Monday, May 31, 2010

Close-Up Footage of Mavi Marmara Passengers Attacking IDF Soldiers

L'ambaixador d'Israel a Espanya: "Los soldados actuaron en defensa propia"



El embajador de Israel en España en COPE: "Los soldados actuaron en defensa propia"

El embajador de Israel en España, Ráphael Schutz, ha defendido en La Palestra de la COPE la actuación del ejército israelí en su ataque a una flotilla solidaria que viajaba con ayuda para la franja de Gaza. Schutz ha dicho que los soldados isralíes han actuado en defensa propia ya que la flotilla estaba organizad por un grupo turco con estrechas relaciones con grupos radicales como Al Qaeda o Hamás. Schutz ha explicado además que en otras cinco flotas que el ejército de Israel ha contrarrestado no han encontrado resistencia y no ha se ha saldado con víctimas. Antes, Schutz se ha reunido con miembros del gabinete del Ministerio de Asuntos Exteriores para explicar los hechos.

Ráphael Schutz, embajador de Israel en España, , ha defendido en La Palestra de la COPE la actuación de los soldados israelíes frente a una flotilla que transportaba ayuda hacia la franja de Gaza y que se ha saldado con al menos 19 muertos.

“Cuando los soldados israelíes son atacados con armas blancas no se puede considerar una operación humanitaria sino una operación violenta”, ha explicado el diplomático, que ha dejado claro que el ejército israelí ha actuado "en defensa propia”.

Schutz ha explicado que hay evidencias de que el grupo que ha organizado la flotilla es la organización turca IHH, que tiene estrechos vínculos con los grupos radicales como Hamas o Al Qaeda, y que "no es la primera vez" que dicho grupo está involucrado en operaciones contra Israel.

Sobre si se podían haber evitado estas muertes, Schutz ha dicho que "donde no hubo resistencia violenta no hubo muertos", en referencia a que el ejército de Israel se ha dirigido a otros cinco barcos y no han ocurrido incidentes.

En la flotilla viajaban tres españoles que han salido ilesos del enfretamiento. El emabajodr de Israel ha dicho que no habrá ningún problema para que sean repatriados.

Schutz también ha señalado que desde la franja de Gaza se lanzan todos los días misiles contra Israel, y que lo que pretende su país es que las armas no lleguen hasta esa zona a través de medios navales, ya que el objetivo de esa flotilla era llevar armas hasta la franja.

Antes de pasar por La Palestra de la COPE, el embajador de Israel se ha reunido con miembros del gabinete del Ministerio de Asuntos Exteriores, quien han pedido "información inmediata" sobre los tres españoles que viajaban en la flotilla solidaria con ayuda para la Franja de Gaza asaltada esta madrugada por la Marina israelí y su "inmediata repatriación".

Según fuentes del departamento que dirige Miguel Ángel Moratinos, Schutz, que había sido convocado previamente, ha sido recibido por el jefe de gabinete del ministro, Agustín Santos, el director de Política Exterior para Oriente Próximo del Ministerio, Fidel Sendagorta, y el jefe de Protocolo del Ministerio, Francisco Vallaure.

En la reunión se ha pedido a Schutz "información a la mayor brevedad" sobre los dos miembros de la Asociación Cultura, Paz y Solidaridad Haydée Santamaría, Manuel Tapial y Laura Arau, y el periodista español de la cadena venezolana Telesur David Segarra, y su "repatriación inmediata".

Asimismo, han trasladado al diplomático israelí la condena del Gobierno español por la "actuación completamente desproporcionada" de las fuerzas hebreas y han subrayado que lo ocurrido constituye "un duro golpe al proceso de paz" tras el reciente restablecimiento de las conversaciones indirectas entre palestinos e israelíes con mediación de Estados Unidos.

Previamente, a través de un comunicado de Exteriores, el Gobierno español había calificado de "completamente desproporcionada" la actuación de la Marina israelí y, además de reclamar una investigación de los hechos, pidió que se ponga fin al bloqueo que pesa sobre este territorio.

"El Gobierno de España condena la actuación militar de esta madrugada contra los tripulantes de la flotilla de activistas y miembros de ONG que se dirigían a Gaza y que ha causado un número elevado de víctimas", reza el texto, en el que también expresa "sus condolencias a las familias de las víctimas y desea una pronta recuperación a los heridos".

