Thursday, January 28, 2010

Ens fem grans



M'han enviat aquest enllaç, una joia de col·leccionista:

De presentació us poso el primer poema que vaig aprendre de memòria, a pàrvuls, als quatre anys; era al Manuscrito, el llibre de lectura, escrit amb una lletra que al Word ara li diuen Memima (com si fos ara!):

Un pie atrevido pisó una malva,
y ella que ignora lo que es venganza,
lo aromatiza con su fragancia.
X


Wednesday, January 27, 2010

I després d'Auschwitz, què?



L'Auschwitz-Birkenau State Museum ha guardat una pintura d'un home i una dona amb uniforme de les SS i un noi amb l'uniforme de les Joventuts hitlerianes, que decoraven la cuina de les SS al camp d'Auschwitz.

Em venen al cap diverses imatges que m'he fet de l'alliberament dels camps de la mort, imatges que tinc gravades a la ment gràcies a la literatura i al cinema:
Primo Levi, a La Treva
Jorge Semprún, a La escritura o la vida
El començament de la pel·lícula La Sombra de un Gigante
El final de La vida es bella
...
"L'alliberament no va ser "flors i violes"; els presoners ni se n'adonaven que eren alliberats. Eren morts, com expliquen alguns. Els va caldre néixer de nou. I néixer de nou en una Europa que tampoc no els volia. Aquest és encara el drama."

Monday, January 25, 2010

Terminologia del desconcert

Fem llista (s'accepten sugerències per allargar-la):


Projecte de ciutat
Diagnòstic de ciutat
Pla estratègic de ciutat
Promoció de ciutat
Pla d'actuació municipal
Pla d'entorn
Centre d'interpretació
Polítiques transversals
Programes transversals
Participació ciutadana
Agència de gestió del paisatge
Benestar personal i comunitari
Diàleg social
Treball en xarxa
Cooperació per a la reconstrucció de la justícia social
Desenvolupament sostenible
Desenvolupament autosostingut
Sostenibilitat
Espais familiars
Espais de relació
Cohesió social
Plantejaments estratègics
Observatori de ciutat
Pacte per a la immigració
Mediadors culturals
Animadors socials
Animadors culturals
Educadors de carrer
Dinamitzadors socials
Agents educatius
Societat civil (n'hi ha alguna altra de societat?)
Referents identitaris compartits
Respostes integrades i comunitàries
...
Realitat LGTB
Competències básiques
Estratègia comunicativa
Contracte de ciutadania
Educar en la diversitat en una escola inclusiva
Dret a la felicitat
Polítiques de cooperació sostenibles
Informe d'impacte de gènere
Construir sinergies
Full de ruta
Sala polivalent
Resolució de conflictes
Interlocutor comunitari
Tècniques lúdiques motivadores
Diversificació curricular
Corresponsabilitat
Espais de benvinguda educativa
Construir confiances
Compromís d'acompanyament
Pilotatge de la descentralització de la gestió
Pla de zona experimental
Reflexió pròpia de gestió del sistema
Un nou paradigma




Wednesday, January 20, 2010

Avatar vs. Hitchcock



Sobre l'oblit i la memòria, tema recurrent en mi, llegeixo que uns coneguts per la xarxa diuen: "Pel que fa a oblidar el contingut d'un llibre, també em passa. Però el cas és més greu amb les pel·lícules. N'hi ha alguna que encara que m'agradi i l'hagi vist un parell de vegades, quan la torno a veure no tinc ni idea de com anirà la cosa... Però a mesura que avança me'n recordo de... coses que no hi són!!! M'invento la pel·lícula amb aquella alegria! Fa ràbia però també fa il·lusió tanta varietat i tanta incertesa."

Davant d'aquestes paraules, se'm desperta l'associació d'idees i els dic: Això del les pel·lícules em pasa amb totes les del Hitchcock. Les puc haver vistes diverses vegades i sempre són noves, sempre em fan patir igual i mai no me'n recordo del desenllaç.
Ara m'inventaré una cosa: "El Hitchcock és un director especial per a les sensacions, són tan potents que és el que et queda a la memòria. L'argument no importa. En canvi, films de quatre rals com el darrer d'AVATAR, sembla que van directe al món dels sentits, però són efímers, una enganyifa tecnològica; recordo i recordaré tot l'argument per la seva simplesa; una pel·lícula de bonsi dolents i prou. Els colors i els ambients impressionen -sempre que ho vegis en 3D- però res de profund per a l'ànima humana. Cap aportació nova de la tècnica a l'art ni al pensament. Van errats els que diuen que amb aquesta pel·lícula hi haurà un abans i un després del cinema. El cinema es va acabar al segle XX. Això que fan ara haurà de tenir un altre nom!"

(Fa anys que no vaig al cine. Em vaig veure en el compromís d'anar a veure AVATAR. La vaig veure en anglès, subtitulada en hebreu, i no em va caldre entendre cap paraula!)

Saturday, January 16, 2010

Poemes en veu alta



Tinc un amic poeta! Ai no, no només un -el Valls-Calçada, el Francesc, volia dir-; l'Amorós també és amic meu -m'agrada tant dir-ho!- i el Ramon Aladern, que també és poeta... i... ah!, el Joan López-Castillo... Oh! Ara faig recompte i resulta que no m'hi havia fixat mai. Molta poesia, al meu voltant!

M'agrada llegir i esbrinar sobre què és la poesia, per a què serveix, com ho fan els poetes per escriure, com es forma un poeta... Disfruto dient que tot això ho he après, també, del Xavier Amorós, i... que jo no seré mai poeta.

