Tuesday, March 23, 2010

Hag Pèssakh Sameakh!



La vetlla del Seder serà dilluns que ve al vespre. I jo ho celebraré amb amics jueus. Les taules de Pèssakh són grans; hi cap tothom. El sopar de Pèssakh és un "sopar llegit", tal com li dic jo. I no per ser llegit, avorrit. Es llegeix, es canta, es xerra, es fa gresca... es beu vi i es menja matzà... Tothom té la seva Hagadà davant i es va seguint un ordre per fer les coses, un ordre que marca la tradició jueva arreu. A Catalunya tenim una Hagadà pròpia i una tradició jueva de segles.

L'amiga Simy Benarroch m'ha fet arribar aquest article del seu pare Carlos Benarroch, fundador de l'Entesa judeo-cristiana de Catalunya, escrit l'any 1980. He llegit un article escrit amb amor; amb amor cap a la tradició, i amb amor cap a la tradició catalana de celebrar la Pasqua ("Pascha del pa alís"). Carlos Benarroch ens explica i ens esclareix què és una Hagadà i com se celebra la Pasqua; així com les característiques dels il·lustradors judeo-catalans, els que van il·luminar l'Hagadà de Sarajevo, que, com en la càbala, van fer de pont entre Espanya i la resta d'Europa. Ens apropa a aquesta Catalunya més desenfadada, més moderna, menys subjecta a normes que preteníem fa uns anys i que ja ens venia de segles. Un amor que li fa rememorar la comparació final: "El aire de Barcelona hace sabios a sus hijos". Lo mismo se afirmaba nada menos que de Jerusalén.

Aquest any, no menjaré "matzot" (un nom una mica malsonant a les meves orelles); menjaré "pa alís" i potser em passarà més llisquent!

Hag Pèssakh Sameakh!

Sunday, March 14, 2010

La meva amiga que no vol ser extremista



i que, mentre pedalem el diumenge al matí pel terme, m'explica que el seu fill ja li diu que no compri els diaris en paper els diumenges, que es desinforma. I ella que diu que no, que ella no vol ser extremista i que per això llegeix El País i La Vanguardia, el seu costum de sempre. I jo que li dic que què vol dir ser extremista per ella, que si creu que el seu noi és un extremista, o bé jo, que ens informem del que passa al món per la xarxa i que triem les pàgines que creiem oportunes. Que no, que no m'ho acaba d'explicar... que ella ja veu que en certa manera tenim raó, però... i jo que li dic que potser es pensa que la informació que ella té és la correcta, que no és de cap extrem, que només és la dels que manen, la "políticament correcta"... i, com que venia una pujada, vam començar a esbufegar i es va estroncar la conversa; però no dubto que continuarà...

Tuesday, March 9, 2010

rakefet




N'hi diuen rakefet. A l'hivern, el sotabosc n'està ple. Fins i tot hi ha un poble que es diu així:


Ver mapa más grande

Wednesday, March 3, 2010

SACAPUNTAS


Una de les classes que faig a la setmana és la de castellà per a estrangers. Un xicot anglès i benplantat, que parla el català i que ara vol aprendre castellà, em demanava la maquineta de fer punxa. Jo li vaig dir:
- ¿Quieres el sacapuntas?
I ell, sense com va ni com costa, em diu:
- Sí, eso que tiene nombre de indígena americana: Sacajawea, Pocahontas...
Vaig obrir uns ulls com a taronges. Són increïbles les associacions d'idees que fem a l'hora d'aprendre.
De Pocahontas n'havia sentit parlar; m'havia tocat fer l'àlbum de cromos amb la xiqueta de petita. Però he de confessar que de Sacajawea no en sabia ni un borrall. I va ser així com vaig aprendre una cosa nova:


Sacajawea (1787 — 20 de desembre de 1812) era una indígena de la tribu shoshone, que va acompanyar i guiar l'Expedició de Lewis i Clark en l'exploració de la part oest dels Estats Units d'Amèrica. Sacajawea va viatjar amb l'expedició entre els anys 1804 y 1806, des de Dakota del Nord fins a la costa de l'actual estat d'Oregon.

Sacagawea fou de gran ajuda indicant els passos a seguir per a arribar a l'oceà Pacífic, formant part d'un dels viatges més importants de reconeixement del territori de Nordamèrica.
La moneda del dòlar dels EUA mostra Sacajawea i el seu fill Jean Baptiste. El rostre de la moneda reprodueix el d'una dona shoshone actual que es diu Randy'L He-dow Teton, ja que no hi ha cap imatge certa de Sacajawea.