El Ejecutivo que preside José Luis Rodríguez Zapatero "considera que se trata de una actuación completamente desproporcionada, y apoya plenamente la petición de la UE para que Israel lleve a cabo una investigación y se depuren responsabilidades".

Por último, "reitera su petición de que se levante el bloqueo sobre el territorio de Gaza", impuesto por Israel sobre la Franja después de que el grupo islamista Hamás se hiciera con el control en junio de 2007.


Saturday, May 29, 2010

La flotilla



He fet un RECULL (no massa extens, però suficient) d'enllaços dels que subscric l'opinió pel que fa a les vacances que paguem tots naltros a una colla de "progres" i "ànimes caritatives":

Thursday, May 27, 2010

Va de llengua:




Albert Pla Nualart / Filòleg


Despersonalitzant no informem bé

És simptomàtica l'afició del periodisme actual a estratègies lingüístiques que dilueixen la responsabilitat. En la frase "El cessament per part d'Hereu de Carles Martí" se n'hi concentren tres: l'ús del substantiu en lloc del verb, que fa l'acció més abstracta, l'ús de la passiva en lloc de l'activa i la semàntica de cessar, un exitós eufemisme del poc diplomàtic destituir. Perquè d'això es tracta, de dir sense acabar de dir. I en aquesta mateixa línia s'usa i s'abusa d'un es impersonal que evoca la rància burocràcia castellana. La impersonalitat té nivells: no és el mateix escriure "quan li van preguntar allò" que "quan se li va preguntar allò". En tots dos casos, qui pregunta no interessa, però el se (pocs, per sort, ressusciten avui hom) és clarament menys de carn i ossos que l'elidit ells que va amb van. La forma amb se, sent correcta, és freda, fosca i funcionarial. Però la cirereta l'hi posen els que escriuen: "S'ha destrossat l'Estatut per part del Constitucional", com si el TC només passés per allà. I és que una informació despersonalitzada és menys transparent i llima, en detriment de la democràcia, les ungles del quart poder.

"S'han criticat els dos ministres"

La frase no deixa clar si els han criticat o s'han criticat entre ells. Algú pot dir que quedaria clar si no es fes la concordança: "S'ha criticat els dos ministres". Aquesta petita trampa aprofita el fet que, tot i que l'estàndard tendeix a fer la concordança (diem "Es parlen idiomes" i no pas "Es parla idiomes"), no la fan tots els dialectes i vacil·lem quan hi ha més d'un verb al mig: "Si es vol admirar els quadres" conviu amb "Si es volen admirar els quadres". La cosa encara es complica més a la frase "S'han presentat els dos candidats", que té una triple interpretació: que els hagin presentat, que hagin vingut tots dos o que s'hagin presentat entre ells. Així doncs, encara que només sigui per claredat, no abuseu d'aquest es impersonal.

Tuesday, May 18, 2010

Pilotes fora!



A la foto, l'alcalde Hereu badant o esperant que li ploguin

L'alcalde Hereu: Pilotes fora! Diumenge va sortir enfadadíssim a la TV3. Home! La culpa de tot això del referèndum de la Diagonal és del Carles Martí i llestos. Què s'ha cregut aquest Martí! Fer-los quedar a tots malament d'aquesta manera. Au, a dimitir de tinent d'alcalde i l'Hereu quedarà tranquil·let i seguim que no ha estat res. Ara que ja anem de cara a Nadal ja podem tornar a parlar dels Jocs d'Hivern.

Per cert... Que el Martí encara és regidor i primer secretari del PSC de Barcelona, no?

Això ja està llest!

Saturday, May 15, 2010

Si ésto era progreso...



Daniel, el mochuelo, no se cansaba nunca de ver a Paco, el herrero, dominando el hierro en la fragua. Le embelesaban aquellos antebrazos gruesos como troncos de árboles, cubiertos de un vello espeso y rojizo, erizado de músculos y de nervios. Seguramente Paco, el herrero, levantaría la cómoda de su habitación con uno solo de sus imponentes brazos y sin resistirse. Y su tórax, ¿qué? Con frecuencia, el herrero trabajaba en camiseta y su pecho hercúleo subía y bajaba, al respirar, como si fuera el de un elefante herido. Esto era un hombre. Y no Ramón, el hijo del boticario, emperejilado y tieso y pálido como una muchacha mórbida y presumida. Si esto era progreso, él, decididamente, no quería progresar.

