera va prendre els diners i es va quedar mirant a la màquina enregistradora, aparentment sense saber què fer. Vaig intentar explicar-li que ella havia de donar-me un bitllet de 50 € de canvi, però no va quedar convençuda i va cridar el gerent perquè l'ajudés. Tenia els ulls plorosos mentre el gerent intentava explicar-li el que ella, aparentment, continuava sense entendre. 
 

Per què explico això? Perquè em vaig adonar de l'evolució de l'ensenyament en les matemàtiques des del 1950, que va ser així: 

Ensenyament de les matemàtiques el 1950: 
 

Un leñador vende un carro de leña por 100 pts. El costo de producción de ese carro de leña es igual a 4/5 del precio de la venta. ¿Cuál es la ganancia? 

Ensenyament de les matemàtiques el 1970: 
 

Un cortador de leña vende un carro de leña por 100 pts. El costo de producción de ese carro de leña es igual al 80% del precio de la venta. ¿Cuál es la ganancia? 

Ensenyament de les matemàtiques el 1980:

Un llenyataire ven un carro de llenya per 100 pts. El cost de producció d'aquest carro de llenya és de 80 ptes. Quina és el guany? 

Ensenyament de matemàtiques modernes el 1985: 
 

Un tallador de llenya canvia un carro "P" de llenya per un conjunt "M" de monedes. 
 El cardinal del conjunt "M" és igual a 100. i cada element val 1. Dibuixa 100 punts grossos que representin els elements del conjunt "M". El conjunt "F" de les despeses de producció comprèn 80 punts grossos del conjunt "M". Representa el conjunt F com a subconjunt del conjunt "M", estudia quina serà la seva unió i la seva intersecció, i dóna resposta a la qüestió següent: 
 Quin és el cardinal del conjunt "B" dels beneficis? Dibuixa "B" amb color vermell

Ensenyament LOGSE: 
 

Un llenyador ven un carro de llenya per un import de 100 pts. Els gastos de producció s'eleven a 80 pts, i el benefici és de 20 ptes.

Activitat: subratlla la paraula "llenya" i discuteix sobre ella amb el teu company. 

Ensenyament de les matemàtiques el 1990: 
 

Un llenyador ven un carro de llenya per 100 pts. El cost de producció d'aquest carro de llenya és de 80 ptes. Trieu la resposta correcta, que indica el guany: 
 

(20 pts)    (40 pts)    (60 pts)    (80 pts)    (100 pts). 
 

Ensenyament de les matemàtiques el 2000: 
 

Un tallador de llenya ven un carro de llenya per 100 €. El cost de producció d'aquest carro de llenya és de 80 €. El guany és de 20 €. És correcte?
 
(Si)       (No) 

Ensenyament de les matemàtiques el 2008: 
 

Un llenyador ven un carro de llenya per 100 €. El cost de producció d'aquest carro de llenya és de 80 €. 
 Si vostè sap llegir col·loqui una X en els 20 € que representen el guany.


 (20 €)     (40 €)     (60 €)     (80 €)     (100 €) 
 

Ensenyament de les matemàtiques curs 2009/10: 
 

No cal preocupar-se si no saben respondre l'exercici anterior: portaran als professors a l'Oficina de Supervisió del Departament d'Eduació i els exigiran, als professors, repetir la prova en vista que la pregunta és d'alta dificultat. A més, també es pot utilitzar, com a element de suport, chuletes, llibre o qualsevol mètode o sistema per copiar en l'examen sense que per això sigui expulsat d'aquest examen ni suspès, ja que, segons la Universitat, tenen tot el dret. 

Déu vulgui que siguem a temps a la pròxima reforma i que no quedi aixi: 

Pròxima reforma: 

L'enunciat serà una cosa així: 
 


«Ebaristo, labriego y leñador, burgues, latifundista espanyol facista spekulador i intermediario es un kapitalista insolidario y centralista q sa enriquezio con 100 pabos al bender espekulando un mogollón d leña». Bibe al hoeste de Madrid esplotando ha los magrevies. Lleba a sus ijos a una esjuela de pago. Analiza el testo, vusca las faltas desintasis, dortografia, de puntuazion, y si no las bes no t traumatices q no psa nda. Ejcribe tono, politono o sonitono con la frase ?QUE LISTO EL EBARISTO? y envia unos sms a tus colejas komentando los avusos antidemocráticos d Ebaristo i conbocando una manifa expontanea d protesta. Si bas a la manifa sortearan un buga guapeado. SALU jijiji, jajaja, :-))

