Thursday, September 23, 2010

La tardor del blocaire Lior

Fotografia feta avui mateix, just a l'hora en què s'acabava el dia.

DIA DE TARDOR

(Versió de Joan Vinyoli)

Senyor, el temps ha arribat. Enorme fou l’estiu.
Projecta la teva ombra en els rellotges
de sol i deixa córrer els vents per les planures.

Als últims fruits ordena de ser plens;
dos dies més de sud dóna’ls encara,
constreny-los a perfer-se i que penetri
en el vi fort la suprema dolçor.

Qui ara no té casa, ja no la bastirà.
Qui ara es troba sol, ho estarà molt de temps,
vetllarà, llegirà, escriurà llargues cartes
i per les avingudes vagarà inquiet
d’aquí d’allà, mentre les fulles giravolten.
__________________
Herr: es ist Zeit. Der Sommer war sehr groß.
Leg deinen Schatten auf die Sonnenuhren,
und auf den Fluren laß die Winde los.

Befiehl den letzten Früchten voll zu sein;
gieb ihnen noch zwei südlichere Tage,
dränge sie zur Vollendung hin und jage
die letzte Süße in den schweren Wein.

Wer jetzt kein Haus hat, baut sich keines mehr.
Wer jetzt allein ist, wird es lange bleiben,
wird wachen, lesen, lange Briefe schreiben
und wird in den Alleen hin und her
unruhig wandern, wenn die Blätter treiben.

Rainer Maria Rilke
_______________
Gràcies, Lior, per compartir el poema.
____________________

Tuesday, September 21, 2010

...dormir, qui sap si somiar...

 Elliot, Erwitt - New York - Fotografia de la col·lecció "The big sleep" del Josep Marc Fierro al Facebook
Quan teníem la nena petita, no dormia les hores que volia. No he estat única, ja ho sé; també tenia bona ajuda per alliberar-me moltes vegades; però de dia m'adormia per tot arreu; va començar a ser preocupant. Anava a unes classes on tenia tots els meus companys esgarrifats que un dia el professor no em cridés l'atenció per dormir a la seva cara. I és que "pesava figues" qualsevulla que fos l'activitat que es fes, per "participativa" que fos. Un dia, agafada a la barra del metro de Barcelona, les amigues em van haver de despertar per baixar a la parada que tocava. Oh, i dormia a gust!

Ara bé, millor que les dormides meves, era mirar com dormia la nena. Hores hi podies passar mirant el dormir plàcid, tranquil, net de preocupacions i malsons que té una criatura. 

Una altra cosa plaent de bo de bo era mirar-la, petitona de bolquers, com es movia, amb aquells moviments descontrolats de mans i peus, sempre variats, com quan mires el foc a la nit i no et cansaries mai d'observar l'espectacle perquè sempre t'ofereix colors i formes diferents.

Monday, September 13, 2010

1a Marxa per Guilad Shalit a Barcelona


S'organitza una marxa a Barcelona exigint l'alliberament de Gilad Shalit i en suport a l'Estat d'Israel, el 24 d'octubre a les 10:00 (a confirmar). L'objectiu és reunir 1.581 persones que representin cada dia que porta segrestat Gilad. Introduiu les vostres dades en el formulari de l'enllaç per poder participar i estar al corrent de les notícies sobre la marxa: 

Thursday, September 9, 2010

Shanà Tovà


Només quatre ratlles per desitjar un bon any a tots els amics jueus i als que en som amics. Entre els tràfecs de començar el curs encara he tingut temps d'anar a celebrar Rosh HaShanà amb la comunitat Jabad. He sentit per primera vegada el toc del shofar i m'ha fet estremir. El millor per a mi, les paraules del rabí:
"En acabar l'any, D'u reajusta el món, se'l replanteja. D'aquesta manera, els homes no som hereus del que han fet els nostres avantpassats, sinó responsables dels nostres propis actes." 
Venia a dir això, o bé així ho he entès jo. Gràcies!

Follow by Email