Miguel Delibes, El camino


Wednesday, May 12, 2010

Iom Ierushalaim



A Jerusalem


Itzak Ianasovitx


A Ierushalaim no s’hi va,
A Ierushalaim s’hi torna
A Ierushalaim s’hi puja
per l’escala de cada generació
per l’escala de l’enyorança
pels esglaons de la redemció

Recipients plens de memòria
portem a Ierushalaim.
Al cim de cada muntanya i pujol,
pels blancs carrerons de pedra
es brinda per la memòria dels anys
que es fan vius a cada revol

A Ierushalaim no s’hi va
A Ierushalaim s’hi torna

(original en Idish)

Tuesday, May 11, 2010

Je suis comme Je suis





Je suis comme je suis
Je suis faite comme ça
Quand j'ai envie de rire
Oui je ris aux éclats
J'aime celui qui m'aime
Est-ce ma faute à moi
Si ce n'est pas le même
Que j'aime à chaque fois
Je suis comme je suis
Je suis faite comme ça
Que voulez-vous de plus
Que voulez-vous de moi

Je suis faite pour plaire
Et n'y puis rien changer
Mes talons sont trop hauts
Ma taille trop cambrée
Mes seins beaucoup trop durs
Et mes yeux trop cernés
Et puis après
Qu'est-ce que ça peut vous faire
Je suis comme je suis
Je plais à qui je plais
Qu'est-ce que ça peut vous faire
Ce qui m'est arrivé
Oui j'ai aimé quelqu'un
Oui quelqu'un m'a aimée
Comme les enfants qui s'aiment
Simplement savent aimer
Aimer aimer...
Pourquoi me questionner
Je suis là pour vous plaire
Et n'y puis rien changer.


Jacques Prévert

Sunday, May 9, 2010

M'he disgustat




Em veieu aquí amb les meves alumnes marroquines de fa dos anys? Al voltant de dinou anys, tenien totes. La Suamia és la que tinc a l'esquerra, no porta mocador al cap, és molt eixerida, simpàtica i extrovertida. Encara ara em ve a veure i xerrem. Va venir fa quinze dies. Ens vam fer una abraçada i li van caure les ulleres a terra. Em vaig pensar que se li havien trencat i em va dir que no patís, que ja les duia així. Em vaig mirar els vidres i estaven totalment ratllats. I necessita les ulleres, no hi veu ges sense. La crisi, em va dir. Son pare no té feina...

Ahir al matí la vaig veure pel mercat de Reus i em va cridar. No l'hauria pas reconeguda! Vestida amb una bata llarga fins als peus, d'uns colors grisosos i d'una roba gruixida, com a llanosa i un mocador al cap de la mateixa roba. I les ulleres, igual que fa quinze dies. Anava amb sa mare i me la va presentar. Fa cara de bona dona i pacient. I jo: "Suamia, on vas d'aqueixa manera? Què t'ha passat? I les ulleres, encara no te les has pogudes canviar?" Ella que respon: "S'han acabat els texans, ara vaig vestida així. Sí, sí, d'ulleres ja en tinc unes de noves a casa." "Bé doncs, adéu. Vine'm a veure un dia d'aquests." Li he dit jo.

Saturday, May 8, 2010

Els veig tots iguals!



Sempre m'ha costat aprendre'm els noms dels actors de cinema estrangers. Em vaig quedar amb els de l'època de la mare. Actualment, n'hi ha uns quants que els confonc, són tots tallats del mateix patró: guapos, rossos, ulls clars... I n'hi ha dos que els trobo iguals: el Kevin Kostner i el Don Johnson. En realitat, jo diria que tota aquesta colla el que pretenen és imitar l'inigualable Paul Newman. I no li arriben ni a la sola de la sabata.

Nem al gra. Jo pretenia explicar una anècdota de la meva maldestresa en reconèixer actors i films d'uns anys ençà. La meva filla era petita i, quan ella ja dormia, jo m'apalancava al sofà a veure la televisió. Un bon dia, començo a veure una pel·lícula d'un d'aquests actors. Hi havia dos personatges diferents i a mi em va semblar que els interpretava el mateix actor. Ve-t'ho a saber quin! Un d'aquests rossos i "guaperes". I vaig trobar que era una genial idea. L'endemà al matí, arribo a la feina i jo, tota entusiasmada, li explico a la meva companya, més entesa en cinema que no pas jo, la feliç troballa cinematogràfica que havia fet la nit abans. Encara riu ara! Eren els dos actors: El Kostner i el D. Johnsoh! Quin ridícul! Sort que tots som de casa.


Follow by Email