Si no ho entens, pots fer servir el Google traductor

«Ebaristo, llaurador i llenyataire, burgès, latifundista espanyol facista spekulador i intermediari és un Kapital insolidari i centralista q sa enriquezio amb 100 pabos al bender espekulando una pila d llenya». 
 bibe al hoeste de Madrid esplotando ha els magrevies. Porten als seus ijos a una esjuela de pagament. Analitza el testo, vusca les faltes desintasis, dortografia, de puntuazion, i si no les bes no t traumatitzi q no PSA nda. Ejcribe to, politò o sonitò amb la frase? QUE PUNT EL EBARISTO? i envia uns sms als teus colejas komentando els Avus antidemocràtics d Ebaristo i conbocando una manifestació espontània d protesta. Si proves a la manifestació sortejaran un buga guapa. Salu jijiji, jajaja, :-))

Thursday, December 8, 2011

Ulleres de sol de pel·lícula

Ingrid Bergman - Stromboli?
Barbara Stanwych - Double Indemnity
Cary Grant - North by Northwest
Marcello Mastroiani - Fellini's  8 1/2
Audery Hepburn - Breakfast at Tiffany's
Clint Eastwood - Dirty Harry
Alain Delon - Les aventuriers
Tommy Lee Jones, Will Smith - Men in Black

Julia Roberts - Larry Crowne
Diane Keaton - Annie Hall
Susan Sarandon - Thelma & Louise

Robert Duvall - Apocalypse Now
Dan Aykroyd, John Belusi - The Blues Borders
Silvester Stallone - Cobra
Kneau Reeves - The Matrix
Shelley Winters - Lolita (Stanley Kubrik)
Jean Paul Belmondo - À Bout De Souffle
Dustin Hoffman - Wag the Dog

Tuesday, December 6, 2011

Girineldo







Millor versió aquí:

Judy Frankel's Sephardic Music

disc "Silver & Gold"


La mare, que l'havia apresa del padrí Andreu [M'acaba de dir la mare que no és cosa del padrí, que li va ensenyar la Trini Pelada al cosidor i que l'havia apresa de les plegadores, "Jo devia tenir dotze anys i la Trini quatre o cinc més; no et pensis, era tremenda la Trini, i anava a plegar vellanes amb una colla al Mas de Sant Josep..."], sempre cantava i encara canta, la cançó del "Karineldu", que més tard vaig descobrir que era el Gerineldo. És un romanço llarg i de cantarella repetitiva. Explicava que són cançons de "plegar vellanes". La mare el feia servir per fer dormir la meva filla. Quan la Joana es va adonar del que anava la lletra, se'n feia creus que son àvia la fes dormir amb una cançó tan descarada.

- Karineldo, Karineldo,  
Karineldito de l'alma.
Si te pudiera tenert,      
dos horas en mi destino,
te daria mil abrasos,      
lo demás no te lo digo.
- No se burle ustet señora,
que yo soy criado suyo.
- No me burlo Karineldo,    
que de verdad te lo digo.
- Y a qué hora podré venirt
para no ser conosido?
- Entre la una y las dos        
que mi padre está dormido.

Entre la una y las dos,      
Karineldo entra al castillo
con sapatitos de seda      
para no hasert ruido.

Se pusieron a jugart        
como mujert y marido.
Cansaditos de jugart,    
se quedaron dormiditos.

El rey ha tenido un sueño,  
que le roban el castillo.
Se levanta y da la lus    
y a registrart el castillo.

Entra al cuarto de la infanta
y los encuentra dormidos.

- Si yo mato a Karineldo,
de pequeño que lo tengo.
- Y si mato a mi hija,
mataré un recuerdo mío.
Les pondré la espada en medio
que les sirva de castigo.

Con el frío de la espada,
la infanta se ha despertado.

- Despiertáte Karineldo
que ya estamos descubridos,
que la espada de mi padre
con nosotros ha dormido.
- Por dónde saldré señora
que no sea descubrido?
- Salta por esta escalera
y encontrarás un pasillo.

Debajo de la escalera
estaba el rey escondido.

-De dónde vienes Karineldo
tan triste y descolorido?
- Vengo del kardin del rey
de cogert rosas y lirios.
- Y has cogido la más bella
que hay en todo el castillo.
- No te espantes Karineldo
que os casaremos los dos.
- Tengo una promesa hecha
a la Virken de la Estrella
que la mukert que se me brinde
no ha de sert mi señora.

[Ja està!] 

Friday, December 2, 2011

Israel, de la vivència real a la virtual




A una dona catalana i batejada, un viatge a Israel no la deix indiferent. Amb aquests dos qualificatius em definiria jo com a primerenca viatgera, ara fa dotze anys, al país que tenia idealitzat des de joveneta. Si miro enrere, m’adono que la meva ignorància pel que fa a la seva realitat i complexitat era gran. La vivència real i la virtual durant els darrers anys han anat escurçant, de manera accelerada, la distància cap a la comprensió, tant d'Israel com del judaisme, i cap a l’estima vers la terra i les persones.