La poesia està feta per a ser recitada, així com el teatre està fet per a ser representat. És un plaer per als meus sentits recitar poemes en veu alta i aprendre'ls de memòria; un poema et pot durar tota una vida; té l'avantatge que sempre el portes amb tu; quan vols engegues i reemprens el recitat; el reelabores, en capgires el significat i entres en el més profund de les paraules...

Lluna blava, el darrer llibre de poemes del Francesc Valls-Calçada, diria jo que és un gran encert. Un gran encert en el concepte de poesia. Conjuga poesia i música i inclou el CD amb els poemes recitats per l'autor -que, dit de passada, és un bon lector- acompanyat del saxo soprano del Xavier Pié. Un gran encert de la tècnica del so aplicada a la lletra tradicional.

M'agradaria poder dir als editors que l'han endevinada, que aquest és un nou camí en publicacions poètiques. I un bon camí, al meu modest entendre. Tinc el CD al cotxe i m'acompanya en els curts viatges de cada dia. La música acurada, sensual i magistralment interpretada pel Xavier em transporta al món de sensacions dels poemes.

Quin goig no fóra, també, que una veu agradable m'anés recitant els clàssics acompanyats d'una adequada música que els agombolés!

Wednesday, January 13, 2010

Europa va ser camí




Com cada any, la meva escoleta compleix amb el que és de consuetud. Hem anat a visitar l'exposició de "La Caixa". Aquest any: "Europa va ser camí. La peregrinació a Santiago a l'edat mitjana". Impecable, ben feta, vistosa, agradable de veure i de llegir, equilibrada amb la proporció entre text i imatges, i, sobretot, i com sempre, la recreació dels ambients de l'època, el millor de l'exposició. Si se'n fan de meravelles amb diners!

Gent jove, que deuen ser acabats de llicenciar en història o bé estudiants, ens fan de guies i expliquen, amb força traça, l'exposició als grups. Tot plegat, cada any una nova experiència per als sentits i tarda agradable amb alumnes.

Enguany, l'exposició comença amb la reproducció de diferents còdex medievals en els que es mostra l'univers conegut en aquella època. En un d'ells, el centre és la cuitat de Jerusalem. El guia, jovenet i eixeridet, explica que llavors Jerusalem era el centre del món i lloc de peregrinació per als cristians, com ho era La Meca per als musulmans, i també Jerusalem. I així acaba i segueix l'explicació cap a altres temes. Ve-t'ho aquí, un món medieval sense jueus!

Sort que a la visita del segon grup va deixar estar Jerusalem i ni la va anomenar. Era el divendres dia 8 de gener, a fora nevava... i aquell xiquet ben ensenyadet per la universitat catalana encara ara deu pensar que els jueus es van acabar no se sap quan i, ves què et dic, que podria intuir que és dels que pensa que "ves pobres palestins, sotmesos i atacats per Israel, etc, etc."

Més reflexions les vaig fent jo sola, que no cal que als espavilats lectors d'aquestes lletres els digui més. Com deia el pare: "Jo sóc com aquell aprenent, que amb mitja en tenia prou!"

Saturday, January 2, 2010

Lluis Roura, el pintor de l'Empordà


L'estiu del 2008, va venir a casa una noia de Figueres, que estima la seva terra, amiga de la Joana. Coneixent com coneixia la nostra relació amb Israel, em va parlar de Lluís Roura. Ràpidament em vaig posar a furgar per la xarxa i remenar idees. En va sortir aquesta entrada que vaig publicar en un altre lloc i ara us la dono aquí:


La vall del Cedró

L'hort de Getsemaní

M'han explicat que el meu naixement fou prematur i molt complicat, sembla que era més de l'altre món que no pas d'aquest. .../... Els aiguamolls de l'Empordà amb Jordi Sargatal, L'Escala, imatges de tres segles amb Lourdes Boix i Terra Santa, any 2000 en què vaig fer fins a cinc viatges a Israel i en són fruit també sis grans pintures exposades a l'església Parroquial de Santa Maria de Banyoles.

Aquets paratges que pinta Lluís Roura els trobem descrits en el "Dietari d'un pelegrí a Terra Santa" de Mossèn Cinto Verdaguer:

Muntanya de l'Ascensió, 2 de maig

.../... comença en la Tomba dels jutges i segueix cap avall coberta de lloses sepulcrals; a la banda de Jerusalem té les dels moros, entre les quals he sentit cantar elegies a un marabut; a la banda esquerra té les dels jueus, com si esperassen veure des de la tomba la ciutat santa. Part davall, fets d'un gran bocí de roca viva, blanquegen los sepulcres de Zacaries, mort entre el santuari i l'altar; lo de Josafat i el d'Absalon, que té una obertura a l'alçada de tres metres, a on los nois tiren pedres i malediccions al fill dolent i desnaturalitzat que perseguí a son pare. Muntanya amunt hi ha la Tomba dels Profetes.
Getsemaní. Al costat mateix del sepulcre de la Verge s'obre la cova de Getsemaní en la roca: és fonda i trista i està convertida en capella per los pares franciscans. .../... Més avall hi ha el pont del Cedró, a on al tirar-lo daltabaix los jueus, s'estamparen sos sagrats genolls en la roca. Des d'aquí, abandonat per tots sos deixebles, .../... fou portat a Jerusalem, a on ja no entrà com tres dies abans, en lo dia de son triomf, per la Porta Daurada .../...

__________________________________

Aquesta entrada ja estava preparada i l'aprofito per dir-vos:

BON ANY D'ISRAEL ESTANT!



Follow by Email