Pocahontas (EUA 1595; Londres, Anglaterra, 1617) que no té res a veure amb la imatge dels cromos. Retrat del segle XVIII:

Tuesday, March 2, 2010

Aquí no val el riure!



Pel que fa a les darreres cartes escrites per escolars espanyols a l'ambaixada d'Israel, no val el riure, no és tema de broma. Potser perquè sóc mestra em sento amb la necessitat de dir-hi alguna cosa.

A les meves classes, no es discuteix mai ni de política ni de religió. La classe no és un lloc de discussió, els alumnes hi venen a aprendre, i ells decidiran què en fan del que hi puguin aprendre (els meus alumnes són adults). Que ningú no s'equivoqui amb mi.

Els de la meva generació estàvem cansats de l'adoctrinament a les escoles; ara bé, no s'hi debatia. Tu escoltaves i t'anaves fent gran i anaves aprenent alguna cosa i destriant el gra de la palla; que per això un va a l'escola de petit, per aprendre a llegir i escriure i tenir les eines que li calen per ser un adult amb criteri, no?

Ara no! de ben petits -sis anys com acabem de veure- ja són ensinistrats en temes d'acualitat i els fan discutir i debatre i, a més a més, els inciten a fer pública la seva opinió, que és, ni més ni menys, la del mestre que els ha alliçonats. El mestre és un inconscient que no sap que té menors d'edat al davant!
El mestre d'ara no difereix en res del prototipus de mestre del franquisme (i tant que el critiquen!). Té la raó que l'assisteix en temes fonamentals com: la religió (ell és ateu, i ho predica), la política (ell és d'esquerres, i ho predica), la immigració (ell és bo de mena i vol papers per a tothom, i ho predica), el canvi climàtic (Els EUA i les multinacionals ens destrossen el planeta, i ho predica)... i seguiríem amb l'educació sexual, la democràcia, l'asssemblearisme... i ara, també el que toca: els jueus són una religió i els israelians maten nens, i ho predica! Així de senzilla, així d'ignorant, així de malèvola és l'educació que reben els nens a les escoles públiques. La culpa només cal donar-la als mestres un per un. Cadascú és responsable dels seus actes. No hi ha govern que valgui. L'actuació d'un mestre a la classe només és responsabilitat d'ell mateix. Ell és l'amo del que diu i del que calla.

Encara recordo ara el "No a la guerra". Fent anar criatures petites en manifestació per pobles i ciutats. Per ensenyar-los que ningú no vol guerres, calia tanta pèrdua de temps? Després, aquestes criatures petites esdevindran adults, i es pensaran que el món és un joc d'anar pel carrer amb globus protestant irreflexivament ningú no sap per què, com feien a l'escola de petits.

Recordo també manifestacions d'estudiants en vaga. D'estudiants d'institut, tots menors d'edat, protestant pel "no a la guerra" o per no sé quina llei que els perjudicava. ¿No hi tenen res al cap aquests mestres o professors que deixen sortir menors d'edat del centre escolar, sense permís dels pares? I recordo també els professors amb rialla de satisfacció de veure com tenien de "conscienciats" els seus alumnes.

I em venen al cap tota aquella sèrie d'escolars que van per les sales de plens dels ajuntaments i dels parlaments una vegada l'any a fer d'alcaldes, de regidors o de diputats, com si gestionar un poble, un país... fos un joc; i els governants i legisladors els riuen les gràcies i s'apunten les irreflexionades i infantils propostes. Aquests nens, de grans, seran com un governant actual que diu a la seva dona: "Te'n faries creus, noia, del fàcil que és governar. Milers de ciutadans ho farien com jo!". És clar que creuran que no cal cap esforç, cap estudi per governar, per menar un país, una comunitat... una família...

I després d'aquesta buidada de pap sense ordre ni concert, el que em queda per dir, resumint, és que a l'escola s'hi va a aprendre de llegir i d'escriure i les quatre regles. I que em va costar molt d'aprendre aquesta senzilla norma. Només me'n vaig adonar conscientment quan vaig tenir una filla que començava a anar a l'escola. I que per alliçonar els fills, ja hi som els pares; no cal que hi perdin el temps els mestres, ni que ens prenguin el paper.

Follow by Email