La ciutat blanca de Tel Aviv als meus peus fou la primera imatge que em quedà gravada a la retina i a la memòria quan anava baixant cap a tocar terra, la terra d’Israel. La primera vetllada fou una rebuda càlida i poètica, sàviament preparada per la Roser Lluch, impecable guia i amfitriona del viatge. Tots els dies viscuts en aquella terra, en aquell primer viatge, crearen una empremta en mi i en qui m’acompanyava, que es fa impossible deixar de compartir en qualsevol ocasió que se’m presenta per a explicar sobre Israel...
 −És el viatge de la nostra vida, −anàvem dient...− després d’això tot serà diferent.
I cada experiència viscuda intensament s'ha anat reflectint en els meus blocs i en els llocs que he administrat a la xarxa... I cada vivència nova, en les diferents estades que s’hi han anat repetint, m'ha esperonat a aprendre i a estudiar. Internet, amb la rapidesa que et proporciona en buscar, trobar i compartir informació, hi ha ajudat en gran manera.

 [...] tot hi és a la mesura de l’home i precisament per això tot hi té un pes terrenal molt acusat. Dins aquesta terra, dins els límits escassos de la seva geografia, la personalitat de les coses, dels éssers humans que hi habiten, agafa una característica, un perfil, una cristal·lització decisiva. [...]dintre distàncies curtíssimes s’hi produeixen els contrastos més abruptes, més subratllats, que us pugueu imaginar, tot hi sembla tenir, dins aquesta diversitat, una personalitat radiant i plena, gairebé explosiva.
Josep Pla, Guia de Catalunya

Aquest text ben bé hauria pogut ser del llibre Israel 1957, del mateix Josep Pla. I jo, que sabia el text de memòria de llegir-lo cada curs amb els meus alumnes, l'anava dient així com ens endinsàvem en aquest petit país, amunt, cap a Haifa, Caesarea, Meguido, la vall de Jezzrael... copsant-ne la diversitat geogràfica i humana; i finalment, el mar de Galilea; visita necessària per a reconciliar-me amb la infància, amb el lloc on "Jesús va caminar sobre les aigües". Aquell paisatge no m'era nou, hi havia passat moltes estones llegint l'Evangeli de petita. I també aquell paisatge retorna a mi en la pel.lícula Caminar sobre les aigües, en l'escena en la que l'Axel, el noi alemany, pretén caminar sobre l'aigua.
És impossible caminar sobre les aigüesli diu l’Eyal, l’agent del Mossad.
−No ho entens, no pots arribar al mar de Galilea i començar a caminar. [...] Cal que et preparis. Necessites purificar-te. Cal que siguis net de cor, sense ser negatiu, sense mals pensaments. I llavors podràs caminar sobre les aigües. N’estic segurrespon.
I llavors és quan m’assalta el Comte Arnau de Joan Maragall amb la voluntat: [...]seràs astre rutilant, seràs home sobrehome, perquè en tens la voluntat! Perquè Israel ha tingut la voluntat, des dels inicis del moviment sionista, de construir un país amb l'esforç i el treball dels seus ciutadans, i això es nota en cada racó i en cada persona.

Tot i que el nord em portava records i semblances, la descoberta del que és Israel la vaig fer al sud. Res comparable al que havia vist fins llavors. Crescuda en un ambient pagès, i creient-me coneixedora de la pagesia, no podia pair com era possible convertir el desert en terra conreable i productiva. Al bell mig del no res, de la secada absoluta, grans superfícies verdes de conreus de tota mena, taques de boscos plantats per la mà de l’home, granges de vaques, de pollastres, empreses de plàstics, de software per a computadores... Grans ciutats al mig del desert, universitats... Amb els ulls clavats a l’enlluernador espectacle de colors de la terra que ofereix el desert en el mirador de Mizpe Ramon, vaig quedar encegada, embolcallada per la natura; de cop i volta, vaig girar els ulls cap a la ciutat que s'alçava al meu darrere tot exclamant: "I de què viu aquesta gent?" Ingènua de mi! Aquesta gent ha fet florir el desert, he après amb el temps, l'ha conquerit. Com bé deia Ben Gurion: "Conquerim el desert o el desert ens conquerirà a nosaltres.” Contrastos de la terra d'Israel, del país de la llet i de la mel, i del verí. Un país que et pot castigar i estimar. Un somni on buscar-hi consol, una terra on bell i terrible s’encabalquen.

I, per coronar el viatge, Jerusalem, la ciutat eterna. El lloc per iniciar-se en el judaisme, per aprendre la història i per no oblidar la Shoà. Pujar cap a la ciutat i recitar el salm: “Tot em vaig alegrar quan em digueren, anirem a la casa del Senyor, i es troben els nostres peus al teu llindar Jerusalem”, i arribar dalt de les muntanyes resplendents, amb un clima que fresqueja a les nits d’estiu, per refer-se de la calor de la plana. Cançons d’enyor venen als meus llavis. Tardes d’olivers de plata i de llum. Tot això ve a la meva memòria cada vegada que pujo a la Ciutat Santa, a Sió. I asseguda enmig dels olivers de la muntanya, miro la ciutat vella al capvespre, i em proveeix d’una intensa calma espiritual com cap altre lloc al món no ho fa. I aprendre un bocí d’història tot cantant la Jerusalem d’or: “Tornarem a baixar al Iam Hamelah pel camí de Jericó[...]” I emocionar-me fins a plorar amb el versicle del profeta Ezequiel que encimbella l’entrada al Yad Vasem: “Posaré el meu alè dins vostre i recobrareu la vida.”

Si bé els llocs d’aquesta terra impressionen, i cada racó fa possible un record o una poesia, i es deixen estimar; també així passa amb les persones. Temps i ocasions he tingut per conèixer gent de tota mena i hi he fet amics: jueus més observants i altres que ho són menys, també de descreguts, immigrants, gent rica i gent pobra, mestres i empresaris, joves i vells... I els joves són els que pregunten com és que a Europa no ens agrada Israel. I la majoria de joves d’aquí, i d’amics meus no tan joves, tenen un desconeixement total d’aquell país que suposen un país “exòtic”, amb gent que va dalt de camell i que vesteix de manera diferent... i que hi ha guerra pertot. Per això, sense adonar-me’n he anat posant el meu granet d’arena a la xarxa, fent contactes reals i virtuals, fent possible que la gent es conegui, que sàpiga com es viu a Israel, que els joves van a l’exèrcit, o a la guerra si toca, i els seus pares pateixen, però tots estan orgullosos de servir el seu país. He procurat que es conegui també com es diverteixen i com viuen la festa i la tradició i, sobretot, he procurat fer arribar el sentiment que mai ningú no se sent estranger si viatja a Israel, com no ens hi sentim els de la nostra família, i procurem acollir de la mateixa manera els israelians a casa nostra.

Israel i el judaisme són durs d’aprendre, requereixen esforç. Aquest esforç m’ha servit també en la pràctica de la meva feina diària. L’afany per aprendre, per saber i per compartir és el principal valor que m’ha guiat en l’experiència real i en la virtual.


Jo sempre em sabré batejada, però vull entendre, arribar a les fonts del meu ser com sóc”, i es troben en el judaisme. Aquesta família que no fa apostolat, que ho té prohibit, perquè d’una família ho ets o no ho ets, encara que pugui tenir fills adoptius. A vegades, quan algú vol que li facis cinc cèntims del conflicte entre Israel i Palestina, i del judaisme, i entrendre-ho tot en un moment, i et ve amb la lliçó apresa de què només sap el que li diuen per la televisió, etc, etc, jo responc com el rabí Hillel a qui un dia un pagà li va dir:
Fes-me prosèlit, però et poso com a condició que m’ensenyis tota la Torah en l’estona que m’estaré dret sobre un peu.
Hillel li va respondre:
No facis als altres allò que no vulguis per a tu. Això és tota la Toràh i la resta només són comentaris. Ves i estudia.


Wednesday, November 30, 2011

Avui,

sant Andreu, Festa Major, aniversari del Mark Twain, celebració dels 30 anys...


El Mark Twain de casa

El doodle del Mark Twain

Punt de llibre dels 30 anys  A

Punt de llibre dels 30 anys B
Acte inaugural al Palau Bofarull
Ah! Era Festa Major avui?

Sunday, November 27, 2011

Esplendor en la hierba (actualització)

Andrew Wyeth - Cristina's World
La Dolors, des de Terrassa, ha trobat aquesta versió: 

Jo he trobat aquesta versió en català:

Doncs encara que la brillantor,
tan encesa aquells dies,
no es repeteixi mai més a la mirada,
tot i que no em pugui tornar l'hora
de l'esplendor damunt l'herba
i la glòria a les flors,
no cal que em desesperi: puc trobar la força en el que resta encara viu,
en el record feliç de la vibració que, si va ser, ni que sigui tan sols una vegada,
ha de durar per sempre.

Aquest poema el citava Vicenç Villatoro en la seva esplèndida novel·la LA CLAROR DEL JULIOL.

Gràcies,  Dolors!

Follow by Email